La pla?a Lesseps

Ja ho s¨¦ que encara, encara!, no est¨¤ acabada del tot. Que hi falten, diuen, millores i detalls, per¨°, vet aqu¨ª que la pla?a ja mostra all¨° que ser¨¤, all¨° que ja ¨¦s: un disbarat. Ja ho s¨¦ que els ve?ns van exposar les seves necessitats i que, un cop recollides totes les opinions, el resultat dels debats i les consultes es va comunicar als t¨¨cnics. I b¨¦, doncs, qu¨¨ ha passat? ??s que massa intervencions populars s¨®n contr¨¤ries a l'elaboraci¨® d'un bon projecte o ¨¦s que els t¨¨cnics no han estat a l'altura de les dificultats que l'enc¨¤rrec plantejava? S¨¦ que ¨¦s una pla?a dif¨ªcil, perqu¨¨ m¨¦s que no pas una pla?a ¨¦s un nus de comunicacions, per¨° em sembla que els resultats podien haver estat discretament passables. Podien haver estat simplement normals. Ara, aquella esplanada immensa, plena de ferros inclinats, ofereix la imatge d'un enorme traster. Ferros negres torts dels diguem-ne fanals convencionals, grans suports de focus, tamb¨¦ torts, ara grisos, una mena de jardineres elevades d'on pengen herbetes estantisses -que ja creixeran, ¨¦s clar-, bancs incomod¨ªssims amb respatller de marbre, bancs de marbre amb respatller d'acer inoxidable, tamb¨¦ incomod¨ªssims, una mena de templet gegant, de ferro gris, i una mena de j¨¤ssera inclinada que travessa la pla?a, que porta llum per la seva part inferior i que, segons em va dir un taxista, ha de dur aigua per dins, aigua que caur¨¤, amb un doll vistent, en una mena de safareig. El paviment ¨¦s de granit gris, amb uns peda?os estrat¨¨gics de granit rosa que, degut a la pols, ja no es distingeixen. I tot ple de carreteres i sem¨¤fors i passos de vianants. Potser, sobre el paper de l'arquitecte, tot plegat podia tenir un sentit, no ho s¨¦, per¨° en la realitat no ¨¦s altra cosa que un disbarat, antiquat i in¨²til. I encara em deixo el m¨¦s extravagant de tot, dues superf¨ªcies atrevidament inclinades, grandioses, triangulars, pavimentades amb fusta, que pretenen, sempre segons el taxista, ser les proes d'uns vaixells que naveguen pel canal de Suez. (Sembla que l'aigua que travessar¨¤ invisible la pla?a i que caur¨¤ al safareig tamb¨¦ vol significar aquell fam¨®s canal que el senyor Ferdinand-Marie de Lesseps va construir per unir el Mediterrani i el mar Roig. El senyor Lesseps, parent de l'emperadriu Eug¨¨nia de Montijo, abans de les seves aventures africanes i americanes com a constructor, va ser c¨°nsol a Barcelona, de 1842 a 1848. I suposo que la dedicat¨°ria de la pla?a es va fer considerant aquest c¨¤rrec del despr¨¦s il¡¤lustre constructor de canals).

Per¨° tornem a la pla?a. La pla?a en qu¨¨ hi ha, tamb¨¦, uns parterres plantats de gespa -que no sigui dit que ¨¦s una pla?a dura- i alguns arbres escanyolits, que ja es faran, espero, i alguns arbres revellits, soques nuoses que, tamb¨¦ ho espero, brostaran t¨ªmidament a la primavera. I la pobra i preciosa biblioteca Jaume Fuster, de Pepe Llin¨¤s, enclotada i perduda entre tantes l¨ªnies tortes i absurdes, entre tanta ferralla amb pretensions d'escultura...