Imatges tra?dores

JOAN RABASCALL Artista

Joan Rabascall (Barcelona, 1935) va estudiar a l'Escola Massana "de set a nou de la tarda", perqu¨¨ als 14 anys ja treballava; d'oficinista a la Cross. El 1962 va guanyar una beca de "l'Excelent¨ªsima Diputaci¨®n Provincial" per ampliar estudis a l'estranger. Eren molts quartos, per l'¨¨poca: 25.000 pessetes. Se'n va anar a Par¨ªs. Com si fos una premonici¨®, aquell any tamb¨¦ la va guanyar Antoni Miralda. Es van con¨¨ixer a Par¨ªs.

Pregunta. En aquell moment la difer¨¨ncia entre Espanya i Fran?a era molt forta...

Resposta. No et creguis. Miralda i jo v¨¤rem arribar l'octubre del 62 a Par¨ªs. La majoria de galeries exposaven pintura abstracta dolenta, amb poques excepcions. Els nous realistes francesos tenien molta m¨¦s audi¨¨ncia a la resta d'Europa que no pas a Fran?a.

P. I vost¨¨ es va identificar de seguida amb els nous realistes?

R. Identificar no, per¨° era evident que aquell moviment era la renovaci¨®. La pintura abstracta estava esgotada. Qualsevol realisme implica una reflexi¨® sobre la realitat. Era la cr¨ªtica de la societat de consum, com ara el pop-art, potser una mica diferent, per¨° eren moviments paral¡¤lels.

P. Vol dir el pop brit¨¤nic?

R. A Londres vaig fer diversos viatges. Era un ambient molt m¨¦s exaltat que a Par¨ªs. El canvi es podia sentir en l'aire i era molt evident a la m¨²sica; els Beatles i els Rolling Stones, per exemple. Londres va ser molt important.

P. Com va entrar en contacte amb Pierre Restany?

R. Preparava una exposici¨® i vaig anar veure Restany, i amb tota innoc¨¨ncia li vaig mostrar fotos del que feia i li vaig demanar si em podia fer un text de presentaci¨®. Pensava, naturalment, que em diria que no. Per¨° va dir que s¨ª. I des d'aquell moment ell i jo hem tingut una relaci¨® d'amistat que ha durat fins a la seva mort.

P. Quin paper va jugar Restany?

R. A ell l'interessava molt tot el que envoltava als nous realistes, per¨° aconsellava m¨¦s a aquells artistes que no feien pintura. L'interessava m¨¦s l'art conceptual.

P. Com es va produir la fabricaci¨® de l'artista Rabascall?

R. No ho veig, perqu¨¨ ¨¦rem artistes no professionals, ens guany¨¤vem la vida tamb¨¦ amb altres coses, i de tant en tant trob¨¤vem temps per fer all¨° que ens agradava. S'ha de dir que a l'¨¨poca, als anys seixanta, la vida no era cara, es podia trobar treball m¨¦s o menys ben pagat, i aix¨° permetia una vida m¨¦s o menys boh¨¨mia. Als setanta aix¨° s'acaba.

P. No exposa a Espanya fins al 1975, a la galeria G, quan s'est¨¤ encetant la democr¨¤cia. Quin efecte li produeix?

R. Faig la s¨¨rie Spain is different. La primera pe?a, La voz de su amo, era per a una exposici¨® en homenatge a Mir¨®. D'all¨° va derivar la s¨¨rie que era un comentari sobre la fi del franquisme, utilitzant anuncis de diaris que recollien la vida banal de la dictadura. Paisatges de la Costa Brava ¨¦s com un annex; un comentari de com va quedar el paisatge despr¨¦s dels turistes.

P. Era all¨° que tocava fer en el moment?

R. Jo no m'he plantejat mai la q¨¹esti¨® de fer el que toca fer. A mi el que m'interessava fer ¨¦s un art del meu temps, un art que m'interess¨¦s a mi i que d'alguna manera reflect¨ªs el que jo s¨®c, en el moment que vivia. M¨¦s aviat fer un art que tu sents que no pas fer un art per entrar en algun lloc. D'altra banda, el mercat de l'art ens ignorava.

P. La seva pr¨¤ctica, com la tots el catalans de Par¨ªs, soi-disant conceptuals, estava ben lluny de l'ortod¨°xia de l'¨¨poca. Fins i tot T¨¤pies us va desqualificar p¨²blicament.

R. Nom¨¦s exposava pintura i escultura. No deixaven entrar altres coses, com tela fotogr¨¤fica o collage. Aquest tab¨² ara ha desaparegut, per¨° en el moment era molt candent. Els pintors que feien pintura no volien que es toqu¨¦s un altra cosa que no fos pintura.

P. Com explicaria ara aquest conflicte?

R. Un malent¨¨s. Paco Calvo [Serraller] va fer un diccionari d'artistes, on deia que jo era un "artista experimental". Per¨° un artista sempre experimenta, sempre ¨¦s experimental. Da Vinci ¨¦s experimental, i Van Gogh i Picasso. I tothom que intenta fer una cosa nova.

