Cap a la construcci¨® de la icona

Una imatge de l'ag¨¨ncia EFE mostra l'entrada dels cossos d'avantguarda de l'Ex¨¨rcit de Navarra per la Gran Via el dia 26 de gener de 1939. A la banda esquerra, un home camina amb una maleta mirant a terra. Probablement aquesta ¨¦s la instant¨¤nia que millor reflecteix la situaci¨®. Uns arriben, altres marxen. La discreci¨® domina el moment. L'endem¨¤, les tropes desfilen pels principals carrers de Barcelona davant la massa que, bra? al?at, saluda efusivament. El pas pel passeig de Gr¨¤cia queda retratat, per exemple, per l'ag¨¨ncia EFE o per Albert-Louis Deschamps, corresponsal de L'Illustration francesa. Es perfila la imatge de la vict¨°ria sobre Catalunya, per¨° no es pot reproduir a la premsa del dia i convertir-la en icona. Dels 27 diaris que hi havia a Barcelona el 1936, tres anys m¨¦s tard nom¨¦s en reapareixen 6. El de principal circulaci¨®, La Vanguardia, ho far¨¤ al dia seg¨¹ent de l'ocupaci¨® sense el suplement gr¨¤fic. Aquestes quatre p¨¤gines, tan innovadores i populars en els anys 30, tornen el diumenge 5 de febrer deixant clara l'est¨¨tica del nou r¨¨gim. La portada i la contraportada s¨®n retrats, a tota p¨¤gina, de Francisco Franco i Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera, respectivament. Les dues interiors mostren els retrats dels nous c¨¤rrecs de la ciutat; el nou escut amb el lema una, grande, libre o la not¨ªcia de la reobertura de la catedral. El reportatge destacat ¨¦s la primera missa, celebrada a la pla?a Catalunya. Res de nou doncs, respecte l'est¨¨tica i la tem¨¤tica que el b¨¤ndol franquista bast¨ª durant la guerra: retrats dels l¨ªders, desfilades militars, actes religiosos, processons i poca cosa m¨¦s. Distanciament fotogr¨¤fic excepte en les imatges de culte a la personalitat, endolcides pel retoc pictorialista tradicional.

Els fot¨°grafs que no s'exiliaren havien de lliurar els negatius des del 18 de juliol de 1936 per seguir treballant

La icona ha d'esperar fins a la desfilada de la Vict¨°ria presidida per Franco del 21 de febrer. La Vanguardia en fa un suplement especial al dia seg¨¹ent perqu¨¨ ara les p¨¤gines gr¨¤fiques s¨®n setmanals i nom¨¦s surten en diumenge. Diverses fonts apunten que l'assist¨¨ncia de p¨²blic fou m¨¦s aviat minsa perqu¨¨ no s'havia anunciat, per¨° les fotografies mostren el contrari. Brangul¨ª, P¨¦rez de Rozas i, especialment Compte, testimonien un acte d'opul¨¨ncia dels vencedors davant la ciutadania que els aclama. La maquin¨¤ria de control informatiu del r¨¨gim estava en marxa. Els fot¨°grafs que no s'exiliaren havien de lliurar els negatius des del 18 de juliol del 1936 per poder seguir treballant. Brangul¨ª n'escatim¨¤ alguns a les autoritats, Badosa lliur¨¤ tots els del seu pare i els pocs que havia fet ell. No obstant aix¨°, li fou prohibit exercir el fotoperiodisme i es dedic¨¤ a la fotografia industrial. Tot aquest material anava a parar a la secci¨® fotogr¨¤fica del Servicio Nacional de Propaganda, dirigida per Compte, galerista que es convert¨ª en el fot¨°graf oficial del r¨¨gim a Barcelona. La generaci¨® de fotoperiodistes dels 30, que havien viscut totes les innovacions del mitj¨¤, quedava destru?da. Gaspar, Torrents, Puigfarran i Centelles s'exiliaren. Els dos darrers van tornar per¨° el r¨¨gim els aboc¨¤ a la fotografia industrial. Cap d'ells deix¨¤ const¨¤ncia del moment de marxar fotogr¨¤ficament. Per¨° s¨ª ho feren altres professionals estrangers, com Robert Capa o David Seymour "Chim". Les ag¨¨ncies internacionals com Associated Press tamb¨¦ captaren les riuades humanes de dones, nens i vells cam¨ª de la frontera. El 31 de gener The New York Times publicava dues imatges de l'ag¨¨ncia. A la primera, una multitud entusiasta saluda les tropes franquistes als carrers de Barcelona. A la segona, una cua de nens i dones intenta arribar a la frontera. La premsa francesa fou la que dedic¨¤ m¨¦s espai a l'exili ja que la proximitat de centenars de milers de refugiats a les seves fronteres fou el tema principal de l'actualitat dels primers mesos del 39. L'estudi Chauvin de Perpiny¨¤, els fons dels diaris Excelsior o Paris Soir o les ag¨¨ncies internacionals han llegat un fons immens de la Retirada. Entre els milers d'imatges, tamb¨¦ n'existeix alguna que ja ¨¦s una icona. I l'atzar ha fet descobrir recentment el llegat fotogr¨¤fic del pintor Manuel Moros, de qui es presenta a partir de la setmana vinent una retrospectiva al Museu de l'Exili de La Jonquera.

Teresa Ferr¨¦ ¨¦s professora de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili.