Geek cultura

S¨®n les tres i mitja d'un horabaixa d'estiu. M'he cercat un lloc magn¨ªfic per fer una sesta. Habit a ca uns amics en una vivenda d'estiueig antiga davant la mar mallorquina en una zona feli?ment tan protegida pels propietaris que nom¨¦s hi ha bosquets de pins i mates que arriben fins damunt els penya-segats com en un poema costailloberi¨¤ amable i fer¨¦stec. He descobert un indret arrecerat i amb una ombra potent gr¨¤cies a les branques espesses d'un gran ullastre des d'on dom¨ªn la l¨ªnia de l'horitz¨®. All¨¤ he col¡¤locat una gandula de ratlles blaves i blanques i m'he disposat a descansar amb el vou verivou de les xigales. Quan comen?ava a entrar en aquest domini en qu¨¨ el cos s'afluixa i els sentits s'apaguen, se m'ha fet present la imatge de Francesc, el fill major d'Aina i Roger, que aquest mat¨ª em deia: Som un geek vertader. Com si aquell "geek" fos el fibl¨® d'una abella he volgut saber el que m'havia amollat aquell joven?¨¤ apassionat per les tecnologies: entre PlayStations i ordinadors n'havia escabetxat m¨¦s de trenta, t¨¦ dos iMacs, un iPhone 3G, un parell d'iPods, i conta les seves coses a un blog, al Facebook i al Twitter. Em venien bafarades d'aire ple de saladines i dins el meu cap ballaven les seves respostes a la meva pregunta: Qu¨¨ ¨¦s aix¨° de ser geek? Francesc, amb un somriure amist¨®s i com si no res, em contestava: La paraula ¨¦s un mot de l'alemany antic, gek . A l'edat mitjana servia per designar el boig del poble. Despr¨¦s tamb¨¦ l'empraven per anomenar el monstre de fira. Ara, geek, que cal pronuciar "gik", ¨¦s la persona penjada, en el bon sentit de la paraula, de les tecnologies de la informaci¨® i de la comunicaci¨® i, en particular, de la internet.

Em sentia com si sur¨¤s en un espai en qu¨¨ el cap tenia una autonomia absoluta. Entenia a la perfecci¨® moltes de coses que m'havien resultat enigm¨¤tiques o confuses: reconeixia molts d'amics, coneguts i saludats que podien ser geeks. Intentava trobar les seves interseccions m¨¦s visibles dins aquell sopor que m'enva?a. Tolkien era el seu d¨¦u i El senyor dels anells la seva B¨ªblia. L'acompanyaven en el cel tecno el Philip K. Dick de Blade Runner, l'Isaac Asimov de Jo, robot , el George Lucas d' Star Wars i el J. J. Abrams d' Star Trek, de Lost i d' Alias. Cal no oblidar un gur¨² fundador, Steve Jobs, l'inventor del Mac i creador d'un dels paradisos geek amb tot el seu arsenal i-world: iMac, iPod, iPhone, etc. Cop en sec dins el meu ensomni tenc una aparici¨® fulgurant: una supergeeka famos¨ªssima se'm presentava clara i llampant. Era l'hero?na protagonista de Millenium, el best seller d'Stieg Larsson que fa matx, Lisbeth Salander, una hackera aut¨¨ntica.

M'agradava fer voltes dins el meu somnieig per aquest gust dels geeks pel melting pot, per la remescla cont¨ªnua, per la reapropiaci¨® inacabable, per al reciclatge sempre seguit, per aquesta bul¨ªmia de sabers, ja sia sobre la f¨ªsica qu¨¤ntica, la infecci¨® v¨ªrica o els idiomes inventats. Veia el geek com el curi¨®s, l'antireaccionari, el rebel dol?, el somniador en una societat +de cada cop m¨¦s prohibitiva, m¨¦s anestesiadora i menys comunit¨¤ria. Seria l'univers geek, la geekitud, un dels pocs llocs contestataris de la mundialitzaci¨®?, em demanava mentre una gavina afamegada xisclava per damunt el meu refugi i les xigales baixaven el volum de la seva mon¨°tona melodia.

Una imatge ocupava el cinema del meu pensament: l'emblema dels geeks, un ping¨¹¨ª. El logo de Linux que es troba en el centre de la filosofia geek: repartiment dels coneixements, gratu?tat de la cultura, intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva.

I amb aquestes idees tan cool, tan fresques com ut¨°piques, tan chic com contempor¨¤nies, he entrat en els bra?os confortables i tendres de Morfeu.