Entre el deure i la passi¨®

Trag¨¨dies selectes

Pierre Corneille (traducci¨® i

presentaci¨® de Jordi Parramon)

Edicions de 1984

619 p¨¤gines. 28 euros

La publicaci¨® de Trag¨¨dies selectes, de Pierre Corneille, omple un buit clamor¨®s en l'anostrament a les lletres catalanes d'aquest dramaturg del Grand Si¨¨cle. Tret de Psique i La il¡¤lusi¨® c¨°mica, no dispos¨¤vem encara de cap m¨¦s traducci¨® al catal¨¤ -a l'abast- de les peces dram¨¤tiques de Corneille. El poeta i torsimany Jordi Parramon i Blasco, un entusiasta del dramaturg franc¨¨s, n'ha seleccionat les trag¨¨dies m¨¦s destacades, les can¨°niques: El Cid, Horaci, Cinna, Polieucte, Rodoguna i Nicomedes. N'ha fet una traducci¨® en vers, molt acurada, seguint la mateixa m¨¨trica de l'original. El resultat ¨¦s un volum compacte, impecable, espl¨¨ndid, que enceta la nova col¡¤lecci¨® Teatre de la intr¨¨pida editorial que dirigeix Josep Cots.

Les trag¨¨dies de Corneille, inspirades en trames hist¨°riques de l'antiguitat, tenen la per¨ªcia de fer volar la imaginaci¨® lliurement, tot respectant de manera molt sui generis -i alhora evidenciant-ne les limitacions- la severitat de les regles neocl¨¤ssiques. Llevat de l'hagiogr¨¤fica Polieucte, els herois que protagonitzen les trag¨¨dies cornelianes -Rodrigo i Ximena, Horaci i Sabina, Cinna i Em¨ªlia, Rodoguna i Ant¨ªoc, Nicomedes i La¨°dice- han de lliurar una batalla entre el deure p¨²blic i la passi¨® ¨ªntima que els esperona, entre all¨° que dicta el rang social, els codis de l'honor o la virtut, i all¨° que reclamen les raons del cor.

Corneille entrella?a, dosificant molt b¨¦ els contracops de la intriga, les pugnes internes i l'ambici¨® de poder entre cortesans -en forma d'ultratges, inf¨¤mies, querelles i venjances desorbitades- amb les intrigues amoroses, que deixen entreveure les passions extremes que els solleven. Les unes i les altres acostumen a confluir en el triomf de l'heroi, com a defensor a ultran?a del poder reial, mentre que els qui s'hi rebel¡¤len amb temeritat o altivesa -com la p¨¨rfida Cle¨°patra de Rodoguna - s¨®n ven?uts implacablement. Tot i referir-se a temps remots, els conflictes en qu¨¨ es troben immersos els herois cornelians tenen, ni caldria dir-ho, una lectura pol¨ªtica projectable en el present: la legitimaci¨® de la monarquia absoluta (n'¨¦s un bot¨® de mostra la clem¨¨ncia exemplar d'August a Cinna) com a garant indiscutible i magn¨¤nim de les "raons d'Estat", la "just¨ªcia" i "l'ordre" socials.

Els amors de verb enraonadament apassionat i els discursos grandiloq¨¹ents de bona part dels personatges de les trag¨¨dies de Corneille -siguin de la cort espanyola, romana, siriana o bitiniana- preserven aquella aur¨¨ola, fastuosa i solemne, que retorna el sentit ancestral als grans mots com "amor" i "honor". Si b¨¦ el fet d'abocar-s'hi fins al paroxisme humanitza els herois, tamb¨¦ provoca una espiral cruel de viol¨¨ncia, mort i desolaci¨®. Els mon¨°legs -sobretot els de les hero?nes- ens fan viure sense intermediaris la indecisi¨® dels personatges, les seves contradiccions internes entre la ra¨® imposada i el cor desbocat. Els seus gestos heroics -com el de Rodrigo lliurant-se fins a tres vegades a Ximena perqu¨¨ el mati i vengi aix¨ª la mort del pare-, secundats per la ret¨°rica m¨¦s encesa, tenen l'encant d'aquelles passions in¨²tils que, oscil¡¤lant d'un extrem a l'altre, mostren els clarobscurs m¨¦s estridents de l'¨¤nima humana.