La Barcelona de Casavella
La ciutat liter¨¤ria de l'autor d''El triunfo', mort el passat desembre, est¨¤ feta a la mida dels herois de barri i de les llegendes clandestines
La literatura heroica de Francisco Casavella (1963-2008) est¨¤ feta amb l'¨¨pica de l'heroi nou. Un heroi a qui l'autor ha d'inventar-li una ciutat a la seva mida, ja que la Barcelona veritable, la que li inspira com a autor, se li ha quedat petita a la seva literatura. La Barcelona liter¨¤ria de Casavella cal situar-la en el m¨¦s enll¨¤, en la creaci¨® pura; ¨¦s el m¨®n secret on viatja l'heroi per tornar-ne i, en retornar, fundar el clan. Per tal de forjar els seus herois, per tal de fundar el seu clan, que ¨¦s la seva literatura, Casavella ha hagut de peregrinar com un Gilgamesh de l'epopeia inaugural fins als bars m¨¦s amagats, encoberts als carrerons del barri Xino, del Paral¡¤lel, de les Rambles, de la Ribera i del seu barri de Sant Antoni. "Era un ca?ador nocturn d'hist¨°ries", aix¨ª el defineix l'escriptora Victoria Bermejo. Casavella davalla fins al fons d'una draperia del carrer Hospital, o s'impregna de la humitat d'un pis utilitzat clandestinament per desenganxar els ionquis del barri, o es precipita cap al darrer rac¨® d'un bar que pot dir-se el bar de La Chata, o La Vendimia, La Parra, La L¨¢grima, Los Claveles ("bebiendo quintos y pasando posturas"), i en aquestes barres nocturnes Casavella para l'orella per escoltar all¨° que es conta d'amagatotis, per substanciar-se de les llegendes locals que corren de boca en boca sobre tra?cions, passions, crims, venjances, i aquest or profund de la literatura Casavella l'extreu del m¨¦s secret de la ciutat, i el poleix fins a convertir-lo en llibre i donar-li el valor de mite. I aix¨° ho escriu amb el llenguatge tamb¨¦ esquin?ador i clandest¨ª dels qui li conten les seves hist¨°ries, que ¨¦s un idioma de lumis, bujarrones, bardajes , ¨¦s a dir, ¨¦s el llenguatge daurat d'una hampa daurada, la que tamb¨¦ li va ensenyar el seu idioma a Quevedo i a Valle-Incl¨¢n.
Francisco Casavella el que fa a la seva literatura heroica ¨¦s desvetllar un secret, explicar una Barcelona a la qual se li ha negat tota exist¨¨ncia. El catedr¨¤tic de literatura Llu¨ªs Izquierdo confessa que va llegir amb emoci¨® la trilogia El d¨ªa del Watusi, i afegeix: "Los juegos feroces (el primer volum de la trilogia) ¨¦s un llibre de necess¨¤ria consulta pels pol¨ªtics. Resulta imprescindible per saber com ¨¦s Barcelona. Casavella t¨¦ el geni de qui s'enfronta als qui manen". En El d¨ªa del Watusi l'assagista Jordi Costa veu reflectida l'evoluci¨® de la cultura popular contempor¨¤nia: "es tracta d'un llibre que comen?a inspirant-se en la rumorologia, amb aquesta facilitat que tenia Casavella para captar l'¨¨pica oral, i que acaba culminant en un m¨®n conspiranoic, com l'actual".
