La 'trans-temporane?tat'

Flaubert, un dels grans genis de la hist¨°ria liter¨¤ria contempor¨¤nia d'Occident, solia reunir-se el dia 27 d'abril amb una colla d'amics de la comarca per celebrar "la Saint-Policarpe", ¨¦s a dir, el dia de sant Policarp, bisbe i m¨¤rtir d'Esmirna que va viure m¨¦s o menys entre els anys 69 i 167. Flaubert, que pr¨¤cticament ho havia llegit tot des de la B¨ªblia fins als seus contemporanis, va dir que celebrava aquesta data perqu¨¨ s'havia fet seu un lema que havia trobat a la Patrologia de Migne, atribu?t al sant i m¨¤rtir esmentat: "D¨¦u meu, en quin temps m'heu fet n¨¦ixer!". Si els temps de Policarp van ser motiu d'aquesta lamentaci¨®, no us dir¨¦ quina ra¨® tenia Flaubert per lamentar-se del seu, especialment l'¨²ltim decenni de la seva vida, despr¨¦s de la Comuna de Par¨ªs. Considerava que el m¨®n estava definitivament arru?nat, que la classe burgesa hegem¨°nica durant el II Imperi (la de ciutat i la de prov¨ªncies, en paral¡¤lel, com ja les havia disseccionat molt b¨¦ Balzac) era un dels detritus m¨¦s pudents de tota la hist¨°ria de la Humanitat, i, en definitiva, que no es podia haver nascut en pitjor ¨¨poca que aquella que, per desgr¨¤cia seva o de la seva percepci¨®, li havia tocat de viure. Aix¨ª li ho va escriure a la seva amiga Louise Colet, tan d'hora com l'any 1854: "Tot aix¨° em provoca basques. Als nostres dies, la literatura s'assembla a una gran empresa d'inodors. Aquesta ¨¦s la pudor que far¨¤, sobretot, la gent! Sempre estic temptat d'exclamar, com sant Policarp, 'Ah! D¨¦u meu! En quin segle m'heu fet n¨¦ixer!', i de fugir, tapant-me les orelles, com ja ho feia aquest home sant quan es trobava davant una proposici¨® indecorosa per a la seva fe".

"?s trans-temporani qui viu el present amb un ull en el passat"

Aquesta not¨ªcia ens ve al cap arran una molt interessant lli?¨® de Giorgio Agamben publicada recentment per aquesta petita empresa editorial de grans llibres menuts que ¨¦s Arc¨¤dia: Qu¨¨ vol dir ser contemporani, Barcelona, 2008. Agamben, que ¨¦s el m¨¦s s¨°lid d'aquesta generaci¨® d'intel¡¤lectuals italians que tenen una tirada irreprimible, pel que sembla, a la categoria del cantamanyanes (Cacciari n'¨¦s un mestre), Agamben, d¨¨iem, que presenta la solidesa que, entre altres lectures, li ha donat la tan aprofundida de Walter Benjamin, va dir aquesta confer¨¨ncia en la inauguraci¨® d'un curs a l'Istituto Universitario di Architettura de Ven¨¨cia. Hi proposa una tesi de for?a originalitat: no ¨¦s contemporani aquell que viu solament en el seu moment hist¨°ric, sin¨® aquell que ¨¦s capa?, en el si d'aquest saeculum de la seva vida i del seu temps, de fer-se c¨¤rrec del sentit que han tingut totes les coses que s'han produ?t al llarg de la hist¨°ria que tenim al darrere. L'autor no acaba d'especificar si aqu¨ª hi entra tamb¨¦ el llegat d'Orient, i m¨¦s aviat sembla clar -com encara ¨¦s d'esperar en tota persona assenyada que no t¨¦ necessitat de rec¨®rrer ni al budisme ni al "pilates" (el ponsiu-pilates, deu ser)-, que pensa especialment en el gran llegat de la cultura juevo-greco-llatina-cristiana de la nostra Europa.

La tesi ¨¦s, certament, magn¨ªfica; per¨° Agamben, al qual sempre li ha mancat un punt de just¨ªcia filol¨°gica -sens dubte per haver llegit massa Heidegger, que s'inventava m¨¦s etimologies que Sant Isidor de Sevilla i Joan Coromines de Pineda plegats- no acaba de trobar el terme que escauria a la seva idea. Si, del que es tracta, ¨¦s de viure el temps present sobre el relleu i el solatge dels temps passats; si del que es tracta ¨¦s d'apropiar-se, en certa manera, del temps pret¨¨rit amb les categories hermen¨¨utiques que els segles han acumulat damunt de tot aquest enorme llegat que hem dit -des de Mois¨¨s, la Il¨ªada,el Parten¨® i ?dip Rei fins als nostres dies, passant per tot el que ja sabem, o no sabem- llavors potser hauria hagut d'encunyar un neologisme com ara "trans-temporane?tat", ¨¦s a dir, relatiu a una posici¨® transversal i diacr¨°nica de tots els fets, de qualsevol ordre, que ens han donat el temps i la hist¨°ria en tots els seus vessants: fets, ci¨¨ncies arts i cultures; pobles i ciutats; guerres i paus.

All¨° que proposa no ¨¦s el mateix, ni molt menys, que la famosa "retro-temporane?tat" de qu¨¨ feia gala Eugeni d'Ors: no ¨¦s cosa, que ja estaria b¨¦, de fer-se un clos i suposar que un viu, per al seu confort, a l'Atenes de P¨¨ricles o a la Flor¨¨ncia de Lloren? el Magn¨ªfic; ¨¦s cosa de viure al nostre temps i viure la nostra vida (saeculum, altra vegada) amb la intel¡¤lig¨¨ncia i la percepci¨® posades, per molt que costi de fer-ho -i costar¨¤ m¨¦s com m¨¦s temps passi, fins que vingui el Judici Final- en el punt en qu¨¨ s'encreuen i interaccionen entre si tot el que ¨¦s dels nostres dies i tot all¨° que va ser d'un altre temps. Els joves americans no sabien, fins que Barak Obama va restaurar-ne el prestigi, qui era el president Roosevelt quan aix¨° va ser-los preguntat fa quatre o cinc anys. Responien: "No ho s¨¦" "?Quan diu que va morir?" "?L'any 1945?" "Uf -deien ells-, a mi qu¨¨ m'explica, jo encara no havia nascut". Aquests joves eren, de fet, els veritables contemporanis en sentit lat. Els qui sempre han sabut all¨° que cal saber de tota la c¨¤rrega que, per b¨¦ o per mal, duem al darrere, aquests s¨®n, en bona etimologia, els "trans-temporanis": travessen el cel de la hist¨°ria des de l'¨°rbita m¨¦s llunyana fins a la m¨¦s propera; i d'aquest viatge fastu¨®s en pouen el millor coneixement de l'exist¨¨ncia pr¨°pia i de la cultura comuna que se'n pugui desaiguar. Nuvolada d'incertesa ¨¦s el passat; per¨° descarrega, segura, damunt de tots nosaltres.