Porpra i caretes per als germans

Artista en el sentit ple de la paraula, decidint ella quins jocs i quines regles de joc vol seguir, domadora i exaltadora d'una llengua preciosa, o m¨¦s ben dit de tres o quatre lleng¨¹es fulgurants, Carmelina S¨¢nchez-Cutillas (1927-2009) t¨¦ un breu escrit en catal¨¤ antic, A la reverent e honrrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de Puritat, cara cosina nostra, publicat el 1981 a la revista Cairell com si fos un text de Sor Isabel de Villena que ella en sa faceta d'historiadora havia desenterrat. La imitaci¨® del catal¨¤ antic ¨¦s tan bona que et creuries que ¨¦s verament d'Isabel de Villena si l'atreviment de les idees no et fes comprendre que, sota la difressa, ¨¦s Carmelina qui ens ofereix un divertit comentari del llibre "de les dones" de Jaume Roig. Aix¨° als lletraferits ens toca molt.

El 1976 publica Mat¨¨ria de Bretanya, un dels llibres m¨¦s reeditats del pa¨ªs valenci¨¤ i un dels m¨¦s bonics que s'han fet als pa?sos catalans i altres: aqu¨ª l'idioma ¨¦s de poble (Altea), riqu¨ªssim, en primera persona d'ella quan era petita. La visi¨® de les coses, de les persones, del mar, ¨¦s la de l'infant, ¨¦s genial. Aparentment no t¨¦ res a veure amb la cosa art¨²rica bretona, per¨° en el darrer par¨¤graf ella amb el seu avi i un foraster estan canviant uns llibres de lloc i "el foraster allargant-me l'embolic de tela em deia, xiqueta ajuda'ns. Per¨° nom¨¦s donar-me el paquet comen?¨¤ a riure, i com que mon avi volia saber el motiu ell va dir que no la veu?, tan xicoteta i acabe de deixar entre les seues mans tota la Mat¨¨ria de Bretanya". Aquesta veu arriba a tothom.

Un altre idioma ¨¦s el valenci¨¤ adult de tres dels seus quatre llibres de poesia: Un m¨®n rebel (1964), Conjugaci¨® en primera persona (1969) i Llibre d'amic e amada (1980). S¨®n versos elementals en qu¨¨ els xiquets, tot jugant, "ens oblid¨¤vem

[...] de l'aspra | veu que ens cridava per dins a ¨¦sser homes". Nom¨¦s amb aquests tres llibres Carmelina ja ¨¦s, al costat del novel¡¤lista Enric Valor i del poeta Vicent Andr¨¦s, un dels cims de la literatura catalana del segle d'or, que ¨¦s el XX com tothom sap. El (la) poeta ¨¦s "joguet subm¨ªs d'un somni", com en aquest Llibre d'amic e amada que public¨¤ Fernando Torres Editor amb una solapa molt bona: "la nostra artista pertany ... al patrimoni universal de les lletres, com la seva paraula m¨¤gica ... ¨¦s bell menester aturar-se als ¨¦ssers divins... alguns escriptors s¨®n saba per tothom... veritable joia i rabeig". No s¨®n lloances ermes: als seus versos s'hi sent clara, segura i humanal "l'amarga torrentera de la veu". Als lectors de poesia ens agraden molt.

I un quart idioma supradialectal, un catal¨¤, m¨¦s que est¨¤ndard, total, en els poemes de prosa herm¨¨tica d'Els jerogl¨ªfics i la pedra de Rosetta, de 1976: als seus cinquanta anys, Carmelina sorprengu¨¦ tohom posant-se al capdavant de la poesia m¨¦s jove i extrema del moment. De cop, m¨¦s que en els seus companys Sanchis Guarner, Fuster, Valor..., fa pensar en els que aleshores comen?aven: Salvador J¨¤fer, Joan Navarro... Aquest llibre dels jerogl¨ªfics ¨¦s un dels minerals m¨¦s primitius de la poesia moderna: "el contrafur que brolla al regne abismal de les aig¨¹es com un taur¨® de sofre". Aquest, fascina els poetes.