'Mix' de pintura i cinema

Quan va apar¨¨ixer el cinema, l'anomenada alta cultura el va considerar porqueria. Tenia tots els al¡¤licients per ser condemnat: missatge elemental i popular, llenguatge rudimentari, barraques de fira en comptes de salons oficials i galeries d'art, foscor impl¨ªcita apta per realitzar actes col¡¤laterals... Era un invent per a les minyones i els treballadors que no podien anar a l'¨°pera i el teatre. Pintura i cine van tenir des del comen?ament una coexist¨¨ncia desequilibrada.

Durant la d¨¨cada de 1920, Man Ray profetitzava que el quadre del futur seria un rectangle llumin¨®s d'imatges canviants, una premonici¨® de la televisi¨® que ha suplert simult¨¤niament la pintura -les l¨¤mines emmarcades o els sants sopars- i la llar de foc a les cases, diguem-ne, normals. Per¨° segur que el quadre imaginat per Man Ray no tenia res a veure amb l'extrema vulgaritat televisiva, llavors imprevisible, sin¨® m¨¦s aviat amb el videoart: la pintura transformada en filmaci¨® que estava naixent llavors amb experi¨¨ncies puntuals com les del cinema mut rus o les de Picabia, L¨¦ger, el duet Bu?uel/Dal¨ª i, sobretot, Hans Richter i altres artistes que assajaven l'abstracci¨®. No obstant aix¨°, cinema i arts pl¨¤stiques anirien per camins molt distants, tret de moments dol?os com els espl¨¨ndids t¨ªtols de cr¨¨dit de Saul Bass, o les provocacions de Warhol i altres novaiorquesos i l'obra pionera i dif¨ªcil de Jean-Luc Godard i Jean Marie Straub o els experiments de Margeritte Duras. Passats m¨¦s de cent anys de conviv¨¨ncia gaireb¨¦ indiferent, cine i pintura semblen aproximar-se de forma m¨¦s harm¨°nica en obres com les del director taiwan¨¨s Won Kar-wai i el seu director de fotografia Christofher Doyle -a qui l'edici¨® espanyola de Cahiers du cin¨¦ma acaba de dedicar un n¨²mero especial.

Des de l'altra banda, i encara amb la fugissera resplendor del Loop'08, les galeries Lluci¨¤ Homs i Espai Ub¨² mostren treballs recents de videoart on el cine -mut o parlat- ja ¨¦s una clara refer¨¨ncia, com tamb¨¦ ho ¨¦s el m¨®n de la publicitat. Entre les moltes lectures simult¨¤nies que proposa Mar¨ªa Ca?as (Sevilla, 1972) hi ha la seq¨¹¨¨ncia fluida de la pintura antiga al cinema cl¨¤ssic americ¨¤, amb Duchamp fent de frontissa. Kiss the murder ¨¦s un v¨ªdeo/dvd barroc, elaborat i esteticista, ple de refer¨¨ncies malgrat que compti amb un gui¨® prim i segurament innecessari.

A l'Ub¨², entre una pila brutal d'enderrocs que desfiguren Poblenou, hi ha tot un mini festival, amb una cinquantena de v¨ªdeos d'artistes residents a Europa amb menys de cinc anys de traject¨°ria en aquesta disciplina. La voluntat dels comissaris Maite Lor¨¦s i Keith Patrick ¨¦s donar a con¨¨ixer nous valors i els han buscat per Internet o via mail amb l'ajuda d'un munt de persones implicades. El resultat ¨¦s molt interessant i for?a l¨²dic: m¨¦s de quatre hores repartides en diferents pantalles sota el lema de la fragilitat. Hi ha de tot, des de v¨ªdeos pedants i llargs a flashos genials, com el de la noia que es perd als n¨²vols de Catherine Bolduc o el peu solitari de Louise Colbourne. Obres amb molta mala baba, com l'abecedari sexual de Jussi Suvanto o la casa tirada per la finestra de Ruben Santiago, on no se salva ni D¨¦u ni ell mateix. I d'altres amb una gran qualitat est¨¨tica com el paisatge nevat de Till Beckman. Per¨° de tots, el m¨¦s fascinant ¨¦s el s¨²per somriure/autoretrat d'Effie Wu que, amb un impecable i fluid pl¨¤nol seq¨¹¨¨ncia de cinc minuts, sopa, es renta les dents i se'n va a dormir sense treure l'ull de la c¨¤mera, girar-se ni fer un min¨²scul parpelleig; la fr¨¤gil ja no ¨¦s pas ella sin¨® el pobre espectador atrapat per tanta pot¨¨ncia, insolent i aclaparadora.

Mar¨ªa Ca?as. Kiss the murder. Galeria Lluci¨¤ Homs. Consell de Cent, 315, Barcelona. Fins al 30 de maig

FR¨¤GIL. Espai Ub¨². Pla?a Prim, 2, Poblenou, Barcelona. Fins al 7 de juny