Plena de seny

Un cop de daus jamai no abolir¨¤ l'atzar". La famosa sent¨¨ncia del dau mallarm¨¨tic ¨ªntimament i intu?tivament ens repugna des del primer dia que la vam sentir presentant-se ella en la seva pelada formulaci¨® amb la seguretat (aquest "jamai"!) d'una veritat eterna irrebatible, amb aquest to d'obvietat clara i catalana i quasi quasi tautol¨°gica, per¨° mira, des del primer dia se'm va entravessar a la gola i ¨¦s un d'aquells punts de doctrina que no em davallen avall, no me'ls empasso. Que cap tirada de daus no abolir¨¤ mai l'atzar em sembla una pastanagada sense cap ni peus, sense cap gr¨¤cia, no faria ni falta rebatre-la si no fos que tantes clepses, sobretot lletraesgarrinxades, la porten inscrita al front¨® del templet com si fos la conclusi¨® de pedra picada que aguanta l'edifici de l'esperit... quan tots sabem que aquesta, per dir-ho puj¨°lsicament, ¨¦s "el pa pa i el vi vi", si no m'equivoco.

Abolir l'atzar aix¨ª sense cap adjectiu, sense cap restricci¨®, o sia, abolir-lo a l'engr¨°s, tot ell, no ¨¦s possible ni t¨¦ sentit, s¨®n paraules buides, airet remogut per un ventilador de butxaca i ganes de marejar perdius absents. ?s com dir que mai cap somni abolir¨¤ la realitat. Gran descobriment, amb mil anys de retard, de la sopa d'all. Qu¨¨ vol dir abolir la realitat? Abolir Ori¨®? Hi ha coses que s¨ª que s¨®n abolibles, o ho podrien ser, almenys provisionalment, si volgu¨¦ssim una mica. Per exemple, la fi: "El futur ¨¦s un espectre | que fuig de la vall d'Hebron | i el perdut aixeca el ceptre | i aboleix la fi del m¨®n", si s'ent¨¦n el perdut com l'arreplegat sense sostre que vagareja per Barcelona.

Queda aix¨ª ben establert que l'atzar no es pot abolir, com vol¨ªem demostrar. Ara, un atzar, aquell atzar, o aquell altre, el tal moment d'atzar o l'atzar de tal altre moment potser s¨ª que es poden abolir. Si ens ho mirem d'aquesta manera, es pot dir posem per cas que cada tirada de daus aboleix l'atzar. L'atzar que l'embolcallava i l'acomboiava abans de ser tirada, l'atzar core¨°graf percussionista de quan remenaves el gobelet, ha deixat d'existir quan els daus s'han aturat, quan han dit el que han volgut ells, quan el pigat de les xifres ha parlat.

Ja ho diu Max Jacob al pr¨°leg de 1916 al seu El gobelet dels daus: "si Mallarm¨¦ no fos melindr¨®s i obscur, seria un gran cl¨¤ssic".

En el m¨®n dels trobadors i en tots els altres per¨ªodes medievals el joc de daus devia ser una pres¨¨ncia molt important i seriosa en la vida de cada dia a tot arreu: es pot dir que no hi ha poeta que no els esmenti, s¨®n una imatge que a gaireb¨¦ tots un dia o altre els ve al cap.

Hi ha encara una altra forma parcial i moment¨¤nia, per¨° efectiva, d'abolir l'atzar: els daus plombats o daus de milloria, que s¨®n els daus alterats perqu¨¨ pesin m¨¦s d'una banda que de l'altra. El seu ¨²s, com a manera de guanyar-se la vida desvalisant innocents, era molt com¨², i aix¨° tamb¨¦ ho sabem per la freq¨¹¨¨ncia amb qu¨¨ surt aquesta imatge als poemes i a les can?ons dels antics.

I els antics sabien que els daus, a m¨¦s d'abolir i no abolir l'atzar, fan perdre el seny, com l'amor. I de v¨®s sap lo qui sens v¨®s est¨¤, diu Ausi¨¤s March, i per aix¨° "a joc de daus vos acomparar¨¦".