Philip Roth i el dest¨ª

Queden molt poques literatures -nacionals o internacionals, i acabo d'escriure una bestiesa perqu¨¨ les literatures d'Occident, almenys des de Dante, sempre han estat internacionals o res- que conservin aquella dial¨¨ctica, tan pr¨°pia de la trag¨¨dia grega i d'altres g¨¨neres antics, en qu¨¨ l'aventura acaba topant amb el dest¨ª. Hegel, que era un idealista, deia a les seves ap¨°crifes Lli?ons d'Est¨¨tica que el "costat aventura" era l'element dominant en tota la literatura narrativa europea d'en?¨¤ del roman del segle XII avant; i, doncs, considerava que l'atzar, als temps moderns i contemporanis, sempre era m¨¦s poder¨®s que el fatum. Aix¨° potser ¨¦s cert en el cas de les lletres cristianes, que no deixen de ser el canem¨¤s sobre el qual est¨¤ teixida gaireb¨¦ tota la literatura del nostre continent des del segle que hem dit.

"Indignaci¨®', de Philip Roth, corre entre l'aventura i el dest¨ª"

Per¨° no passa el mateix amb la literatura jueva, hebrea, o comsevulla que s'hagi de dir. Exemples en tenim, en general, en tota obra de qualsevol gran autor jueu del segle XIX o XX, i avui en trobem un de magn¨ªfic en l'extraordin¨¤ria novel¡¤la de Philip Roth -¨¦s el nostre criteri: per¨° un ha fet p¨²blics els seus gustos per arribar a tenir una dotzena de lectors m¨¦s o menys cr¨¨duls, refiats-, anomenada Indignaci¨® (traducci¨® de Xavier P¨¤mies, Barcelona, La Magrana, 2009).

?s cert que Roth no sempre -per no dir gaireb¨¦ mai- ha combregat amb l'opini¨® comuna sobre la q¨¹esti¨® jueva i sobre el lloc que encara ocupen aquesta religi¨® i aquesta cultura en el si de la societat nord-americana, pa¨ªs en el qual, en especial des de la immigraci¨® de la primera meitat del segle XX, els jueus han tingut una import¨¤ncia decisiva. Pel llibre Portnoy's Complaint, que va ser tradu?t entre nosaltres, Roth va rebre tantes cr¨ªtiques sect¨¤ries, o dogm¨¤tiques, com les que va rebre Hannah Arendt quan va explicar el car¨¤cter banal de la maldat d'Adolf Eichmann arran del judici de Jerusalem. Per¨° com que es tracta d'un escriptor com ja no en queden -¨¦s a dir, aquells que escriuen all¨° que els sembla que han d'escriure, amb una indifer¨¨ncia ol¨ªmpica davant els avatars de les modes, la passi¨® per la fama, la delera pels diners i el llenguatge "pol¨ªticament correcte"-, com que les coses s¨®n aix¨ª i ja no canviaran -perqu¨¨ Roth ja t¨¦ 76 anys, i viu amagat-, l'autor ens delecta una vegada m¨¦s amb una novel¡¤la en qu¨¨ es recreen lliurement els ambients jueus i yidish de la societat nord-americana, amb un protagonista, Marcus, fill d'un carnisser kosher , ¨¦s a dir, un ortodox en mat¨¨ria de religi¨® i costums del judaisme, menystingut pel seu pare, instal¡¤lat en una universitat goyim, vull dir cristiana, i amb dos futurs al davant seu: la vida i la mort.

Solament aix¨° ja ¨¦s una relativa novetat en el panorama de les literatures actuals, que van plenes de celebracions joioses de la vida, com si ens hagu¨¦ssim de quedar en aquest m¨®n per llavor, com es deia a Catalunya quan aquestes coses importaven. (Ara importen menys per culpa de la gimn¨¤stica, la diet¨¨tica, els funerals-espectacle, el neo-rousseaunisme, les campanyes antitabac i tot el que ¨¦s del cas. Facin el favor!) Per¨° ho ¨¦s, especialment, pel fet que, malgrat la seva dissid¨¨ncia, Roth continua essent un escriptor jueu; i aix¨° es paga, pel que sembla inevitablement, amb el sentiment que les nostres vides s¨®n ef¨ªmeres i que la Parca, al capdavall, a tothom un dia atrapar¨¤: "Tots hi serem, al port, amb la Desconeguda".

Vet aqu¨ª un noi que resulta aplicat, molt dedicat als seus estudis universitaris, amor¨®s cap als seus pares sense ser "Marcel¡¤l¨ª pa i vi", bon amic, desitj¨®s d'iniciar-se sexualment amb una mica de dec¨¨ncia (imposada, d'altra banda, pels costums dels anys joves de l'autor) i amb temor de D¨¦u, que ¨¦s una cosa que podem donar per desapareguda per una eternitat tan llarga com la del Creador mateix. Les coses no li van ni massa b¨¦ ni massa malament; per¨° des de les primeres p¨¤gines del llibre aflora en el protagonista un sentiment ambigu, una mena de basarda que costa definir, i que tot ho t¨¦ a veure amb la pres¨¨ncia t¨¤cita del dest¨ª, concretat, en el nostre cas d'avui, en la guerra de Corea: si Marcus no obt¨¦ bones qualificacions, ad¨¦u la beca, ad¨¦u estudis, ad¨¦u la pr¨°rroga, i benvinguda (¨¦s ironia mozartiana) la vida militar, amb tot el que aix¨° va comportar en aquella guerra.

Marcus, sempre en primera persona, diu al comen?ament de la novel¡¤la: "Gaireb¨¦ des del dia que vaig abandonar la carnisseria en qu¨¨ havia treballat setmanes de setanta hores entre l'¨¨poca de l'institut i l'inici de la universitat, el meu pare va comen?ar a sentir terror davant la possibilitat que em mor¨ªs". I aix¨° ¨¦s el que haur¨¤ de succeir, de la mateixa manera que Mois¨¨s no va entrar a la terra promesa, Medea va matar els seus fills i ?dip va esposar la seva mare sense saber qui era. ?s el lloc i la llei indefugible del Dest¨ª, que, en aquesta novel¡¤la, com havia passat fa tant de segles, presenta la seva Llei per damunt de les aventures m¨¦s fr¨ªvoles i m¨¦s circumstancials.