La Barcelona de Casavella ¨¦s una Barcelona minuciosament explorada i autobiogr¨¤fica, per¨° que tamb¨¦ biografia tot un tipus de gent, o potser tota una classe (aix¨ª es veu a les seves novel¡¤les aqu¨ª citades, i a les altres: Qu¨¦date, El secreto de las fiestas -on formula la teoria de la "vida tax¨¤n"- i Un enano espa?ol se suicida en Las Vegas). Per¨° Casavella es literaturitza a m¨¦s a m¨¦s a trav¨¦s dels propis escriptors de la ciutat. A passar la tarda assegut en una terrassa fumant-se un cigar, Casavella n'ha dit "passar una tarda Sagarra". Les seves escapades de xaval travessant el barri Xino sense baixar dels terrats de les cases va evocar-les Casavella a la seva primera novel¡¤la, El triunfo, com tamb¨¦ les havia detallat Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n a la seva novel¡¤la El pianista. Casavella ¨¦s admirador de Montalb¨¢n i de Mars¨¦. Un dels escassos actes oficials als quals assistir¨¤ Casavella ser¨¤ el descobriment de la placa a la casa natal de V¨¢zquez Montalb¨¢n. I l'¨²nic llibre barcelon¨ª que surt esmentat pel seu t¨ªtol a El d¨ªa del Watusi ¨¦s ?ltimas tardes con Teresa.
Nom¨¦s a la que ha estat la seva darrera novel¡¤la, Francisco Casavella s'absenta de Barcelona. Per¨° Lo que s¨¦ de los vampiros, ambientada en l'Europa del segle XVIII, li val a Casavella el premi Nadal. L'editora de Destino, Silvia Ses¨¦, explica que Casavella havia tornat a prendre Barcelona, ara la zona de La Verneda, com a escenari de la nova novel¡¤la que estava preparant. Per a Silvia Ses¨¦ la Barcelona de Casavella, m¨¦s que una ciutat transformada en tema, ¨¦s un pretext per abordar assumptes pregonament humans: "¨¦s un inventor de mites, i ¨¦s per aix¨° que la seva Barcelona ¨¦s una ciutat m¨ªtica. A la literatura de Casavella, Barcelona ¨¦s el dest¨ª dels seus herois, els quals es debaten entre la llibertat i aquest dest¨ª, aquesta ciutat, que els subjecta". La Barcelona heroica de Casavella ¨¦s la de l'escriptor que coneix els pescadors de l'Escullera i que despr¨¦s va als afters m¨¦s durs per seguir omplint-se de carrer i de literatura, i ¨¦s en aquest transvasament de vida i literatura on heroicament se la juga l'escriptor. A prop¨°sit de la seva mort prematura, el professor Llu¨ªs Izquierdo ha dit: "Quan succeeix un fet aix¨ª t'adones que la literatura ¨¦s una cosa molt seriosa".
Barcelona-Tatx¨¤n
La nit que guany¨¤ el Nadal puj¨¤rem a beure una copa a la suite del Ritz que l'organitzaci¨® tenia reservada al primer pis. La resta de l'hotel, clausurat per reformes, era un espectre de passadissos en penombra, mobiliari enllen?olat, motllures daurades i polsegoses, rialles fresques i una definitiva sensaci¨® de cosa excepcional i irrepetible. Vaig pensar que aquella era una m¨¦s de les visions de la Barcelona-tatx¨¤n que m'havia proporcionat l'amistat amb Casavella.
"?s un al¡¤lot de la teva edat; segur que us avindreu", m'havia dit Victoria Bermejo, l'amiga que ens present¨¤ un horabaixa de la primavera de 1985. Vaig recon¨¨ixer tot d'una, escrita a la cara d'aquell al¡¤lot rossaino i grandol¨¤s, aquesta consigna, que a m¨¦s a m¨¦s ¨¦s una contrasenya: la vida ¨¦s una cosa que, en cap cas, i per molt que la realitat ens hi empenyi, s'ha de viure mediocrement. I la literatura, com el cinema i la m¨²sica, m¨¦s que una afici¨®, eren all¨¤ per marcar-nos el cam¨ª. No era nom¨¦s que hagu¨¦ssim de viure com herois, que tamb¨¦, sin¨® que, per damunt de tot, hav¨ªem de viure de tal manera que els nostres herois no s'empegue?ssin mai del nostre comportament. Aquesta era la postra ¨¨tica de la lectura, en aquells dies.
