Cartes d'un atrapat

El periodisme silenciat: Just Cabot. Vida i cartes de l'exili (1939-1961)

Valent¨ª Soler

A Contra Vent

262 p¨¤gines. 20 euros

D'altra banda, no m'enyoro. Per qu¨¨? Enyoraria en tot cas una Barcelona que ja no existeix, que ja no tornar¨¤ a existir mai m¨¦s. Posat a fer d'emigrat, m¨¦s m'estimo doncs fer d'emigrat a l'exterior que a l'interior", escriu Just Cabot, 1948, Par¨ªs, l'exili. La Barcelona esfumada ¨¦s la dels anys vint i trenta, quan Cabot (Barcelona, 1898-Par¨ªs, 1961) va viure la seva sucosa carrera period¨ªstica: La Publicitat; L'Esport Catal¨¤; La Nau; L'Opini¨® ; el Premi Crexells... I sobretot la direcci¨® de Mirador, "la millor revista catalana de tots els temps" (Eugeni Xammar, dixit). A Cabot, el periodisme i els periodistes catalans d'aquells anys li deuen molt, potser tot, com seria el cas de Carles Sent¨ªs. Cabot era un "mestre de periodistes", que diria Rafel Tasis. Ho tenia tot, era el tot: informat, intel¡¤ligent, brillant, ¨¤gil, ir¨°nic. Era l'ide¨°leg del paper fet realitat, el guionista, l'ombra de l'¨¨xit. Per aix¨° l'exili li escaur¨¤, amb un vestit de n¨¤ufrag etern, amb una tristesa, trist¨ªssima, per¨° elegant, com totes les tristeses de veritat. Per aix¨° l'exili ens fa n¨¦ixer l'escriptor de cartes: g¨¨nere d'ombres, dist¨¤ncia, solitud, sinceritat, lucidesa: magnetisme.

"Cabot llepa la llibertat en aquestes cartes, ¨¦s el seu estil immortal: directe, prec¨ªs"

Pura llaminadura s¨®n aquestes 54 cartes que ha aplegat l'estudi¨®s Valent¨ª Soler. Ho fa despr¨¦s que el 1992 publiqu¨¦s Indignacions i provocacions de Just Cabot (Edicions 62), el primer i ¨²nic estudi sobre el periodista. Ara, a El periodisme silenciat: Just Cabot. Vida i cartes de l'exili (1939-1961) i gr¨¤cies a la feina fidel de Soler, el director de Mirador escriu, amb verb d'injecci¨®, a la fam¨ªlia, per¨° sobretot als seus amics, figures imprescindibles del periodisme catal¨¤, per¨° trencades per la llei de l'oblit: Llu¨ªs Capdevila, Ferran Canyameres, Emili Lluch, Jaume Passarell i Joan Cort¨¨s.

Com si desemboliqu¨¦ssim un caramel, fa il¡¤lusi¨® adolescent obrir les cartes. Aix¨ª s'assaboreixen noms i noms de la di¨¤spora: Puig i Ferrater; Hurtado; Ametlla; Rodoreda; Pla; Gasch; Xammar... Estimats, atonyinats, presents, absents, esborrats, desapareguts, morts: el pa¨ªs virtual i la ploma de punxa real d'en Cabot. S'encenen lluminoses reflexions sobre la Guerra: "I Espanya era un sol formatge. Les bestieses i ¨¤dhuc el l¨¨xic d'una banda, al que s'assemblen m¨¦s, ¨¦s a les bestieses i al l¨¨xic de l'altra banda". L'intermitent assenyalant el simulacre que implica la revista Destino i els seus, "segons diuen, ¨¦s el m¨¦s alt exponent de la intel¡¤lectualitat de Barcelona. Ja estem ben arreglats. Veig que la cretinitzaci¨® del pa¨ªs va per molt bon cam¨ª i que l'onada de merda que s'hi va abocar fa uns quants anys, segueix recobrint-lo". Hi ¨¦s tot: l'interior i l'exterior, el passat i el present.

Cabot llepa la llibertat en aquestes cartes, ¨¦s el seu estil immortal: directe, prec¨ªs, fiblada d'un insecte bell¨ªssim. I si no torna a viure a Catalunya ¨¦s per aix¨°, perqu¨¨ no pot volar, picar, perqu¨¨ no pot ser lliure, no pot escriure en catal¨¤. Un dia, dinant a Par¨ªs, Sent¨ªs va qualificar d'intransigent aquesta actitud. Cabot va respondre-li que la prova que no n'era d'intransigent era que dinaven junts. S¨ª, Cabot vol fer vida normal (com si fos a la Barcelona que diu no enyorar), per¨° aquestes cartes... Aquests panellets per Tot Sants; aquella Mona de Pasqua; aquests trossos de vida que li envien els amics de Barcelona: ¨¦s molt trist. Perqu¨¨ com escriu: "hom arriba a la constataci¨® consternadora que hem tornat enrere, tan enrere que no s¨¦ si mai es podr¨¤ fer la pau del temps perdut entre el filldeputisme i el cretinisme combinats". Ho escriu amb aquella llengua, com un fuet, amb aquelles paraules, de bufa, per¨° s¨®n les del familiar, les de l'amic, les d'una persona tant propera, tant atrapada: "Amb for?a records als bons amics, i el menyspreu m¨¦s absolut per tot de gent (tu mateix, fes la tria), t'abra?a amb tota cordialitat", Just Cabot.