La recerca de l'obra absoluta

Il¡¤lusions perdudes

Honor¨¦ de Balzac

Editorial Proa

581 p¨¤gines. 22 euros

?s probable que el lector, despr¨¦s d'haver llegit Il¡¤lusions perdudes, experimenti un contrasentit llumin¨®s. D'una banda, ¨¦s molt possible que comparteixi amb Sainte-Beuve l'opini¨® que les novel¡¤les d'Honor¨¦ de Balzac (Par¨ªs, 1799-1850) es desgovernen en la seva prolixitat. I de l'altra banda, en paral¡¤lel, sentir¨¤ que, a excepci¨® de Dostoievski i Dickens, ning¨² com Balzac ha fet un retrat social m¨¦s prec¨ªs d'una ¨¨poca, una acta notarial tan ben salpebrada de dosis de vitalitat imaginativa per revelar la ferotgia de les pugnes individuals i classistes que mouen la hist¨°ria.

Il¡¤lusions perdudes va ser publicada el 1843. Emmarcada en la recerca balzaquiana de l'obra absoluta, aquest t¨ªtol ¨¦s una de les novel¡¤les centrals que integren el projecte hom¨¨ric de La com¨¨dia humana: l'intent de fusionar totes les novel¡¤les en una obra ¨²nica per exposar, d'una manera an¨¤loga a all¨° que el naturalista Georges-Louis Buffon havia fet en el camp de les esp¨¨cies naturals, una descripci¨® de les diverses esp¨¨cies socials, la materialitzaci¨® d'un fris de l'¨¨poca moderna i dels costums del segle XIX. Aquesta novel¡¤la ja comptava amb una primera traducci¨® al catal¨¤ i amb diverses traduccions al castell¨¤. Ara, posada al dia amb una magistral traducci¨® de Maria Bohigas, aquesta novel¡¤la configura una important n¨°mina d'obres de Balzac traslladades al catal¨¤, d'entre les quals destaquen L'obra mestra desconeguda , Eug¨¦nie Grandet , El pare Goriot , Ferragus , El cos¨ª Pons , El lliri de la vall , La pell de xagr¨ª y La dona de trenta anys.

Engels i Marx recomanaven llegir Balzac pel seu realisme cr¨ªtic

Estructurada en tres parts articulables i en certa mesura tamb¨¦ aut¨°nomes, Il¡¤lusions perdudes revela, a partir de les figures del poeta provinci¨¤ Lucien Chardon i de l'impressor David S¨¦chard, les aspiracions d'ascens i ostentaci¨® socials de la burgesia i de l'aristocr¨¤cia franceses al llarg del per¨ªode de la restauraci¨® mon¨¤rquica. Sota una el¨¤stica tr¨ªada d'oposicions entre burgesia i aristocr¨¤cia, treballadors i desvagats, i provincians i cosmopolites atrapats pel radi magn¨¨tic d'un Par¨ªs mod¨¨lic, un estol de personatges exposa lluites cruentes dominades per una encegada ambici¨® social. Sempre sota l'ordre d'un relat magnificent, d'una gran plasticitat i exuber¨¤ncia, arrossegat pel vendaval de la pros¨°dia i un detallisme a estones preciosista, Lucien Chardon, provinent d'una fam¨ªlia crepuscular de la burgesia, suplanta elements autobiogr¨¤fics del mateix Balzac de joventut: ¨¦s un jove ¨¤vid de fama i d'escalar esglaons socials, carregat de deutes, que no t¨¦ ¨¨xit en la literatura i que troba en la impremta i el periodisme un par¨¨ntesi de subsist¨¨ncia. Armat amb una novel¡¤la i amb un llibre de poemes, Lucien Chardon traspassa la poderosa l¨ªnia simb¨°lica que separa el raval burg¨¨s de l'Houmeau i, de la m¨¤ de la voluble senyora de Bargeton, ingressa en el m¨®n nobiliari de la petita ciutat provinciana d'Angulema, on inaugura les seves desventures morals en un entorn aristocr¨¤tic que el blasma i no l'admet. En una delicada geometria de passions, Lucien Chardon provocar¨¤ un efecte remol¨ª al seu voltant: la seva mare i la seva germana viuran nom¨¦s per ajudar-lo; el seu amic i cunyat David S¨¦chard, ofegat pels deutes i minat per un car¨¤cter poc pragm¨¤tic i donat a l'idealisme, tamb¨¦ ser¨¤ aspirat per la devastadora ambici¨® del poeta. Entremig, Lucien haur¨¤ tingut temps per con¨¨ixer la niciesa dels ambients aristocr¨¤tics, la duresa de la vida a Par¨ªs, l'amor aut¨¨ntic, les intrigues infamants i un univers aristocr¨¤tic tan sumptu¨®s com miserable. Una cascada de litigis, duels, actituds usureres, exclusions refinades i sentiments genu?ns vivificar¨¤ un fresc social.

Friedrich Engels i Karl Marx recomanaven la literatura de Balzac, ja que en l'obra d'aquest autor trobaven un model de realisme cr¨ªtic. Que un escriptor reaccionari com Balzac satisf¨¦s les exig¨¨ncies del materialisme hist¨°ric cont¨¦ un missatge substanci¨®s. Balzac explota la versatilitat de la seva contradicci¨® i sempre ¨¦s capa? de diagnosticar les trampes del m¨®n que admira. "Ser¨¦ m¨¦s vell que els meus anys", escriu Lucien en una carta. Unes paraules que, sens dubte, profetitzen la for?a de la literatura de Balzac, la seva perman¨¨ncia i credibilitat.