Com a novel¡¤lista sempre va ser un artista del territori; com a ciutad¨¤, una vertadera enciclop¨¨dia de la Barcelona m¨¦s viva i vitalista, de la Barcelona-tatx¨¤n que sap que donar-se import¨¤ncia no serveix per res i que cerca divertir-se perqu¨¨ el m¨®n ja ¨¦s fet i no ¨¦s menester passar-se tota l'estona fent-lo.
Coneixia els millors bars on anar a mig demat¨ª a menjar coses com cap-i-pota en vinagreta i tuguris de matinada on havies de passar un examen visual a trav¨¦s d'un forad¨ª perqu¨¨ t'obrissin la porta. Fins i tot, gr¨¤cies a ell, vaig arribar a con¨¨ixer i tractar breument el gran V¨¢zquez, el pare d'Anacleto.
Del territori prohibit de la seva infantesa, el Barri Xino, ell en va fer, a El triunfo, la seva primera geografia liter¨¤ria. Quan treball¨¤rem plegats en l'adaptaci¨® d'aquesta novel¡¤la al cinema (un gui¨® que no s'arrib¨¤ a filmar mai) els dematins desmut¨¤vem la novel¡¤la i l'an¨¤vem remutant en seq¨¹¨¨ncies i planos cinematogr¨¤fics: els decapvespres, i amb l'ocasional ciceronatge de qualque gitano rumbero, ens patej¨¤vem aquells carrers per millor imaginar les escenes somiades el demat¨ª. A ell no li calia aquesta informaci¨®, la duia a dins, per¨° passava gust de transmetre-la, acompanyada de tota una m¨ªtica anecd¨°tica que a mi, estudiant mallorqu¨ª, i conscient que per molts de barcelonins tot all¨° era un m¨®n ignot, preferiblement ignorable, em feia sentir un dels m¨¦s rars privilegis, el de ser iniciat en un secret.
Els sopars
Quedava amb Casavella de tant en tant i ens n'an¨¤vem a armar gatzara. Quan em trucava ell, era el seu segon dia de gresca. Despr¨¦s, al llarg de la setmana, m'anava trobant amb els c¨°mplices del segon, tercer o cinqu¨¨ dies, encara atordits per la seva sessi¨® amb aquell home que mai dormia. Inici¨¤vem la cosa en una cocteleria, la prossegu¨ªem en un gallec i acab¨¤vem en un, dos o, com a m¨¤xim, tres bars, on Casavella era rebut amb enorme respecte, aquesta cosa tan dif¨ªcil de rebre en qualsevol local de Barcelona. Les nostres gresques, els nostres encontres, tenien la curiositat de contemplar un sopar. A Casavella l'importava un rave menjar. O dormir. ?s a dir, tenia un gran menyspreu cap a la realitat. Les seves sessions de treball, irreals -¨¦s a dir, sense moments per al son o l'aliment- havien de ser especialment dures i poc plaents. Casavella, en fi, no crec que entengu¨¦s la literatura com a plaer personal, com un ornament. El fet d'iniciar la cosa amb un sopar formal, fins i tot elaborat, era, en fi, una concessi¨® amable.
El contingut dels sopars i de les posteriors gresques ¨¦s, senzillament, impublicable. No transcorrien en l'itinerari ad-hoc de conversa amb autor local. A saber: ¨¨xits, noms propis, ocurr¨¨ncies personals i anecdotari divertit. Eren, de fet, pur menyspreu a la cultura espanyola. Parl¨¤vem de la nostra feina, dels seus l¨ªmits i de les burles astutes o fallides a aquests l¨ªmits. De la lectura de la realitat sobre la qual s'edificava -o ensorrava- la nostra feina. Aquestes converses tal vegada tenien l'inter¨¨s de veure com Casavella -la seva t¨¤ctica laboral consistia en defensar, sic, que "un escriptor no ha de pert¨¤nyer a cap generaci¨®"-, es verbalitzava a si mateix a les quimbambes d'aquesta amabilitat en qu¨¨ s'ha convertit la cultura. En les nostres converses, per altra banda, apareixien molt els anys setanta. La presa de consci¨¨ncia vital en una ciutat en la qual, durant uns pocs anys, es va viure una llibertat admirable, que nosaltres a penes albir¨¤vem, i que va morir sense supervivents aparents.
