"La tecnologia ofereix l'aportaci¨® m¨¦s definitiva a la difusi¨® de l'opera"

A l'¨°pera li escau el segle XXI? "Malgrat els 400 anys d'antiguitat del g¨¨nere, tots els senyals que tenim indiquen que s¨ª, que a l'¨°pera li escau el segle XXI". Ho diu Joan Matabosch, director art¨ªstic del Liceu i president, des del passat setembre, d'?pera Europa, l'associaci¨® transnacional que reuneix els teatres l¨ªrics i festivals d'¨°pera m¨¦s importants del continent. Des de dem¨¤ i fins diumenge, mig miler d'experts es reuniran al coliseu l¨ªric barcelon¨ª per a debatre i analitzar quins s¨®n els reptes als que s'enfronta el m¨®n de la l¨ªrica al segle XXI i l'estat en el que es troba la creativitat. ?s el segon F¨°rum Europeu de l'?pera, una reuni¨® biennal instaurada el 2007 per ?pera Europa, quan l'associaci¨® va decidir convocar, a Par¨ªs, els experts en un gran f¨°rum coincidint amb el 400¨¨ aniversari del g¨¨nere. A aquesta segona reuni¨® a Barcelona ja s'han inscrit 475 participants, que representen 92 teatres de 29 pa?sos.

"Haur¨ªem de comen?ar a creure'ns que tenim un pes en el m¨®n de l'¨°pera"

"Hi ha una nova generaci¨® de compositors capa?os d'escriure per al teatre"

Pregunta. Directors de teatres, compositors de renom internacional, directors d'escena innovadors, com La Fura dels Baus o Calixto Bieito, periodistes especialitzats, responsables de m¨¤rqueting... i, com a cirereta del past¨ªs, un dels gran agitadors del m¨®n de l'¨°pera dels darrers 25 anys, G¨¦rard Mortier. Com s'ho va fer per convertir el Liceu aquest proper cap de setmana en l'epicentre oper¨ªstic del m¨®n?

Resposta. No ho he decidit jo. No ¨¦s una cosa que decideixi el president d'?pera Europa. Barcelona i el Liceu van ser triades seu per acollir aquest segon F¨°rum Europa d'?pera molt abans que m'escollissin. Londres ha estat triada per ser la seu el 2011.

P. Vost¨¨ ¨¦s president d'?pera Europa; el Liceu, seu del F¨°rum Europa d'?pera. Tenint present que Espanya no ha jugat cap paper rellevant en la hist¨°ria de l'¨°pera, no est¨¤ gens malament.

R. ?s que les coses han canviat molt. Des de la transici¨® democr¨¤tica s'han esdevingut molts canvis. Haur¨ªem de comen?ar a creure'ns que Espanya t¨¦ un pes important en el m¨®n de l'¨°pera. Hi ha moltes m¨¦s companyies que fa 30 anys, nous teatres, una activitat normalitzada i una gran quantitat de p¨²blic que t¨¦ inter¨¨s pel g¨¨nere.

P. I no ens ho creiem?

R. Espanya ¨¦s un pa¨ªs que sembla encantat de tirar pedres a la seva pr¨°pia teulada. El Teatro Real de Madrid, el Palau de les Arts de Val¨¨ncia i el Liceu de Barcelona s¨®n coliseus l¨ªrics que estan al circuit internacional pels repartiments dels seus muntatges i per les seves coproduccions. I el model de teatres, en especial el Liceu, ha estat molt analitzat arreu. ?s aquest un model que ha intentat fer compatibles models antag¨°nics amb la base d'una estructura de personal relativament lleugera respecte a la d'un teatre centreeuropeu. I amb un percentatge de subvenci¨® p¨²blica, de entre el 50% y el 52% del seu pressupost, molt raonable respecte a un teatre d'¨°pera normal. ?s un cas ¨²nic a Europa. Aix¨° ha estat objecte d'inter¨¨s i admiraci¨® arreu, i un senyal que haur¨ªem de comen?ar a prendre'ns m¨¦s seriosament a nosaltres mateixos. Com ho fan a fora, la prova ¨¦s que si a mi m'han triat president d'?pera Europa ¨¦s perqu¨¨ han valorat tot el que ha passat en els darrers 10 anys al Liceu.