P. I all¨° que va escriure T¨¤pies, us va afectar?

R. No, perqu¨¨ la meva activitat aqu¨ª era molt redu?da. Per¨° ¨¦s evident que va tenir resson¨¤ncia en una ciutat, en un m¨®n art¨ªstic, en aquell moment petit. L'avantatge de viure a una ciutat com Par¨ªs ¨¦s que ¨¦s m¨¦s gran, que no hi ha una sola tribu, n'hi ha m¨¦s d'una i tu busques el teu espai.

P. Com explicaria l'evoluci¨® de l'obra que ara exposa el Macba?

R. Primer s¨®n els collages: sobre paper i alguns sobre tela. Jo volia ampliar les imatges i vaig descobrir una t¨¨cnica consistent en fer la fotografia de la maqueta, ampliar-la i fer una projecci¨® sobre una tela fotogr¨¤fica. A partir d'aquell moment em passo de t¨¨cnica. Crec que ¨¦s aix¨° del que tracta l'exposici¨®, el pas del collage al que es defineix com Mec-art (mechanical art), la part mec¨¤nica de l'ampliaci¨®.

P. Quan desapareix el producte artesanal i nom¨¦s queda la imatge...

R. Exacte. Per¨° aqu¨ª es presenten les maquetes en vitrines per mostrar el proc¨¦s.

P. I quin ¨¦s el trencament que es produeix a partir del 1984, que ja no entra en aquesta mostra?

R. Als anys vuitanta vaig trobar un altra t¨¨cnica, la de la foto en color entelada i esgrafiada. ?s un trencament amb els collages i les ampliacions en blanc i negre. Es tanca un cicle.

P. Quins criteris t¨¦ per a la selecci¨® de les obres?

R. Jo volia que les obres fossin el reflex de l'¨¨poca. Jo recollia revistes que la gent llen?ava i agafava les imatges que m'interessaven. Llavors intentava fer una contraposici¨® o una aproximaci¨®, i era una cosa d'una part aleat¨°ria i una altra controlada. A vegades l'artista vol dir una cosa, i despr¨¦s...

P. En diu una altra?

R. No, l'artista sempre diu el que vol dir, per¨° a vegades surten coses impl¨ªcites que l'espectador veu i que ell no ha previst.

P. L'art comporta una ideologia?

R. No, per¨° l'art pot funcionar com una ideologia. Exemples d'adhesi¨®: els futuristes italians que s'adhereixen al programa del fascio de Mussolini. Casos d'instrumentalitzaci¨® estricta: Hitler. Li agradava la m¨²sica de Wagner, la seva idea de l'Alemanya perfecta l'associava a la m¨²sica de Wagner i l'imposa com la m¨²sica oficial. Despr¨¦s va imposar l'art completament acad¨¨mic i al seu gran arquitecte Albert Speer. Es crea una pauta de l'art oficial alemany i es destrueix all¨° que ell denominava l'art decadent o degenerat. Un altre cas ¨¦s Stalin. Imposa el realisme socialista. Tot el que s'havia fet abans desapareix. Vlad¨ªmir Maiakovski, que ¨¦s acusat d'individualista, ho veu clar i es tira un tret al cap l'any 1930.

P. I Franco...

R. Quan arriba al poder funda els premis nacionals de pintura i cultura, que es donen a pintors que fan coses totalment acad¨¨miques. Imposa el flamenc com la m¨²sica oficial de tota l'Espanya ¨²nica. T¨¦ un impacte immediat. Per exemple, molts dels noucentistes entren r¨¤pidament en el joc del franquisme. El cas de Josep Clar¨¤, que va ser un escultor de la Rep¨²blica i que poc despr¨¦s de la guerra va fer el monument de la Vict¨°ria. O el de Frederic Mar¨¨s, que es coverteix en l'artista oficial per excel¡¤l¨¨ncia, o de Juan de ?valos. El de Sert ¨¦s un cas diferent, perqu¨¨ ja va exposar a Par¨ªs al 1937, en un pavell¨® off que Franco va llogar per contraposar-lo al pavell¨® oficial de la Rep¨²blica.

P. Com explica ara als joves la radicalitat de la seva obra dels anys seixanta?

R. Una noia que est¨¤ escrivint una tesi sobre la meva feina em preguntava per qu¨¨ hi ha un reflex de sexe i viol¨¨ncia a les meves obres. Jo li deia que els 60 varen ser anys d'ebullici¨® i que tota l'oposici¨® a la guerra de Vietnam va desembocar en el maig del 68. Tamb¨¦ li deia que tot aix¨° va comen?ar amb la m¨²sica.

P. Seria inimaginable el m¨®n en qu¨¨ vivim sense la din¨¤mica que va engegar la m¨²sica pop dels seixanta.

R. S¨ª, va ser una explosi¨® popular. La m¨²sica va impregnar tota la societat.

P. I el sexe?

R. Els joves d'ara no ho saben, per¨° als anys 60 els joves estaven reprimits socialment i aix¨° va explotar. Era una cosa candent. La relaci¨® home-dona ¨¦s diferent a partir del 68.

