"Qui insulta Montilla pel seu catal¨¤ ¨¦s un desgraciat"

Sobre la taula t¨¦ un full amb un planning casol¨¤ ben atape?t per culpa del tractament oncol¨°gic i del setge period¨ªstic fruit de la conjunci¨® gaireb¨¦ astral, en un mes, del nomenament com a doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida, la vicepresid¨¨ncia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i l'aparici¨® del seu darrer recull d'articles Plantem cara (La Magrana). El despatx de la Universitat de Barcelona ¨¦s inversament proporcional a la tasca i la for?a del catedr¨¤tic de llengua catalana Joan Sol¨¤ (1940): t¨¨cnic de la llengua, 40 llibres, hereu de Joan Coromines... Tot plegat l'ha distret de l'elaboraci¨® de la Gram¨¤tica Normativa del Catal¨¤, "per¨° hi tinc tot el dret: fa 50 anys que treballo com un escar-r¨¤s", diu amb aquell puja i baixa de veu i rostre adust que li d¨®na posat d'enfadat.

"Poble, individu i llengua ¨¦s el mateix. La llengua ¨¦s espiritualment tan forta com la sang"

"En catal¨¤ sempre pateixes per si la frase ¨¦s correcta. Es pot viure com a poble aix¨ª?"

Pregunta: Als 25 anys de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, la den¨²ncia de molts dels seus textos ve a dir que alguna cosa no marxa...

Resposta: He concl¨°s que les comunitats humanes s¨®n essencialment rivals. Aqu¨ª hi ha una rivalitat entre Catalunya i Espanya que fa la conviv¨¨ncia molt dif¨ªcil. Perqu¨¨ Espanya ¨¦s una entitat fonamentalment militar, totalit¨¤ria, intransigent amb la diversitat i no volem estar-hi sotmesos.

P. I aix¨° explota per la llengua?

R. No. Per¨° el poble, l'individu i la llengua ¨¦s el mateix. Com ho vol separar? ?s com separar la sang del cos. La llengua ¨¦s espiritualment tan forta com la sang. El poble catal¨¤ ha estat sempre sotm¨¨s pol¨ªticament i pagant m¨¦s impostos del que toca: una humiliaci¨® repetitiva. Mentre no ens rebel¡¤lem contra aquesta situaci¨®, la llengua no t¨¦ soluci¨®.

P. Amb un biling¨¹isme m¨¦s sim¨¨tric ens en sortir¨ªem?

R. No ho s¨¦. En qualsevol cas, amb aquesta pol¨ªtica de voler i no gosar, de fer lleis i no cumplir-les, de no cumplir-les per¨° no castigar-ho nom¨¦s atraiem acusacions ferotges de ser d¨¨spotes quan la realitat ¨¦s la contr¨¤ria: nosaltres no hem pogut o volgut anar m¨¦s lluny, no hem reivindicat mai una igualtat entre pobles, individus i lleng¨¹es.

P. Hi ha TV-3, l'escola...

R. S¨ª, per¨° no ha donat resultat. Abans, l'escola era poderosa; ara t¨¦ m¨¦s for?a la llengua del car-rer que la de l'escola. I internet, el turisme i la immigraci¨® ho han complicat tot; ens cal actualitzar els principis. Com? No ho s¨¦. Per¨° el pitjor que pots fer ¨¦s negar la realitat, continuar dient que aqu¨ª no passa res, que hi ha pau ling¨¹¨ªstica, que la immersi¨® ¨¦s la gran panacea quan, de fet, on es forma la joventut i la llengua ¨¦s a les sales de ball, als multicines i en aquests llocs la llengua falla o no hi ¨¦s.

P. Nom¨¦s es pot salvar la llengua amb la independ¨¨ncia?

R. Jo no ho dic, aix¨°. El problema no ¨¦s la independ¨¨ncia pr¨°piament dita, el problema ¨¦s que amb m¨¦s poder pol¨ªtic i m¨¦s convenciment segurament seria m¨¦s f¨¤cil de salvar la llengua.

P. A banda que el catal¨¤ recula s'hi afegeix ara la seva degradaci¨®.

R. La pobresa del catal¨¤ actual nom¨¦s ve del fet que no s'ha pogut ensenyar com una llengua normal i, per tant, fer que els alumnes llegissin llargament bons autors, manera excel¡¤lent d'adquirir llenguatge ric i matisat. I despr¨¦s ve l'anual can?oneta de l'enfad¨®s de la selectivitat: que si el catal¨¤ ¨¦s massa dif¨ªcil, etc. El que ensenyem ha de ser un catal¨¤ d'anar per casa que no pot passar del papa, mama, cadira i porr¨®? No puc posar Carner per¨° s¨ª Machado? ?s una burla social. I mentrestant, el castell¨¤ ¨¦s una llengua forta a Catalunya: aqu¨ª tothom balla, llegeix i renega en castell¨¤; en catal¨¤, no: sempre pateixes per si la frase ¨¦s correcta. Es pot viure com a poble aix¨ª?

P. Cal preocupar-se pel catal¨¤ del president Montilla?

R. I ara! Qui digui que el Montilla parla malament ¨¦s un desgraciat; aix¨° ens fa mal a tots. Fa un gran esfor?, parla molt b¨¦ per l'ambient on va viure.

P. Cita Sagarra com exemple d'¨²s de la llengua. I autors d'avui?

R. Un percentatge de persones tenen la llengua com a eina de treball i l'usen amb admirable compet¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ hi ha una gran part d'aquest grup que domina molt poc la llengua i n'hi ha molts altres que viuen aqu¨ª des de fa anys i no la coneixen o no volen usar-la. Aqu¨ª la llengua pateix una situaci¨® social estranya. Jo, ara els exemples els veig en traductors com Joan Sallent i Xavier P¨¤mies. A la vora d'aix¨° hi ha molts professors i alumnes amb poca compet¨¨ncia ling¨¹¨ªstica... I els escriptors, en tenim de molt d'¨¨xit amb una llengua molt neutra, que podrien escriure en castell¨¤ i no es notaria.

P. Escriu tamb¨¦ que tenim una llengua poc flexible.

R. S¨ª, la gent no accepta l'esfor? d'aprendre-la perqu¨¨ no la sent com una llengua real i ver¨ªdica d'un pa¨ªs. Potser un primer remei seria no emprenyar els alumnes amb min¨²cies gramaticals i fer-los llegir bones traduccions. La d' El casalot, de Dickens, aix¨° han de llegir i no el per i per a que ni el professor ent¨¨n i fa avorrir els alumnes. Feu llegir als estudiants en Monz¨®, que ¨¦s llengua f¨¤cil i d'aqu¨ª feu-los saltar a cosa m¨¦s rica; no ho fem al rev¨¦s, comen?ant amb V¨ªctor Catal¨¤ o el Tirant!

P. Reclama major reacci¨® de les institucions davant la llengua. Intervindr¨¤ ara m¨¦s l'IEC ?

R. A l'IEC potenciarem el seguiment p¨²blic de la salut de la llengua: veure'm com est¨¤ i si hi hem d'intervenir; i tamb¨¦ mirarem d'infondre aquest esperit que dic.