M¨²sica i records

L'origen

Thomas Bernhard

(traducci¨® de Clara Formosa)

Edicions del salobre

110 p¨¤gines. 14 euros

Gaireb¨¦ cap al final d'aquesta primera part d'una autobiografia deformada d'inf¨¤ncia i joventut en cinc estadis narratius, el fins aleshores una mica elusiu Thomas Bernhard (1931-1989) s'encara sense amarres al record de l'adult que quan torna a un lloc t¨¦ sempre la sensaci¨® de ser el nen que hi havia estat, el record del noiet trasbalsat i desemparat que havia viscut a Salzburg mentre aquesta s'enfonsava en la destrucci¨® de la guerra el 1944 i en la mis¨¨ria el 1945, imbu?t en un internat repressiu d'una educaci¨® primer nacionalsocialista i despr¨¦s cat¨°lica; i situa aquell record desbordant i aclaparador com a punt de parten?a del desplegament d'una pentalogia - L'origen (1975), El soterrani (1976), L'al¨¨ (1978), El fred (1981) i Un nen (1982), que segons se'ns informa a les solapes, i ja era hora, ser¨¤ tradu?da sencera- que cont¨¦ alguns dels moments m¨¦s brillants de la seva obra en prosa.

La seq¨¹¨¨ncia biogr¨¤fica s'inicia en canvi amb el darrer, m¨¦s llumin¨®s i conf¨¦s en la veritat i en la mentida dels cinc, Un nen, que clou el cercle i el remet a l'al¡¤lusi¨® indicada al principi, i que ¨¦s, comparat amb els tres anteriors, en especial amb els magn¨ªfics L'al¨¨ i El fred, el m¨¦s agrad¨®s i feli?. De fet, L'origen ¨¦s l'episodi m¨¦s dubitatiu del conjunt, en el to i en l'estil, perqu¨¨ tot i contenir moments fulgurants carregats d'atributs -la traducci¨® de Clara Formosa ¨¦s curosa i m¨¦s natural, per¨° tamb¨¦ menys estilitzada, que una de pr¨¨via de Jordi Ib¨¢nez per a Proa-, com ara els de la ciutat redu?da a l'enrenou de la runa, les escenes de mort quotidiana o els apunts espor¨¤dics de crueltats infantils, abusa d'un cert grau de posa al voltant de la inadaptaci¨®, el frac¨¤s i el f¨¤stic de viure que ¨¦s massa liter¨¤ria i que nom¨¦s se salva de si mateixa perqu¨¨ al capdavall reconeix amb ironia tot el que t¨¦ de teatral o d'oripell falsificat -Beckett, que fins i tot va escriure en franc¨¨s, era molt m¨¦s sobri i no va imitar mai l'estetitzaci¨® tova del frac¨¤s de seq¨¹eles de Baudelaire, com ara Cioran.

L'estil del millor Bernhard ¨¦s gaireb¨¦ igual en l'autobiografia recordada, les ficcions de rerefons autobiogr¨¤fic com ara Tala o El nebot de Wittgenstein i novel¡¤les com ara Mestres antics o Extinci¨®: una metralladora fixa que dispara arreu i mai s'atura, que repeteix el per¨ªode amb pas impassible i que nom¨¦s es gira a banda i banda fins a esgotar la r¨¤bia i els excessos d'ira, per¨° encara que tendeixi a l'angoixa, apel¡¤li a una exist¨¨ncia minvada i m¨ªnima i obligui a allargar l'al¨¨ fins a gaireb¨¦ l'extenuaci¨®, t¨¦ alguna cosa de ben¨¨fic i de bals¨¤mic.

Tot i ser un c¨ªnic i un mentider declarat que sap que la confessi¨® i la inculpaci¨® tampoc no s¨®n m¨¦s que una excusa, Bernhard encara creu en la const¨¤ncia de la consci¨¨ncia com a narraci¨®, en l'estil com un ordre musical que endolceix el dolor de viure -estimava Schopenhauer amb devoci¨®- de l'home malalt -ell, que va patir malalties diverses, com ara una sarco?dosi que quasi no el deixava respirar- i que sofreix el pas de l'experi¨¨ncia amargament, ag¨°nicament, fins al punt de desenvolupar un estil irritant que es correspon amb exactitud amb un instint anorreador de su?cida o de moribund.