Les vacances de la Ben Plantada

Si, poc abans de celebrar-se a Barcelona l'Exposici¨® Universal del 1888, Joaquim Torres-Garc¨ªa i la seva fam¨ªlia no haguessin marxat de Montevideo per instal¡¤lar-se a Matar¨®, d'on procedien, potser el noucentisme hauria tardat massa a tenir cara i ulls i hauria passat de moda abans d'acabar de posar-s'hi. A la bulliciosa i viva capital del Maresme, el noi de cal Torres descobria un univers diferent del que coneixia: les adrogueries i les botigues de comestibles atape?des de gra, amb fortor de garrofa -moltes de les quals segueixen existint-; les flamants i estrafol¨¤ries construccions del jove Josep Puig i Cadafalch -com la Casa Coll i Reg¨¤s, les parades del Rengle o el punt de venda de La Confianza-, que li causaven aversi¨® manifesta i marcarien l'origen de la seva fatal trag¨¨dia catalana; i, sobretot, els edificis neocl¨¤ssics de la primera meitat del segle XIX, que li semblaven la millor arquitectura del m¨®n -i encara llueixen de forma espl¨¨ndida pels carrers i places de la ciutat i de tota la comarca. Matar¨®, amb una activitat permanent, li va obrir els ulls. Despr¨¦s va venir una llarga temporada a Barcelona, on va estudiar art i pintura. I quan ja podia decidir per si sol, va retornar al Maresme, aquest cop a Vilassar de Mar.

Prop del mar, el filat de la via empresona la terra. ?s la gran trag¨¨dia de la comarca

No ¨¦s estrany que la Ben Plantada estiueg¨¦s a Vilassar just quan hi treballava Torres-Garc¨ªa

Paral¡¤lelament, a les p¨¤gines de La Veu de Catalunya, Eugeni d'Ors s'erigia en l'enemic del modernisme, des de l'¨¨tica a l'est¨¨tica, per¨° no tenia alternativa, estava massa a prop del dandisme decadent a l'anglesa. Aportava un anhel, per¨° Torres, immers en el deliri mediterrani de la costa barcelonina, finalment li pintaria la fesomia. Mentre va durar el primer roman? del noucentisme, Torres i d'Ors van ser feli?os. No ¨¦s gens estrany, doncs, que la program¨¤tica Ben Plantada estiueg¨¦s a Vilassar just al moment en qu¨¨ hi treballava Torres: "un poblet petit, estret sobretot", amb riera, tarongers, casino, centre esperantista, cases d'indianos, torretes amb loggies i balustrades, masies g¨°tiques o barroques, i edificis estiuencs de "l'abominable estil que ha degradat el nostre Tibidabo". X¨¨nius/d'Ors no va escriure mai el nom, per¨°, molt m¨¦s tard, tal com explica Enric Jard¨ª, reconeixeria que el lloc en q¨¹esti¨® era una barreja de Vilassar de Mar, Argentona i Port de la Selva, amb perfums de Val¨¨ncia i Mallorca.

Encara avui, Vilassar respira l'aire cl¨¤ssic de Torres-Garc¨ªa, malgrat les enormes agressions sofertes, que no s¨®n pas les del modernisme, ni de bon tros, sin¨® d'una altra mena. Un cop travessada la implacable barrera del tren i del cam¨ª ral, convertit en l'horrible Nacional II, les construccions anodines del franquisme i la transici¨® ofeguen les presumides cases supervivents d'Eduard Ferr¨¦s i Puig, l'arquitecte dels magatzems Damians i el Ritz de Barcelona, el Palace de Madrid i del casino d'Estoril. M¨¦s endins, els carrers es tornen blancs, discrets i tranquils, amb botiguetes de fusteria modernista i humil, mansions de cancells generosos que deixen veure l'interior pels vidres mig gla?ats de k¨¨nties, papallones i colibr¨ªs, i tanques balustrades que aixopluguen magn¨°lies, arauc¨¤ries i palmeres. Mirant a muntanya: pl¨¤stics espellofats d'hivernacles i fanals guerxos, que ning¨² repara, deixen entreveure els xiprers del cementiri, amb l'espl¨¨ndid portal germ¨¤nic de Ferr¨¦s, d'escala dom¨¨stica i afable, esculpit per Alfons Juyol, que devia enfurismar X¨¨nius i el propi Torres. Mirant a la platja: casetes que s'amunteguen pels carrers en rampa i, despr¨¦s, el mar travessat pel tren, els camions i els cotxes, igual que un quadre posterior de l'uruguai¨¤ mataron¨ª, ja d'estil constructivista. Per¨° els trens i els autos del Torres modern poc tenen a veure amb els d'ara, que, a tota velocitat, degollen amb viol¨¨ncia una i mil vegades el paisatge. Si ens anem apropant al mar, a poc a poc va apareixent el filat continu de la via que empresona de forma aclaparadora la terra, no sols a Vilassar sin¨® a tot el Maresme. ?s la gran trag¨¨dia de la comarca i Vilassar n'¨¦s un cas tristament arquet¨ªpic i perfecte.

