Argonautes del teatre catal¨¤

El cant de les sirenes. Petita cr¨°nica del teatre independent a Catalunya (1955-1990)

Josep Maria Mu?oz Pujol

Edicions 62

368 p¨¤gines. 22,50 euros

El degoteig de mem¨°ries sobre els anys de la resist¨¨ncia antifranquista i de la represa paleoinstitucional de la cultura catalana ha fet con¨¨ixer aspectes fins ara poc o mal coneguts de la hist¨°ria recent. En l'¨¤mbit de les arts esc¨¨niques, a m¨¦s dels escassos estudis o assaigs, la construcci¨® de la hist¨°ria teatral reclama urgentment tot un esplet de mem¨°ries -sempre parcials i subjectives- m¨¦s o menys properes als fets rememorats. Com la que ha bastit el dramaturg Josep Maria Mu?oz Pujol a El cant de les sirenes, cr¨°nica que va molt m¨¦s enll¨¤ del teatre independent.

Des de l'evocaci¨® de la solitud sentida a Londres el 1953, en qu¨¨ decideix dedicar-se a escriure, fins a la confessi¨® del postfaci, en qu¨¨ reconeix que el guia la nost¨¤lgia, Mu?oz Pujol fa un relat molt personal de m¨¦s de quatre d¨¨cades de teatre catal¨¤. Sense subterfugis, en qualitat d'"espectador ser¨¨", el narrador ha exercit el dret a establir intensitats i durades a cor qu¨¨ vols, a situar el punt de mira en llibertat o a marcar dist¨¤ncies ir¨°niques cap a l'objecte de rememoraci¨®. Aix¨ª i tot, ha compr¨¨s tamb¨¦ que calia projectar la trama de la viv¨¨ncia personal en la de la perip¨¨cia col¡¤lectiva perqu¨¨ l'enlla? adquir¨ªs una dimensi¨® categ¨°rica.

Des d'aquesta perspectiva, Mu?oz Pujol aporta la seva interpretaci¨® de les fites m¨¦s rellevants del per¨ªode: del cam¨ª, llarg i tortu¨®s, que va de l'Agrupaci¨® Dram¨¤tica de Barcelona al Teatre Nacional de Catalunya, tot passant per l'operaci¨® Off, el TNB... Al costat d'aquests moments estel¡¤lars, apuntalats en referents i contrapunts, la mem¨°ria s'atura a retratar-ne amb agudesa els protagonistes m¨¦s conspicus (de Frederic Roda a Josep Maria Flotats) o a esplaiar-se en digressions tangencials memorables -com les dedicades a Carles Riba, Maria Aur¨¨lia Capmany, Salvador Espriu, Albert Boadella i, molt especialment, Ricard Salvat- leg¨ªtimes i pertinents.

L'autor d'aquesta petite histoire es basa no tan sols en els records personals, molt v¨ªvids i precisos, sin¨® tamb¨¦ en l'aferrall que li ofereixen els documents, els testimonis o els historiadors i cr¨ªtics del teatre. El s¨ªmil dels argonautes -els pioners de l'escena independent- que s'embarcaren a la recerca del vell¨® d'or, tot seguint J¨¤son-Salvat en l'aventura, il¡¤lustra de manera figurada el proc¨¦s traum¨¤tic de professionalitzaci¨® i institucionalitzaci¨® del teatre catal¨¤. Al costat dels qui es deixaren temptar pel cant de les sirenes i dels qui s'aprofiten ara dels r¨¨dits, hi ha els qui naveguen a la deriva en la mar del rancor.

El repte de construir la mem¨°ria d'aquells anys t¨¦ el valor de mirar-s'ho amb una equidist¨¤ncia col¡¤lateral, un punt sat¨ªrica i prou oberta per fer el balan? d'una ¨¨poca, d'una cultura i d'unes individualitats o d'uns grups que van incidir-hi directament. Venint de Mu?oz Pujol, la prosa deixa aflorar una cosmovisi¨® reposada i esc¨¨ptica, higi¨¨nica, i aconsegueix sovint una notable tensi¨® narrativa que ¨¦s d'agrair. Al capdavall, El cant de les sirenes ¨¦s molt m¨¦s que una "petita cr¨°nica" del "teatre independent": pot considerar-se a dreta llei -citacions asistem¨¤tiques i prolixes a banda- una aportaci¨® necess¨¤ria a la mem¨°ria esc¨¨nica i cultural dels anys decisius d'un pa¨ªs que cada cop esdev¨¦ m¨¦s invisible.