Nova fornada

Ja no estan sols. L'excel¡¤l¨¨ncia art¨ªstica d'artistes com Roger Mas, Joan Miquel Oliver, Ant¨°nia Font, Mishima, Love Of Lesbian, Guillamino, Manos de Topo o Mazoni, representants de la nova saba de la m¨²sica a Catalunya, ja no camina sola. Una nova generaci¨® d'artistes, fins ara poc coneguts pel gran p¨²blic, s'estan fent con¨¨ixer malgrat la crisi que arrasa la ind¨²stria musical, i ha convertit la seva irrupci¨® en una prova tangible que la crisi, almenys ara com ara, afecta el negoci del disc i no tant la pr¨°pia m¨²sica. Deixant al marge el fenomen "Manel", noms nous com Silvia P¨¦rez Cruz, Estanislau Verdet, Uma, El Petit de Cal Eril, Animic, Sanpedro, La Brigada i molts altres donen forma a una escena amb una riquesa i una varietat que amb prou feines es podia intuir fa pocs mesos. Les raons d'aquesta explosi¨® de noms no nom¨¦s es pot vincular a Manel, naus almiralls i artistes referencials d'aquesta situaci¨®, sin¨® a altres aspectes entre els quals no es pot deixar de banda el fet que avui en dia la professionalitzaci¨® no ¨¦s un objectiu en si sin¨® un afegit que en ocasions ni tan sols ¨¦s obertament desitjat. Els temps avui no semblen criminals per a la l¨ªrica.

La digitalitzaci¨® ha fet als grups independents de les r¨¤dios que abans imposaven l'est¨¨tica

La popularitat de Manel la van guanyar amb el boca-orella i per Internet

Aquesta p¨¨rdua de pes espec¨ªfic de la professionalitzaci¨® a ultran?a i de l'¨¨xit com a destinaci¨® final i ¨²nica de l'acci¨® art¨ªstica s'ha vist ajudada per altres factors derivats. Per exemple, aquests artistes ja han acceptat, encara que sigui a desgrat i sense estima, la realitat inq¨¹estionable que formen part d'una generaci¨® ja denominada "de baix cost" - low cost - obligada a viure amb pocs recursos econ¨°mics. De la mateixa manera, aquests artistes s'han alliberat de la pressi¨® d'una ind¨²stria quasi inexistent que ara es limita a posar els discos al carrer i s'han vist beneficiats per la reducci¨® de costos de producci¨® que la tecnologia digital ha imposat. Aquesta digitalitzaci¨® els ha fet independents de les r¨¤dios que abans imposaven la seva est¨¨tica, i tenen Internet com a un aliat que no marca condicions. Aix¨ª, i sense caure per aix¨° en un m¨®n de miratges, la m¨²sica flueix sense tants lligams, exonerada de ser comercial, f¨¤cil o fresca, termes abans en plena vig¨¨ncia. Si a aix¨° afegim que hist¨°ricament Catalunya ha estat la m¨¦s consumidora de m¨²sica del pa¨ªs, podrem entendre el perqu¨¨ d'aquest floriment.

En aquest sentit l'exemple de Manel resulta paradigm¨¤tic. La majoria dels seus components segueixen tenint ocupacions paral¡¤leles a la m¨²sica, el grup va n¨¦ixer sense cap vocaci¨® de professionalitzaci¨® i acceptar-la ha suposat un debat intern que abans era impensable. D'una altra banda, el seu estil coquetejava amb el folk quan ning¨² creia en les possibilitats comercials d'aquest estil, tant que ni tan sols van guanyar el concurs de grups novells Sona 9 al qual es van presentar. Pel que fa a la seva popularitat, es pot dir que els mitjans van arribar quan ja tenien una base de p¨²blic que els seguia gr¨¤cies al boca-orella i a la difusi¨® per Internet. I un cop aconseguida la fama, els membres de Manel s'han mostrat reticents a concedir entrevistes per evitar que el fenomen els devori, una postura molt intel¡¤ligent que els grups convencionals que han crescut a l'empara de r¨¤dio, m¨¤nagers i discogr¨¤fiques no s'haurien plantejat mai.

Ara nom¨¦s queda esperar que el p¨²blic, mitjans especialitzats i el poc d'ind¨²stria que resisteix no s'entestin en el descobriment de nous "Manel". Una cosa aix¨ª ja est¨¤ passant, "folk" sembla la paraula m¨¤gica i algunes bandes, verdes encara a la llum, ja estan rebent la calor d'uns focus que les poden marcir abans que floreixin. Tot i aix¨ª, la m¨²sica passa per un bon moment a Catalunya.