L'exposici¨® del Macba funciona com un curi¨®s exercici arqueol¨°gic entorn dels anys en qu¨¨ la modernitat comen?a a obrir-se cam¨ª a Barcelona. Rabascall treballa sobre l'articulaci¨® dels missatges dels mitjans de comunicaci¨® i la seva obra no tan sols reflecteix les icones populars de cada moment, sin¨® que tamb¨¦ ens permet seguir les pistes que va deixant l'evoluci¨® de les tecnologies de la informaci¨® a la mem¨°ria col¡¤lectiva i com es transforma el paisatge de les ideologies. La seva ¨¦s una mirada perversa, que posa en evid¨¨ncia la tra?ci¨® de les imatges, tot i proposant un ant¨ªdot.

A Barcelona, l'any 1975, quan encara vivia Franco, l'obra de Rabascall, com la d'Antoni Miralda, Jaume Xifra, Benet Rosell -els anomenats catalans de Par¨ªs-, no tenia cap lloc a les galeries comercials ni entrava dins del m¨®n oficial de la cultura. Se situava extramurs del sistema; feia part del que la societat catalana anomenava l'underground. Sense matisos.

La galeria G va ser la primera que va obrir les seves portes a aquesta gent sospitosa. Aquell projecte va gestar-se a finals de 1974 i va n¨¦ixer l'any seg¨¹ent amb una exposici¨® d'obra gr¨¤fica d'artistes pop americans com Frank Stella, Jasper Johns o Robert Rauschemberg. Va seguir el conceptual madrileny Nacho Criado i la tercera mostra va ser d'Andy Warhol. A les sopes Campbell i els travestis, va seguir Antoni Miralda, que va presentar la seva s¨¨rie dels cartells de la Gran Guerra revisats amb petits soldadets de pl¨¤stic, alhora que oferia un menjar de colors al dia del vernissage. Rabascall va exposar a principis del 1976.

Un sector dels cr¨ªtics d'art, a m¨¦s del petit nucli dels happy few, van acollir amb satisfacci¨® aquella aventura que, molt abans que la ciutat es pos¨¦s de moda a tot el m¨®n, va crear el miratge que tamb¨¦ a casa est¨¤vem al corrent del que passava al m¨®n. Malauradament, la Galeria G no va tenir el mateix ¨¨xit comercial.

Entre l'exposici¨® de la G i la que sota l'enunciat Barcelona-Par¨ªs-New York (El cam¨ª de dotze artistes catalans, 1960 -1980), va tenir lloc al Palau Robert al 1985, va passar una d¨¨cada, i gaireb¨¦ una altra fins que Rabascall fa ver la seva retrospectiva al Palau de la Virreina, al 1993.

Les coses han canviat molt. La darrera exposici¨® de Rabascall va ser al Centre d'Art Santa M¨°nica al 2000. Els catalans de Par¨ªs, els que se'n van anar a Nova York, com Antoni Muntades o Francesc Torres i el mateix Miralda, aix¨ª com els de la seg¨¹ent generaci¨®, la que va n¨¦ixer a la pr¨¤ctica art¨ªstica justament amb la fi de la dictadura, la de Carlos Pazos, Eulalia Balcells o Jordi Benito -que tamb¨¦ es va presentar en p¨²blic a la galeria G- s¨®n artistes consagrats, que tenen obra a grans museus del m¨®n i viuen de la seva feina.

Curiosament, la pista dels seus or¨ªgens, les petjades de la seva carrera, s¨®n dif¨ªcils de trobar. Com diu Bertomeu Mar¨ª, el director del Macba, si un estudiant vol fer la seva tesi sobre un d'aquests artistes, el primer problema ¨¦s que no troba la documentaci¨® del que va succeir fa tan sols 30 anys.

Ara, el Macba sembla haver-se imposat la tasca d'omplir aquest buit i recuperar tot el que pugui trobar d'aquella ¨¨poca. Per comen?ar, es disposa a incorporar l'arxiu del cr¨ªtic de refer¨¨ncia d'aquells anys, Cirici Pellicer. L'objectiu ¨¦s constituir el gran fons documental que permeti estudiar a fons els or¨ªgens de la modernitat a Barcelona. Una altra tasca que li pertoca ¨¦s la restauraci¨® de moltes de les obres d'aquests artistes, instal¡¤lacions i performances, sovint desfetes o desmuntades, quan no a trossos o podrits en un magatzem de qualsevol instituci¨® que, en un determinat moment, la va comprar.

Aquest art comporta una dificultat especial a l'hora de la reconstrucci¨® de les peces. El mateix Rabascall, amb una obra relativament tradicional, t¨¦ problemes amb la degradaci¨® dels papers. Per comen?ar, el Macba ha restaurat recentment una de les escultures inflables de Josep Ponsati que es pot veure a la capella dels ?ngels.