Les tombes tamb¨¦

Un mat¨ª gris plom, pluj¨®s, de finals de gener d'enguany ("Il y a des matins si tristes..."), llegia el dossier que Le Magazine Litt¨¦raire havia dedicat a Roland Barthes (des d'ara R. B.). Per qu¨¨ record que em van venir al cap les circumfer¨¨ncies que crea una pedra damunt la superf¨ªcie plana d'un llac, els cercles que s'engrandeixen i es multipliquen? La paraula "Barthes" m'havia provocat un conjunt de longituds d'ona en qu¨¨ s'entrecreuaven les emocions de lector quan vaig llegir Le plaisir du texte, la lletra singular de la carta que m'envi¨¤ R. B., on em deia que em podia acollir a un dels seus seminaris, la fidelitat de grupi als paisatges dels seus llibres -exaltadors, intel¡¤ligents, sensibles, m¨²ltiples-, la not¨ªcia terrible del seu accident i, en un no res, de la seva mort. I aquella revista m'anunciava una bona nova: la publicaci¨® de dos textos in¨¨dits, Journal de deuil (Seuil/Imec) i Carnets du voyage en Chine (Bourgois/Imec). Ara, que he llegit el primer, agafa relleu una resposta de R. B. a una entrevista de 1970 en qu¨¨ quan li demanaven qu¨¨ era per a ell la posteritat, deia: "Ah! Pour moi ce n'est absolument rien, je m'en excuse aupr¨¨s de cette post¨¦rit¨¦, mais c'est un concept qui, par rapport ¨¤ mon propre sujet, est veritablement ¨¤ la lettre inconcevable. Disons que concr¨¨tement je ne peux imaginer ce que deviendront mes livres ou m¨¦s ¨¦crits une fois que je ne serais plus l¨¤, ou plus tard."

El 25 d'octubre de 1977, Henriette Binger, la mam, la dona que ho era tot per a R. B. (el seu pare havia mort quan ell tenia un any), amb la qual havia compartit la vida durant seixanta anys, es mor. R. B. entra dins l'aflicci¨®, s'enfonsa en la pietat filial travessada de plors i desesperacions, en el dol com una malaltia incurable. I el 26 d'octubre escriu unes l¨ªnies en una fitxa que l'ajuden a alenar, que el consolen. Fins al 15 de setembre de 1979, R. B. anir¨¤ cal¡¤ligrafiant, amb la seva lletra clara, la cad¨¨ncia de la seva tristesa en aquelles tres-centes trenta fitxes fetes a Par¨ªs, i a Urt (Pa¨ªs Basc), les dues cases que compart¨ª amb sa mare, i tamb¨¦ durant els seus viatges al Marroc i a Tun¨ªsia. Exploraci¨® ¨ªntima del dolor de la p¨¨rdua ("Mam est pr¨¦sente dans tout ce que j'ai ¨¦crit"), himne a l'amor maternal ("Depuis la mort de mam; plus envie de rien construire, sauf en ¨¦criture! Pourquoi? Litt¨¦rature = seule r¨¦gion de la Noblesse (comme l'¨¦tait mam"), frases breus, punyents, que fan voltes a la ferida inacabable, que l'escriuen ("Je transforme "travail" au sens analytique (travail du deuil, du r¨ºve) en travail r¨¦el d'¨¦criture"), prolongaci¨® de l'ordre maternal a l'apartament on visqueren ("cette alliance de l'¨¦thique et de l'esth¨¦tique qui ¨¦tait sa mani¨¨re incomparable de faire le quotidien"), etc¨¨tera.

I quan acabes de llegir Journal de deuil, veus que el temps no ha apagat l'ardor esmolat i rosegador de l'abs¨¨ncia: hi ha la mateixa veu adolorida, el mateix suplici del nen abandonat, la mateixa energia cap al coratge impossible, l'autoretrat d'un fill sofrent. Encara no m'ha arribat el diari del viatge a la Xina el 1974, per¨° pels fragments que n'he llegit, R. B. mostra el seu avorriment dels discursos militants en una dictadura en qu¨¨ el volien fer servir de propagandista. La pol¨¨mica que han mogut aquestes dues obres (Fran?ois Wahl, amic de R. B. i editor, diu que no s'haurien d'haver publicat contra el criteri d'Olivier Corpet, director de l'Imec, i Eric Marty, editor de l'Obra Completa de R. B.) demanaria una altra columna. El 2009 ser¨¤ tamb¨¦, tan b¨¦, any R. B., l'home fr¨¤gil.