Potser, ara que ho penso, aquest estat d'¨¤nim, aquesta informaci¨® a penes intu?da al final de la inf¨¤ncia, aquesta franja temporal, ¨¦s possiblement la seva aportaci¨® a la Novel¡¤la de Barcelona, aquest g¨¨nere que ens embogeix als barcelonins, i que consisteix en qu¨¨ alg¨² que no toca accedeix a on no li toca, on s'hi mant¨¦ fins que ¨¦s despla?at violentament pel que sempre toca. ?s un g¨¨nere que parla de la crueltat social, i de la viol¨¨ncia descomunal. De la dificultat de perviv¨¨ncia del que no s'espera.
A l'ombra de la muntanya invisible
Qu¨¦ diantre significaba todo aquello? ?Era un circo? ?Un campamento juvenil? ?Una mera ruina? ?D¨®nde estaba la ciudad? ?Era un sue?o? ?Eran las afueras de una ciudad? ?Eran las afueras de un sue?o?". Aix¨ª raonava el protagonista de Qu¨¦date, a l'estadi de Montju?c en runes, presoner de la resist¨¨ncia a la dominaci¨® de la ciutat en mans dels mantovanis. Qu¨¦date era una novel¡¤la que bevia de la narrativa de Nik Cohn i Colin McInnes, i del millor Boris Vian, en la que Jimmy Jazz i Jaime Morey s'enfrontaven com titelles del Tur¨® Park. I alguns apost¨¤vem per Jimmy Jazz. L'autor d'El Triunfo desconcertava aquells que veien en ell nom¨¦s un hereu de la tradici¨® que havia fet del Xino barcelon¨ª un escenari per a les fantasies canalles de la burgesia local (tamb¨¦ francesa). I els ensarronava, perqu¨¨ Casavella era un escriptor.
Pels carrerons estrets i pudents, saltant de terrat en terrat entre roba estesa al sol mentre les guitarres marcaven el ritme del ventilador, s'aterrava al cim de Montju?c. I, des de dalt de Montju?c, "la ciudad, de lejos, tarda en admitir cambios". Un paisatge impertorbable als peus. El port i el "rompeolas". I una golondrina amb un boig i un c¨ªnic al tim¨®. El peu de Montju?c i el Poble Sec. El Mercat de les Flors, abandonat, i l'estadi amb les seves graderies ru?noses. Les barraques dels que arribaven a la ciutat com qui arriba a un somni. O tan sols a les rodalies d'una ciutat i a les rodalies d'un somni. I les barraques dels pavellons de les exposicions, barraques de la fira de mostres o de vanitats, convertides en columnes abatudes pel pas del temps i devorades per la vegetaci¨® de la muntanya; est¨¤tues mutilades amagades de nit entre les fulles i les branques, m¨¦s enll¨¤ dels jardins francesos i l'escut de la ciutat dibuixat amb flors. Un ideal d'ordre, de menestrals bevent a la Font del Gat, convivint amb un altre ordre: les torres d'?vila a la porta de la muntanya. I tots els ordres capgirats per la foscor en la muntanya invisible. Una muntanya que escapa a l'ordre racional de la ciutat dibuixada amb tiral¨ªnies. I una ciutat que no pot escapar a l'ombra de la muntanya invisible, la muntanya dels morts enterrats mirant el mar i amagats a la vista dels seus conciutadans.
