L'alqu¨ªmia de la veu

El silenci

Gaspar Hern¨¤ndez

Destino

(Premi Josep Pla)

224 p¨¤gines. 20 euros

La casa de les belles adormides, de Yasunari Kawabata, va d'unes joves que s¨®n observades nues pels homes d'edat avan?ada que passen la nit al seu costat sense tocar-les. Gaspar Hern¨¤ndez (Sant Esteve d'en Bas, 1971), en la seva primera novel¡¤la, El silenci, hi troba una associaci¨® intel¡¤ligent: la seva professi¨® de locutor radiof¨°nic li permet recon¨¨ixer l'erotisme d'un cos que sap present, per¨° no el pot tocar. El perfum, de Patrick S¨¹skind, va donar la volta al m¨®n perqu¨¨ va aconseguir que ens adon¨¦ssim de fins a quin punt l'olfacte guia les accions humanes. La veu tamb¨¦ ¨¦s aquest factor misteri¨®s, sempre present, per¨° mai analitzat. El do d'una veu vellutada obre les portes per parlar a cau d'orella en les nits solit¨¤ries. Tot aquest entrenament de conversador atent ¨¦s ben visible. El relat ¨¦s una invocaci¨® d'un "tu" present, confiat, imaginable.

Per¨° amb aquest filet prim d'una intu?ci¨® que ens podria haver donat una obra liter¨¤ria interessant, s'acaba tot el que hi ha de positiu a El silenci. L'autor vol construir una relaci¨® amorosa que vagi m¨¦s enll¨¤ del plaer, vol salvar vides, convertir-se en un superheroi.

Hern¨¤ndez es proposa parlar de la fase terminal del c¨¤ncer, per¨° no patiu, no hi ha pas cap rastre de decad¨¨ncia f¨ªsica en la novel¡¤la. La jove de pell de porcellana s'adorm amb una m¨¤ sota el cap i l'¨²nic en qu¨¨ el narrador es fixa ¨¦s en l'aixella ben depilada. Recordo la Roxane, protagonista d'una s¨¨rie de televisi¨®, que el dia que anava de part s'excusava per tenir les cames peludes. La s¨¨rie, per¨°, volia fer riure, mentre que aquesta novel¡¤la ens vol fer repensar el sentit de tota la nostra exist¨¨ncia, m¨¦s enll¨¤ i tot del nostre insignificant jo que viu en la closca d'un cos massa fr¨¤gil.

S¨®n inh¨°spits els hospitals on enviem a morir els nostres vells i malalts? Ho s¨®n sens dubte perqu¨¨, tal com va dir un escriptor austr¨ªac que va passar l'adolesc¨¨ncia abandonat al soterrani d'un sanatori com un cas per perdut, "tot ¨¦s rid¨ªcul si pensem en la mort". Quim Monz¨®, un dels pocs autors realment valents, va tenir la for?a d'entrar en una resid¨¨ncia d'avis, va vestir el pare amb roba de dona, li va pintar els llavis i li va posar joies. ?s dur mirar la Desconeguda a la cara, cal molt de coratge. Proveu de llegir, si us plau, aquest relat de Mil cretins despr¨¦s de l' opera prima d'Hern¨¤ndez -sobren comentaris.

Adonar-se que som pols i tornarem a ser pols es pot fer davant del cos del mestre en descomposici¨®, com fan els budistes o b¨¦ com els cat¨°lics el dimecres de cendra. L'ascesi ¨¦s un cam¨ª solitari, ardu, que demana tota una vida. Rodoreda va veure de petita com els monjos de la cartoixa de Montalegre cavaven la seva pr¨°pia tomba, dia a dia, en petits passos. Els ciutadans de la seva apocal¨ªptica La mort i la primavera tamb¨¦ s¨®n obligats a visualitzar la mort, per¨° per mostrar que la mort no pot ser pas l'objectiu de la vida.

Hern¨¤ndez, en canvi, construeix les seves promeses sobre l'engany de tots els alquimistes: hi ha una f¨®rmula secreta que ens lliurar¨¤ de tots els mals. L'obscurantisme ¨¦s pervers perqu¨¨, de fet, nom¨¦s disfressa les velles regles que permeten dominar els pobres p¨¤ries per una elit. La jerarquia queda intacta, la bella adormida t¨¦ ben apr¨¨s que "mai no podia estar m¨¦s elevada que el mestre." Paulo Coelho, per exemple, a Veronica decideix morir, criminalitza el su?cidi com un fet indigne. Hern¨¤ndez encara va m¨¦s lluny, si pel guru brasiler nom¨¦s els desesperats moren perqu¨¨ els falta la fe, ara resulta que fins i tot un c¨¤ncer ens mata nom¨¦s perqu¨¨ no hem estat espiritualment prou ben entrenats per superar-lo.

La gran novetat de les meditacions descrites a El Silenci potser ¨¦s que "un monjo pot resoldre un koan mentre folla" i la revelaci¨® la pot trobar a llocs "tan insospitats com el v¨¤ter". L'autor ha convertit tota recerca de l'espiritualitat en una p¨ªndola m¨¤gica que cal engolir junt amb els llistats d'instruccions dels "manuals". Per¨° al narrador la postura de lotus encara li fa mal. No deu ser, doncs, pas tan f¨¤cil trobar el Cam¨ª. Pere Calders, en un dels seus epigrames, diu: "sembla mentida com les hist¨°ries, en passar d'Orient a Occident, perden cos i poesia."