Josep Mompou

Vet aqu¨ª que a La Pedrera, la sala d'exposicions de la Fundaci¨® Caixa de Catalunya, podem veure una interessant¨ªssima exposici¨® dedicada al pintor Josep Mompou. I dic que ¨¦s interessant¨ªssima perqu¨¨, a part de la qualitat del pintor, ofereix un inici de revisi¨® d'aquesta ¨¨poca de la pintura catalana que, a Catalunya, ha quedat marginada per l'auge de la pintura diguem-ne avantguardista que, a la postguerra, es va revestir com a ¨²nica de valor, silenciant l'obra de pintors excel¡¤lents. B¨¦, Mompou ¨¦s un d'aquests pintors. M'agradaria poder esperar que aquesta revisi¨® de Mompou que ara tenim a la vista continu¨¦s -de forma espaiada, evidentment, per¨° tanmateix segura- aquestes temporades vinents. I que pogu¨¦ssim veure Ramon Calsina, Francesc Domingo, Pere Pruna, Manuel Humbert, etc., nom¨¦s per dir alguns noms.

Mompou pertany a la generaci¨® postnoucentista i, mig franc¨¨s com era, quan el noucentisme creatiu ja estava dat i bene?t, va optar per mirar cap als francesos m¨¦s afins a la seva sensibilitat, Alfred Marquet, sobretot, una mica Matisse, tamb¨¦ Raoul Dufy. I el resultat va ser una pintura elegant, ben composta, lleugera de mat¨¨ria, l¨ªquida, de colors p¨¤l¡¤lids, nacrats. Els contorns de les coses, dibuixats amb el pinzell sobre la tela amb una precisi¨® descuidada, s¨®n una mica el canem¨¤s d'un color aplicat amb gran parquedat de mat¨¨ria i abund¨¤ncia de trementina. Una colla de paisatges de Mallorca, de l'any 1929; de Par¨ªs, del 1930; de Barcelona, dels mateixos anys; o b¨¦ una col¡¤lecci¨® de paisatges de Tossa, del 1932, destaca per la seva sensibilitat i el seu excel¡¤lent ofici. Tamb¨¦ els bodegons dels anys trenta, que recorden els de Filippo de Pisis, s¨®n delicats i exquisits. De resultats m¨¦s dubtosos s¨®n, per mi, Eva i Charlot, de 1922, per exemple, o el conegut Dancing, de 1929, pel meu gust excessivament datats. La pintura pura, que tan bons resultats li d¨®na en els paisatges i bodegons dels anys trenta i en les figures dels mateixos anys, sembla ser aqu¨ª dominada per l'an¨¨cdota que els motiva. De fet, el mateix Mompou se'n degu¨¦ adonar d'aix¨°, perqu¨¨ teles com aquestes s¨®n comptades en la seva obra. Ja a la postguerra, als anys quaranta i cinquanta, la mat¨¨ria es fa m¨¦s pesant i el color s'entenebreix. I sembla com si Mompou mir¨¦s cap a It¨¤lia. Hi ha unes natures mortes amb instruments musicals, una amb guitarra i l'altra amb trompeta, viol¨ª i clarinets sobre un piano, que fan pensar vagament, sobretot la primera, en els decoradors italians del feixisme, Sironi, per exemple. I un paisatge de Cadaqu¨¦s del 1944, pot recordar el Carr¨¤ contemporani. O potser s¨®n imaginacions meves.

Si hagu¨¦s de triar una de les teles de l'exposici¨®, em quedaria amb Nu de dona, de 1921. Una pintura plena de la idealitzaci¨® noucentista, amb ressons matissians -la trena que baixa, potent pel bell mig de l'esquena- i un fons sunyeri¨¤. ?s una troballa. Per¨° el noucentisme s'havia acabat i Mompou va haver de buscar el seu propi cam¨ª.