Des de Montju?c, la ciutat, de lluny, triga en admetre els canvis. Des de Montju?c, no es veu com desapareix la marquesina de la parada d'autobusos i tramvies de la pla?a Urquinaona. O com canvia la vida de la gent, engolida pels tifosi dels mundials o els turistes dels jocs ol¨ªmpics. A Montju?c, de nit, nom¨¦s se sent el lent caminar de les plantes damunt les est¨¤tues, columnes, palaus i torres de guix. Vaig travessar Montju?c de nit amb Casavella. Lluny, a la Terrassa Am¨¨rica, s'extingia el so de les tumbadores cam¨ª de la llum oscil¡¤lant del Paral¡¤lel. En una paret, entre les heures, em va semblar veure una W, com els dos turons de la ciutat invertits: Montju?c i Tibidabo. I tot i les evid¨¨ncies ning¨² entenia quin era el secret de les festes. La setena regla: "Saber que nunca se termina el secreto de las fiestas". Potser, per entendre-ho, calia traslladar-se a la ciutat dels set turons: a una Roma on en una paret tamb¨¦ hi hagu¨¦s una W dibuixada. Com a Lo que s¨¦ de los vampiros. Les bones m¨¤ximes gravades amb for?a a la mem¨°ria eviten la imbecilitat.
Aix¨ª vam comen?ar a ballar la conga
A la primavera del 83 per ballar la conga n'hi havia prou amb dir "hola" i sumar-s'hi. Ell encara no era Casavella. Es deia Francisco Garc¨ªa Hortelano ("S¨ª, com el de Mary Tribune") i treballava a la Caixa per¨° ho estava deixant i escrivia o estava a punt d'escriure cr¨°niques de rock a Cairo amb el pseud¨°nim d'El Cadete i era tan imprevist i divertit i enlla?ador, justament, com una conga. El seu ¨ªdol llavors era Nick Cohn i el seu disc favorit (d'aquell mes) era la banda sonora de Desmadre a la americana i tenia un aire de Tom Verlaine per¨° a la gallega. Aquella nit a Zeleste ¨¦rem Juanito Bufill, que escrivia a B¨¦same mucho, i un servidor, que escrivia de cinema i de rock a El Correo Catal¨¢n, i Pepita Forever, i tots tres vam dir "hola" i vam comen?ar a ballar.
Francisco, que era la millor orella al sud del Paral¡¤lel, ens va presentar Jorge L¨®pez Gil (en art Ragnampiza), la millor orella al sud de Kingston, a punt de convertir-se en un califa del reggae, i Javier Urr¨¦jola (en art Barracuda), la millor orella al sud de Memphis, a punt de cantar mil vegades Redemption song a les matinades d'El Sot, i llavors va apar¨¨ixer Mingus, la millor orella al sud de Formentor, i el melanc¨°lic Pedro Burruezo, que acabava de fundar Claustrofobia, i Tolo, i el Chiri, cada vegada ¨¦rem m¨¦s i Francisco era el que m¨¦s ballava, i llavors va arribar la comtessa Teresa, i aix¨ª vam comen?ar a rec¨®rrer bars i bailongos que ja no existeixen, ni el 54 ni Zigzag ni El Otro ni Metro ni Los Latinos ni els chiringuitos de Castelldefels. Mai m¨¦s tornar¨ªem a ballar tant.
La conga comen?ava a qualsevol hora, an¨¤vem de concert en concert i de casa en casa, i escolt¨¤vem U-Roy i Gainsbourg i els Ramones i Johnny Guitar Watson i Bambino, i menj¨¤vem molta, molta tarta de Mondo?edo, i Francisco no deixava de repetir "It's too late to stop now", i una nit va entrar Gato i tamb¨¦ va dir "hola" i ens va portar a la rumba i a les bodes gitanes, i poc despr¨¦s Francisco va aixecar el cap despr¨¦s d'escoltar Chano Abell¨¢n cantant El triunfo i va dir "estaria b¨¦ que Malas calles pass¨¦s al Xino", i alg¨² (jo, potser) va dir "Aix¨° ¨¦s nom¨¦s el principi".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
