Una est¨¤tua deslocalitzada

Pot sonar estrany, per¨° al 1835 hi havia cinc est¨¤tues civils p¨²bliques a tota Espanya. Dues a Madrid -la Cibeles i el Neptuno-, una al Pa¨ªs Basc -Elcano, a Guetaria-, i dues m¨¦s a Barcelona. Una d'aquestes dues est¨¤tues barcelonines encara es conserva. ?s l'est¨¤tua d'H¨¨rcules, un monument provinci¨¤, de prov¨ªncia de s¨¨rie B, que explica una ciutat redu?da des del segle XVIII a ser capital de prov¨ªncia. L'altra est¨¤tua barcelonina ja no existeix. Nom¨¦s se sap que era una est¨¤tua a Ferran VII, que era de bronze i que va desapar¨¨ixer en una revolta ciutadana. Era una superproducci¨®, feta per l'artista Pierre Joseph Chardigny, al 1831. Aquesta est¨¤tua, com la d'H¨¨rcules, explica tamb¨¦ la natura de la ciutat en un temps donat. Una ciutat que, precisament al 1835, va canviar completament de natura. Per fer-ho, va caler fer servir aquesta est¨¤tua.

Tot va comen?ar al 1835 en una cursa de toros. Barcelona tenia pla?a de toros des d'un any abans. Era una de les conseq¨¹¨¨ncies de la guerra civil entre carlins i liberals, que va comen?ar despr¨¦s de la mort de Ferran VII, al 1833. Els toros eren un s¨ªmbol liberal. Anar als toros era un acte pol¨ªtic al bell mig d'una guerra. I construir places de toros era una provocaci¨® liberal davant l'absolutisme. Com, de fet, ho va ser construir la pla?a de toros d'Olot, la m¨¦s antiga de tot l'Estat, en plena zona carlina.

Les curses de toros eren amb el teatre, el gran fet ciutad¨¤ de la ciutat, eren una barreja de ganes d'exercir l'oci -un nou costum-, i de ganes de mirar-se a la cara i veure-hi un projecte pol¨ªtic, que estava en guerra i que no tenia la vict¨°ria garantida. Les curses eren, possiblement, encara m¨¦s coses, com va quedar clar la tarda del 25 de juliol de 1835. Aquell dia hi havia festa taurina. Per celebrar l'aniversari de la nena Isabel II. La cursa, per¨°, va anar malament. Els toros eren poc braus. L'afici¨® barcelonina va comen?ar a escridassar els toros, despr¨¦s el toreros i, despr¨¦s, no va parar d'escridassar conceptes paulatinament m¨¦s amplis. Va calar foc a la pla?a, va matar els toros i va comen?ar a marxar sobre Barcelona -la pla?a, el Torin, estava a la Barceloneta, fins que va ser cremada, definitivament, a l'¨²ltima Guerra Civil-, una ciutat encara emmurallada. Pel cam¨ª, la ciutadania anava cridant "El bou gros!, El bou gros!", en el que tal vegada era l'ordre del dia: anar fins a Capitania General i fer-li al General Llaurer, el bou gros, el que ja havien fet amb els toros mansos de la pla?a. Pel cam¨ª s'hi va anar afegint cada cop m¨¦s i m¨¦s persones. En arribar a Capitania descobreixen que el Capit¨¤ General ha sortit de la ciutat. Els manifestants ajornen el seu projecte de torejar el bou gros i fan una cosa mai vista. Comencen a cremar convents, en el que ¨¦s l'inici d'una tradici¨® en la que Barcelona brillar¨¤ en breu amb llum pr¨°pia un segle despr¨¦s, al 1909. Aquesta crema de convents de 1835 ¨¦s, per¨°, fonamental en la hist¨°ria de Barcelona: amb els solars guanyats amb aquests incendis, Barcelona, una ciutat atape?da, sense s¨°l per construir, construeix els primers teatres sense llic¨¨ncia reial de la ciutat, i inaugura, amb teatres liberals i radicals, com ho ¨¦s en aquests moments el Liceu, una tradici¨® teatral nova i diferent arreu de l'Estat. Els aldarulls van durar dies. Un jove milici¨¤ nacional anomenat Ildefons Cerd¨¤ en fou testimoni. I va augmentar en intensitat quan arriba a la ciutat el general Bassa, delegat del general Llaurer i iniciador, al seu torn, d'una altra dilatada tradici¨® barcelonina. ?s el primer militar que mana utilitzar l'artilleria contra la poblaci¨® civil. Ho fa per dispersar una manifestaci¨® que, efectivament, queda dispersada. Per¨° que torna a formar-se a la Pla?a Palau. La Pla?a Palau era, en aquests moments, el cervell de la b¨¨stia, la congregaci¨® del poder. All¨¤, a pocs metres del portal de mar i en pocs metres quadrats, hi havia l'Estat. ?s a dir, la duana, la policia, les autoritats civils i militars i una delegaci¨® del monestir de Montserrat. I, ¨¦s clar, l'est¨¤tua de Ferran VII.