P. El tema de debat del F¨°rum Europeu d'?pera ¨¦s Creativitat i innovaci¨®. Per qu¨¨ l'han triat?

R. Es va triar perqu¨¨ ¨¦s el tema elegit aquest 2009 per la Uni¨® Europea. I s'ha focalitzat en tres aspectes: la creaci¨® de noves obres, les noves tecnologies aplicades a les posades en escena i la tecnologia aplicada a la difusi¨® del g¨¨nere. La creaci¨® d'¨°peres i d'espectacles ¨¦s l'objectiu ¨²ltim d'un teatre. La tecnologia ¨¦s un instrument de la creaci¨® art¨ªstica, una altra cosa ¨¦s la difusi¨®, que ¨¦s l'aspecte en el que la tecnologia pot oferir una aportaci¨® m¨¦s definitiva en un futur immediat.

P. De quina manera?

R. En institucions com els teatres d'¨°pera, amb pressupostos tan grans, bona part dels quals provenen de subvencions p¨²bliques, part de la seva responsabilitat ¨¦s que el producte art¨ªstic que s'hi ofereix arribi al major n¨²mero possible d'espectadors. Incrementar l'oferta davant un augment de demanda significa autom¨¤ticament una major injecci¨® de diners. ?s per aix¨° que era f¨¤cil que s'opt¨¦s per solucions imaginatives i que els coliseus l¨ªrics s'hagin agafat a la possibilitat de difondre els seus espectacles a trav¨¦s de les noves tecnologies com a un clau roent. ?s la manera d'accedir a un p¨²blic m¨¦s gran sense que el invent s'enfonsi. Les temporades d'¨°pera en cinema tenen un gran futur, en especial les que ofereixen espectacles en viu, perqu¨¨ s¨®n els que continuen mantenint la m¨¤gia del directe.

P. ?s l'¨°pera en cine una nova manera de captar un nou p¨²blic pel g¨¨nere i afavorir el relleu generacional?

R. El relleu generacional en l'¨°pera sembla garantit amb la tasca cada dia m¨¦s important dels departaments educatius dels teatres. Els estudis fets evidencien que ¨¦s f¨¤cil atreure els nens en edat escolar als espectacles pensats per a ells. Quan arriben a l'adolesc¨¨ncia, per¨°, perden el inter¨¨s. No obstant aix¨°, despr¨¦s, quan s¨®n adults, tornen. Sembres, desapareixen i tornen. ?s per aix¨° que sembla que l'¨°pera t¨¦ vida per a temps.

P. En els darrers anys ha augmentat el nombre d'estrenes d'obres. Qu¨¨ ha provocat aquest increment del inter¨¨s dels teatres per estrenar quan el costum ja gaireb¨¦ s'havia perdut en la segona meitat del segle XX?

R. Passa que hi ha una nova generaci¨® de compositors que ja no milita a les avantguardes musicals i que s¨®n capa?os d'escriure obres per al teatre. L'¨°pera ¨¦s un g¨¨nere complex que, a la vegada, ¨¦s musical i teatral, i encara que la m¨²sica ¨¦s fonamental, els aspectes teatrals han acabat tenint molt pes. Quan un compositor ¨¦s capa? d'escriure una ¨°pera tenint en compte tamb¨¦ la seva dimensi¨® teatral, aquesta es dota autom¨¤ticament d'una for?a inusitada, cosa que s'havia perdut durant molts anys.

P. Al f¨°rum es tractar¨¤ tamb¨¦ el tema de l'aplicaci¨® de les noves tecnologies a les posades en escena. Ha arribat ja el moment que una escenografia cap a un malet¨ª?

R. No, en absolut. En aix¨° hi ha una confusi¨®. Quan en un espectacle no hi ha res, ja pots comen?ar a tremolar, perqu¨¨ el cost ser¨¤ enorme. Quatre hores fascinant al p¨²blic davant de no res significa una complexitat de focus, projeccions i efectes de gran complexitat. El debat sobre les noves tecnologies aplicades a l'escena ¨¦s important¨ªssim per a que sapiguem de qu¨¨ estem parlant, com es pot fer aix¨° i com els teatres podem collaborar per a fer que els costos siguin assumibles.