"Un parla sempre de si mateix"

Des de fa uns quants anys ¨¦s una de les realitats m¨¦s consistents de la m¨²sica catalana. Atrinxerat en la laxitud pr¨°pia de la vida en una illa com Mallorca, Joan Miquel Oliver destaca curiosament per una capacitat productiva que el mant¨¦ poc temps allunyat de l'actualitat. Amb Bomb¨®n mallorqu¨ªn recrea un univers d'evocacions constru?t de forma meticulosa.

Pregunta. Quants anys t¨¦ el seu fill?

Resposta. Sis.

P. ?s que sembla que en veure un nen a prop se li hagi despertat el desig d'evocar els seus anys d'inf¨¤ncia.

R. No exactament. No he pensat en el meu fill durant la realitzaci¨® del disc.

P. Per¨° sembla un disc d'evocaci¨®, que no de nost¨¤lgia.

R. A for?a de pensar he arribat a la conclusi¨® que un parla sempre de si mateix. Arriba un moment en qu¨¨ se sumen anys i aquest tu mateix ja comen?a a formar part del passat. ?s a dir, segueixes parlant de tu mateix en present per¨° tens passat. Aquest tu mateix t¨¦ bagatge, hist¨°ria. No ¨¦s que hi hagi un canvi de persona i de sobte comencis a parlar de la teva inf¨¤ncia i a posar-te nost¨¤lgic.

P. I la can?¨® que obre el disc, Lego, en quina clau post ser llegida si no evoquem el que sembla evident?

R. ?s una can?¨® molt actual, m'allibera el meu ego. No hi ha nens que necessitin lliurar-se del seu ego, no hi ha cap nen que tingui el seu ego. Un nen no sap quina ¨¦s la seva m¨¤ dreta perqu¨¨ est¨¤ massa ocupat en descobrir el m¨®n. Quan et fas gran comences a pensar que tu ets alg¨² i comences a fer-te presoner de tu mateix fins que arriba un moment que no et pots alliberar. Sempre est¨¤s ocupad¨ªssim pensant en tu mateix. I ¨¦s el Lego el que em fa oblidar de mi mateix. ?s com anar al cinema, que m'encanta. No ¨¦s perqu¨¨ t'oblides de tot, com se sol dir, sin¨® perqu¨¨ t'oblides de tu mateix. I d'aquesta reflexi¨® ve aquest tema.

P. A difer¨¨ncia del primer disc, les can?ons d'aquest sembla que no podrien encaixar en la traject¨°ria d'Ant¨°nia Font.

R. Per les lletres?

P. Per exemple.

R. No exactament, perqu¨¨ tamb¨¦ hi ha discos amb el grup en els quals parlo de la meva persona, com a Batiscafo Katiuskas. Ara b¨¦, tenia clar que si el meu primer disc en solitari, Surfistes a c¨¤mera lenta, no parlava de mi, en aquest s¨ª que havia de fer-ho, ja que si no, semblava innecessari publicar un disc en solitari.

P. El so s¨ª que ¨¦s diferent.

R. Volia que res destaqu¨¦s, que poguessis escoltar el disc sense cap impediment, tot al seu lloc, la veu sempre en el seu pla, que res result¨¦s estrident. Que ning¨² tingu¨¦s la intenci¨® d'aixecar-se per saltar una can?¨® una vegada iniciat el disc.Per aconseguir aix¨° m'he tirat sis mesos treballant en aquest disc. Crec haver-ho assolit, perqu¨¨ en tot el disc no hi ha ni un sol error t¨¨cnic.

P. Deu haver estat una mica obsessiu.

R. Doncs s¨ª, una mica obsessiu. De cada can?¨® tenia diverses maquestes, versions diferents... en fi, que ha estat una matada de producci¨®.

P. A mi em sembla meravellosa Ryanair, t¨¦ una melodia delicad¨ªssima i els arranjaments de guitarra i percussi¨® li donen un aire ¨ªntim com de conte.

R. Doncs va estar a punt de caure del disc.

P. No li agrada?

R. S¨ª, em sembla molt maca, per¨° l'havia arranjat tant, li havia posat tants instruments que la vaig arribar a avorrir. Per aix¨° va estar a punt de caure. Per¨° un dia vaig pensar a refer-la amb la guitarra i tornava a veure que la can?¨® ¨¦s bona. Li vaig possar una percussi¨® que vaig fer amb uns instruments de pl¨¤stic comprats a Barcelona, en un viatge, i en despullar-la vaig veure de nou la can?¨®.

P. Per aix¨° no crec que es pugui parlar d'un disc lo-fi.

R. No, per descomptat. Un disc de lo-fi (baixa fidelitat) ¨¦s un disc de producci¨® descuidada amb la qual es vol ressaltar que el que compta no ¨¦s la forma, sin¨® el contingut. I a Bomb¨®n Mallorqu¨ªn queda clar que la forma m'interessa tant com el contingut. ?s un disc artesanal que pot semblar rudimentari, per¨° no ¨¦s aix¨ª, ¨¦s molt elaborat. Algunes peces s¨®n rugoses.

P. D'elles, en destacaria alguna?

R. Potser Polo de llimona, que ¨¦s una can?¨® asfixiant que transmet una imatge t¨¨rbola i misteriosa de la inf¨¤ncia, que ¨¦s com jo la recordo. D¨®na una mica de mal rotllo.

P. Hi ha alguna altra can?¨® trista, com Final feli?. La interpreto com el final d'una relaci¨® sentimental que vost¨¨ explica a partir d'un desencontre de paraules.

R. S¨ª, ¨¦s trista, per¨° nom¨¦s en el que fa refer¨¨ncia a la hist¨°ria. Per la resta, no ¨¦s una can?¨® trista. Per mi ho s¨®n Dins un avi¨® de paper o Arbre que mira farola.

P. Les paraules que vost¨¨ usa en el disc semblen buscades de forma meticulosa, per¨° alhora sembla que pel tipus de can?ons i hist¨°ria resta import¨¤ncia a aquestes mateixes paraules limitant la seva transcend¨¨ncia. No s¨®n importants les paraules?

R. No ¨¦s que les paraules no siguin importants, ¨¦s que totes les paraules s¨®n igual d'importants.

P. Fins a l'extrem que a Arbre que mira farola fa una descripci¨® encadenada d'imatges en les quals nom¨¦s els objectes i indirectament les paraules que els signifiquen tenen import¨¤ncia. ?s com si tot funcion¨¦s sense la nostra pres¨¨ncia.

R. S¨ª, en efecte, aix¨ª ¨¦s.

P. I en el llibre vost¨¨ explica aquestes impressions?

R. En el llibre, que en bona mesura ¨¦s un escanejat del meu quadern de treball, explico com faig les can?ons, d'on parteixen, com van prenent forma a partir d'una idea.

P. Sembla disfrutar fent discos.

R. Per aix¨° els faig. Fins i tot en el llibre apareix un bolcat de Recuerda, la pel¡¤l¨ªcula d'Alfred Hitchcock, transcrita en tres actes, com els que t¨¦ el disc.

P. Tres actes?

R. S¨ª. Hi ha una introducci¨® que podria venir donada per Lego i Fantas¨ªa midi, despr¨¦s hi ha el nus entre els temes Polo de llimona -la inf¨¤ncia- i Polo de Menta -la maduresa-, i la conclusi¨® l'ofereix Ai Las. Tres actes.