El que passa a la Pla?a Palau ¨¦s un primer cop, una posada de llarg de la ciutat al segle XIX. Els manifestants entren al Palau, tiren quatre trets al general Bassa i el tiren despr¨¦s per una finestra. En aterrar, uns aficionats taurins el remolquen, com a un toro brau, fins a les Rambles. All¨¤ el cremen. Com un v¨ªking. El combustible utilitzat s¨®n els arxius de la policia. Mentrestant, uns altres manifestants assalten la delegaci¨® del Monestir de Montserrat, i uns altres, finalment, tomben i destrossen l'est¨¤tua de Ferran VII.

Els liberals, fins i tot els liberals radicals, no entenen el que passa. A la nit, ho comencen a entendre. Uns manifestants cremen la f¨¤brica Bonaplata, el primer vapor de la ciutat i d'Espanya. A Barcelona, per primer cop, s'ha atacat, en el mateix mot¨ª, l'Esgl¨¦sia -els convents, la delegaci¨® de Montserrat-, l'Estat -amb un general mort i una comissaria cremada-, els fabricants -amb la crema d'un vapor pertanyent a un oficial de la mil¨ªcia nacional, liberal- i, per si no havia quedat clar, la monarquia -amb l'enderrocament de l'est¨¤tua del rei-. Aquest mateix any, una mica abans, per¨°, s'havia estrenat l'obra Soy un bullanguero, en la qual, per primer cop a la ciutat, un personatge teatral deia a un altre: "soy anarquista". Aquest mateix any, el grup de Narc¨ªs Monturiol publicava al diari El Vapor els primers articles cabetians, tal vegada el corrent m¨¦s anti-autoritari i llibertari del socialisme ut¨°pic. Al 1835, despr¨¦s d'una cursa de toros, Barcelona es mirava a la cara i veia el seu anti-estatalisme, iniciava el que ser¨¤ la seva tradici¨® pol¨ªtica m¨¦s antiga, que modular¨¤ la seva hist¨°ria al segle XIX i comen?ament del XX.

Qu¨¨ ens queda de tot aix¨°? Possiblement l'est¨¤tua. Una est¨¤tua de la qual no se sabia res despr¨¦s de la seva violaci¨®. I que ara, per qui vulgui veure-la, sabem que ¨¦s a Sevilla, al Convento de Santa Clara. Sense mans, amb el nas de boxejador que tenen els reis de bronze quan cauen al terra. La hist¨°ria ¨¦s curiosa. Un cop tornat l'ordre a la ciutat, la ciutat li va regalar l'est¨¤tua a qui va considerar que era el seu leg¨ªtim propietari. L'esposa del rei. Maria Cristina s'exiliar¨¤, precisament, des d'aquesta ciutat, al 1840. En marxar, s'emporta a la maleta aquesta est¨¤tua. Com que la cosa fa nosa, l'acabar¨¤ regalant a Napole¨® III. I aquest, a la seva segona filla, Maria Luisa Fernanda, que despr¨¦s de casar-se es va instal¡¤lar a Sevilla. All¨¤ va portar l'est¨¤tua, i la va ubicar en uns jardins privats. Ara pertany a Patrimonio Nacional. Tal vegada hauria de pert¨¤nyer a la ciutat que la va fer servir per formular-se.