Credibilitat moral

Rellotge sense busques/ Frankie Addams

Carson McCullers

(Trad. Marta Ferr¨¦ i Antoni Picornell / Trad. Jordi Mart¨ªn Lloret)

Ed. del Salobre / Emp¨²ries

278 p¨¤g. 23 euros / 191 p¨¤g. 16 euros

La literatura de Carson McCullers (Ge¨°rgia, 1917-Nova York, 1967) exhibeix una gran capacitat de penetraci¨® psicol¨°gica. I, d'una manera dosificada, a mesura que desplega els car¨¤cters dels personatges, va donant pas a l'exposici¨® del fris social i hist¨°ric del Sud natal d'aquesta autora. Els ecos de Faulkner, Capote i Tennessee Williams ressonen en l'obra de McCullers, reiterant una s¨¨rie de temes comuns en la literatura d'aquests mestres: la soledat, la incomunicaci¨®, la integritat moral, les transformacions del Sud, la marginaci¨® o la remarca que la viol¨¨ncia ¨¦s un dels atributs inherents de la naturalesa humana. Una legi¨® de personatges estigmatitzats per la llei o la moral desfilen en les p¨¤gines de la narrativa d'aquesta autora. Sordmuts, negres, homosexuals, geperuts, botxins i arriscats defensors de causes nobles ofereixen un ric ventall sobre la volubilitat humana i els intricats processos d'afermament de la individualitat. Aquests personatges, malgrat la seva extremitud, no queden mai estereotipats per un concepte o per un paneg¨ªric, sin¨® que s¨®n vigorosos, cre?bles des del centre de les seves passions i contradiccions, plenament dissuasius d'aquell defecte que Fran?ois Mauriac assenyala quan diu que "si un personatge es doblega d¨°cilment a all¨° que n'esperem, ¨¦s que no t¨¦ vida pr¨°pia i que entre les mans nom¨¦s tenim una despulla".

Ara, en dues traduccions exemplars, s'amplia a la nostra llengua el repertori de t¨ªtols d'aquesta autora que, des d'una literatura centrada a explorar la incomunicaci¨®, resisteix de manera admirable el pas del temps. Edicions del Salobre ha publicat Rellotge sense busques i Editorial Emp¨²ries acaba de treure Frankie Addams, obres que ja havien estat tradu?des al castell¨¤: la primera per Bruguera l'any 1983 i la segona per Seix Barral el 1988. Rellotge sense busques ¨¦s l'¨²ltima novel¡¤la que va escriure McCullers. Relata les vicissituds de quatre personatges que entrecreuen les seves vides, expressa els ¨²ltims moviments d'un m¨®n moribund: els valors multiseculars del Sud dels EUA, els darrers intents per preservar un sistema econ¨°mic crepuscular i un ordre civil fonamentat en la segregaci¨® racial, la censura i l'ultraconservadurisme moral. Un antic senador, el jutge Fox Clane, de gaireb¨¦ 90 anys, racista i reaccionari, encarna aquest m¨®n en extinci¨®. Per¨° no ¨¦s una figura plana sotmesa a l'ideari program¨¤tic de la pitjor literatura d'idees, sin¨® un personatge que deixa escapar llambregades de contradicci¨® i ambig¨¹itat, sobretot focalitzades en l'estima que sent per un adolescent negre que ¨¦s orfe, pel seu n¨¦t Jester -homosexual i antiracista- i pel dolor i sentiment de culpabilitat que el penetra des del su?cidi del seu fill. La mateixa finesa introspectiva i la mateixa capacitat de revelar un m¨®n cristal¡¤litza en el personatge hom¨°nim de la novel¡¤la Frankie Addams, una adolescent de 12 anys, ¨°rfena de mare, i que en el curs d'uns pocs dies d'un mon¨°ton estiu que intensifica la rutina i l'avorriment, experimenta un desig de rebel¡¤li¨® que la du a la recerca de la seva identitat personal. En un proc¨¦s sempre polaritzat per la maduresa vital d'una criada negra de la fam¨ªlia (Berenice) i per la innoc¨¨ncia del seu cos¨ª de sis anys (John Henry), Frankie descobreix els atributs violents de la vida: la soledat, la violaci¨®, la frustraci¨® i la malaltia. El seu cicle de cris¨¤lide no t¨¦ res a envejar a Holden Caulfield, el protagonista d'El vigilant en el camp de s¨¨gol, de Salinger. En una cadenciosa modulaci¨® d'il¡¤lusions, la noia canvia el seu nom segons l'elevaci¨® o caiguda de les seves expectatives: comen?a dient-se Frankie, passa a dir-se F. Jasmine i acaba amb el nom de Frances.

Aquestes dues novel¡¤les projecten la for?a de la credibilitat moral. Allunyades del mec¨¤nic dictat de sentiments, s¨®n obres que no expliciten sin¨® que suggereixen. El temps desacompassat d'un Sud que encara malda per postergar els drets civils s'enclou en la imatge poderosa d'un rellotge sense busques. La recerca de la identitat d'una adolescent s'assenta sobre el simbolisme dels canvis de nom de la protagonista. A Rellotge sense busques el temps es va paralitzant a poc a poc des de la seva ¨²ltima cuetejada. A Frankie Addams el temps creix, davalla i torna a expandir-se. Dos motius de mestria i fru?ci¨® liter¨¤ries.