Arreglar-ho ¨¦s molt dif¨ªcil. Tot el territori sembla condemnat a ser una zona de pas, de via r¨¤pida. El ferrocarril que va idear el genial Miquel Biada a mitjan segle XIX, el primer de tot l'Estat, va afavorir d'una forma esplendorosa la ind¨²stria, les comunicacions i l'oci. El tren encara no molestava i passava de tant de tant, fins i tot la canalla sortia a fer-li adi¨®s. La platja no tenia cap import¨¤ncia, m¨¦s enll¨¤ de la pura mirada d'un balc¨® estant, per aix¨° es va tirar pel dret, ben recte. I les poques vegades que la terra rebel sobresortia enll¨¤, ara respira a fons i fa ufana. ?s el cas migrat de Caldetes i el seu passeig dels anglesos, poblat de cases elegants d'Enric Sagnier i Eduard Maria Balcells, i sobretot de Sant Pol de Mar, que resta com un oasi magnificent enriquit pels edificis 1900 d'Ignasi Mas i Morell. Enterrar el tren ¨¦s impossible i desviar-lo resulta massa complicat i car.

Reparar l'altre nyap infecte, l'N-II, sembla m¨¦s factible, per¨° de moment no s'ha resolt. La intrincada orografia de molts pobles ho dificulta. L'invent del viaducte de Caldetes, inaugurat a la d¨¨cada de 1960 per Manuel Fraga, no t¨¦ nom. De fet, s'hauria d'actuar d'una forma massa revolucion¨¤ria pels nostres temps: alliberar el peatge de la C 32 i convertir el cam¨ª ral en zona de vianants, sense tr¨¤fic rodat. Malgrat la inevitable agressi¨® de la via hi hauria, almenys, passeigs mar¨ªtims. Per¨°, fins i tot a Matar¨®, que fa temps que t¨¦ una variant, l'espai que ocupava la carretera encara continua sent una odiosa via r¨¤pida. En el fons, l'impacte de l'autopista C 32 ¨¦s molt menys greu, tot i que tamb¨¦ parteix el territori en dos, de forma radical, els de dalt i els de mar, sense massa interrelaci¨®. Tots els pobles de muntanya -sovint d'una bellesa extraordin¨¤ria, malgrat els inevitables eixamples moderns de torretes i adossades i amb un excel¡¤lent patrimoni arquitect¨°nic- queden deixats de banda. Potser amb aix¨° tenen assegurada la tranquil¡¤litat, per¨° tamb¨¦ la limitaci¨®.

El Maresme acotat, d'una banda, pel superb Montnegre i, de l'altra, per un mar que va de verd gris a blau turquesa conforme s'allunya de Barcelona, ¨¦s com un Empord¨¤ plegat de forma estirada i amb tres ganivetades fondes que l'esventren de dalt a baix. [Fins i tot t¨¦ l'equivalent del tradicional restaurant Empord¨¤ de Figueres amb l'Hisp¨¤nia d'Arenys i les modernitats del Bulli amb el de la Ruscalleda de Sant Pol].

Teresa, la morena i fornida Ben Plantada orsiana, intu?tiva com era, devia veure la futura magnitud de la territorial trag¨¨dia, i potser per aix¨° es va acomiadar lac¨°nicament del seu enamorat mentor quan, a finals de l'estiu de 1911, va ascendir lentament al cel, cap al tard, mentre la minyona li desmuntava la caseta de bany a la platja. I qui sap... potser l'endem¨¤ ja la tenia ben col¡¤locada a Sant Feliu de Gu¨ªxols, a la banda de S'Agar¨®, mentre ella anava amagant panxa, tenyida de rossa per sempre m¨¦s.