Happy birthday to you

Tal dia com avui de l'any 1812, ¨¦s a dir, un 7 de febrer, naixia a prop de Portsmouth l'escriptor angl¨¨s Charles Dickens. Si hagu¨¦s viscut molts anys, avui en faria 196: m¨¦s vivien al temps de la B¨ªblia, i ning¨² no ho troba estrany! I ¨¦s un fet que l'escriptor celebra aniversari: vet aqu¨ª l'edat invariable dels que anomenem, i ho fem sense equivocar-nos, immortals. Que un diari de Barcelona hagi promogut una enquesta tirant a extravagant sobre els cinc llibres que un s'emportaria a la famosa illa deserta en qu¨¨ mai ning¨² ha anat a parar amb un llibre a sota el bra?, i que en aquesta llista tan substanciosa hi hagin aparegut diverses vegades les ensopides Metamorfosis, d'Ovidi -que ¨¦s com la Madame Tussaud de les lletres de Roma- i ni una sola novel¡¤la qualsevol de Dickens ( Casa desolada , posem per cas, una obra mestra, si no us agrada la que molta gent considera gaireb¨¦ tan gran com el Quijote , ¨¦s a dir, Els papers p¨°stums del club Pickwick), que aix¨° hagi estat d'aquesta manera i no d'una altra, nom¨¦s vol dir que la gent t¨¦ tirada a voler demostrar que valora els cl¨¤ssics i els llibres considerats "importants" sense que aix¨° demostri, al mateix temps, que els ha llegits.

"Pickwick' de Dickens, ¨¦s un dels llibres m¨¦s cordials que ha donat la literatura universal"

Total: que no vam escriure l'article sobre Dickens que fem cada any abans de l'estiu -al cap i a la fi era una bella tradici¨®-, i vet aqu¨ª que una neboda de l'amic Eustaqui Barjau, germanista, va advertir-nos perplexa, tot passant pel carrer del Consell de Cent, que el deute estava pendent. Encara hi som a temps, avui que ¨¦s el seu aniversari. Dickens va comen?ar a escriure el seu primer llibre quan nom¨¦s tenia 24 anys. S'havia fet relativament fam¨®s amb els contes aplegats amb el nom Sketches by Boz, s'havia casat amb Catherine Hogarth l'any 1836, i aquella mateixa anyada, a proposta d'un redactor de l'Evening Chronicle, treia el mes d'abril la primera entrega dels seus Pickwick Papers. L'¨¨xit va ser esc¨¤s: de la revista se'n van vendre cap a 400 exemplars. L'autor estava encotillat per un procediment habitual a l'¨¨poca, que consistia a obligar els escriptors a redactar una entrega de qualsevol novel¡¤la a partir del dibuix que li present¨¦s el dibuixant obbligato: en aquest cas el senyor Seymour, que, al seu torn, se sotmetia a la idea editorial que la novel¡¤la parlaria de les aventures d'una colla escassa de ciutadans de Londres que es dediquen -cosa que era novetat prestigiosa en aquell temps- a practicar els esports m¨¦s diversos, sempre amb mala tra?a i pitjor sort.

Dickens no s'hi va avenir mai, amb aquest costum; i, tot i que el primer dibuix de Seymour presenta, en primer terme, una canya i els estris corresponents d'anar a pescar, els membres del club que porta el nom del senyor Picwick, grassonet i gentil, no van anar-hi mai: ni en aquest primer cap¨ªtol, ni en tot el llibre. Seymour es va enfadar; el director de la revista va enfurismar-se; Dickens es va enrabiar i va fer valer els seus drets. Per a sort seva, Seymour es va morir al cap d'unes quantes entregues; i el dibuixant que el va substituir, el fam¨®s H.K. Browne, dit "Phiz", pensant que si tenia raons amb l'escriptor podia perdre la feina, i potser la vida i tot, va plegar-se a les pretensions de Dickens. Primer hi hauria el text, i despr¨¦s la il¡¤lustraci¨® corresponent. I aix¨ª va fer-se tota la novel¡¤la, de lliurament en lliurament, a cavall de 1836 i 37: un dels llibres m¨¦s gloriosos, benhumorats, amables i caritatius que hagi donat la literatura universal els ¨²ltims dos-cents anys.

Ja he dit que, al comen?ament, se'n venien a la vora de 400 exemplars. Doncs b¨¦: un bon dia Dickens es va inventar el personatge (i l'idiolecte; d'altra banda intradu?ble) de Sam Weller, criat de Pickwick, i all¨° va desembocar en un dels ¨¨xits m¨¦s extraordinaris i sobtats mai vistos en l'activitat liter¨¤ria d'Anglaterra. A partir de la quarta entrega (cap¨ªtol X del llibre tal com sempre s'ha editat), les vendes van pujar fins a 40.000: cent vegades m¨¦s, si no em fallen les matem¨¤tiques. Tothom va enamorar-se de Sam, criat lleial com no se'n trobaven des de les deixies del feudalisme; tothom va fer-se amic de l'home grassonet i dels seus tres companys de lleure: Tupman, Snodgrass i Winkle; tothom va riure a cor qu¨¨ vols amb la malastrugan?a de la colla.

Han passat molts anys. Per¨° tota Anglaterra i tots els pa?sos de llengua anglesa, i amb ells tots els que han tingut la sort de comptar amb una bella traducci¨® d'aquesta novel¡¤la (encara que no estigui ajustada literalment), com Catalunya, tenen avui, com no tenien abans de 1837, un llibre de deb¨° adequat per passar una bella estona: a casa, i en una illa deserta en el pitjor dels casos. Per molts anys!