Art per a un nou r¨¨gim?

El 1938, amb els bombardeigs de Barcelona, ja es veia a venir que es perdria la guerra. Llavors va haver-hi gent que va decidir canviar els diners republicans, que aviat no valdrien res, per pintura i van invertir en autors consolidats. Tarradellas, per exemple, va comprar molts quadres a Pidelaserra que va vendre com mai amb uns guanys, per¨°, que no li servien ni per comprar menjar. Togores, abans de fugir a Fran?a, va vendre quasi tota la producci¨® a uns fabricants de Sabadell que la revendrien a la postguerra. Vila Arrufat, mig amagat a Sant Sebasti¨¤ de Montmajor, tamb¨¦ va vendre un munt de teles mitjan?ant el seu cunyat, Pepe Vives, que era decorador i seguia treballant. Obiols pintava mareded¨¦us per als cap?als de llit de gent que es casava i estaven "disposats a pagar el que sigui".

"Els artistes que esculpien sants van fer l'agost per la quantitat d'esgl¨¦sies cremades"

Aquell any era el darrer que l'Espanya de la Rep¨²blica tenia representaci¨® al Concurs Internacional de Pintura del Carnegie de Pittsburgh. Al mateix temps, el b¨¤ndol franquista es presentava a la Biennal de Ven¨¨cia convidat per Mussolini. El comissari Eugeni d'Ors, despr¨¦s d'haver fracassat en el seu feixisme a la catalana de l'¨¨poca noucentista -tal com indica Cacho Viu a Revisi¨®n de Eugenio d'Ors- i d'un influent recer madrileny als anys vint, s'havia apuntat al b¨¤ndol nacional, decidit a poder guiar est¨¨ticament la nova Espanya. Un fet que nom¨¦s va aconseguir a mitges perqu¨¨ aviat Franco es trauria del damunt l'ambiciosa facci¨® falangista. A Ven¨¨cia hi presentava l'obra dels escultors: de Torre, Ma?¨¦ i P¨¦rez Comendador, i els pintors Zuloaga, Maeztu, ?lvarez de Sotomayor, Aguiar, Lino i Pere Pruna. En una arg¨²cia per pujar la qualitat del conjunt, d'Ors va afegir fora de cat¨¤leg un nu de Togores, procedent d'una col¡¤lecci¨® privada, i una escultura de Gargallo, sense el perm¨ªs de la fam¨ªlia, ja que l'escultor ja era mort.

Els artistes catalans que s'havien implicat amb Franco -Mar¨¦s, Pruna...- van desfilar airosos el 1939; els que s'havien amagat durant la guerra -com ara Vila Arrufat- van apuntar-se als nous temps; n'hi havia d'altres que no s'havien significat en una banda ni a l'altra i van anar fent la viu viu; els que s'havien implicat en l'altre b¨¤ndol i no havien fugit -Obiols, Nogu¨¦s...- van emmotllar-se com van poder esquivant den¨²ncies de la compet¨¨ncia; i molts dels que van marxar -Togores, Rebull, Mir¨®, Sunyer...- tard o d'hora van anar tornant, uns molt ben integrats i els altres a?llats en un exili interior. Tamb¨¦ va haver-n'hi que no van tornar, o ho van fer passades unes d¨¨cades, com ara Clav¨¦, Junyer, Gausachs, Garcia Lamolla, Grau Sala o, entre altres, Viladomat, que, com Manolo Hugu¨¦ l'any 39, acabaria fent una est¨¤tua de Franco.

El per¨ªode de la immediata postguerra espanyola ¨¦s tan antip¨¤tic i t¨¦ tantes connotacions negatives que ¨¦s dif¨ªcil acostar-s'hi. L'art i l'arquitectura de l'¨¨poca estan envoltats d'una crosta de p¨¤tina vella i mala ombra, uns trets que n'acaben sent la caracter¨ªstica principal. Malgrat les ¨ªnfules messi¨¤niques que tenien els nacionals no van aportar ni generar cap estil concret, sin¨® que van aprofitar el que ja existia, fos modern -en alguns casos- o conservador -la majoria de vegades-, amb menys qualitat i m¨¦s parafern¨¤lia.

Per¨° a Catalunya qui tallaria el bacall¨¤ seria la burgesia acomodada que recuperava immediatament els seus valors. L'octubre de 1939, la Sala Par¨¦s reobria les portes amb Pintores de ayer y hoy, formada pels mateixos noms que havien tancat la temporada el 1936. "Els nostres pintors havien continuat treballant sempre i feren possible una bona exposici¨® que tingu¨¦ un gran ¨¨xit", escriuria, anys m¨¦s tard, Joan Anton Maragall, membre de la Direcci¨®n General de Bellas Artes impulsada per d'Ors. Serien els anys daurats de la Sala Par¨¦s i els seus pintors que culminarien amb els pamflets Pintura sin ismos i El Realismo como m¨¢xima expresi¨®n de la belleza. D'altra banda, els artistes que es van dedicar a pintar o esculpir sants van fer l'agost donada la quantitat d'esgl¨¦sies cremades.

L'escultura es va tornar m¨¦s freda i menys estilitzada. I l'arquitectura es va enlletgir amb frontons, obeliscs i ¨¤rides simetries; de cop i volta -si venia de la banda falangista- tamb¨¦ podia posar-se ¨¤ la page per a una desfilada de la Victoria, un edifici sindical, un dispensari, uns habitatges protegits o una f¨¤brica. Per¨° l'aiguabarreig d'estils ja planava als anys trenta. No deixa de ser simptom¨¤tic que l'any 1950 Barcelona encara no tingu¨¦s un Monumento a los Ca¨ªdos. Davant la immin¨¨ncia del Congreso Eucar¨ªstico Internacional, se'n va encarregar un a Josep Clar¨¤. L'obra -ara retirada de circulaci¨® per¨° que situada al gaieixample seria l'admiraci¨® de propis i estranys- va significar la culminaci¨® i la cloenda de l'etapa carca. Pel mateix congr¨¦s, l'arquitecte Soteras, integrat al Movimiento -igual que Mitjans o Coderch- projectava un tinglado modern, gaireb¨¦ d'estil Bras¨ªlia. Poc abans, Coderch constru?a a la Barceloneta l'exemplar bloc d'habitatges de l'Instituto Nacional de la Marina. I ¨¦s que, vist el panorama internacional despr¨¦s de la Segona Guerra, l'art m¨¦s tradicional envellia r¨¤pid, ja no era exportable per fer veure que tot anava b¨¦. Llavors el franquisme va comen?ar a pujar al carro de la modernitat ben acomboiada per un X¨¨nius cast¨ªs que li feia d'¨¤ngel de la guarda.