"La nostra malaltia social ¨¦s l'¨¤nsia de reconeixement"

Gran expectaci¨® per presenciar aquesta nit al Teatre Lliure una de les produccions m¨¦s esperades de la temporada dram¨¤tica i la primera gran estrena absoluta de la nova cartellera barcelonina: Nixon-Frost, de Peter Morgan, dirigida per ?lex Rigola, que serveix, de manera alterna, amb un parell de nassos, dues versions en format diferent de la mateixa pe?a (en gran i unplugged, essencial). Llu¨ªs Marco i Joan Carreras interpreten els papers protagonistes d'aquesta obra, escrita per a teatre i despr¨¦s portada al cinema amb Frank Langella i Michael Sheen, i que es basa en la famosa entrevista televisiva realitzada pel presentador David Frost a l'expresident Nixon en qu¨¨ aquest va admetre t¨¤citament la seva culpabilitat en el Watergate. L'espectacle dura 1 hora i 50 minuts. L' unplugged nom¨¦s es pot veure els dijous i dissabtes, a partir del dia 24.

"Tots dos, Nixon i Frost han estat al top, i hi volen tornar"

"El directe a la televisi¨®, que actual! I all¨° de Cambodja i l'Iraq..."

Pregunta. Enceta amb aquest espectacle, qu¨¨ li ha interessat del tema?

Resposta. Som davant d'un text que reflecteix un moment hist¨°ric. Nixon havia dimitit sense admetre la seva culpa i, de cop, un tipus que ¨¦s una esp¨¨cie de Gran Wyoming o Buenafuente, i que no ¨¦s pas un analista pol¨ªtic fi, l'enganxa en el moment que tots volien veure: admetent la seva culpabilitat. A l'obra hi ha el tema de la televisi¨® com la veritat m¨¦s directa; la premsa escrita no seria mai capa? de transcriure les intencions, mostrar-les com ho fa la imatge. La pantalla et descobreix tal com ets i si t'enganxa mentint est¨¤s ben atrapat. A Nixon se li va veure a la cara: tothom ho va poder veure.

P. Per qu¨¨ Nixon es va ficar en aquell mullader?

R. Per la malaltia social del nostre temps que ¨¦s la necessitat de reconeixement. De fet, tots dos, Nixon i Frost, hi arriben pel mateix: tots dos han estat al top, un com a presentador estrella, l'altre com a president, i tots dos volen tornar als focus. Ho aconsegueixen.

P. L'entrevista es planteja com un combat de boxa.

R. El gui¨® est¨¤ pensat aix¨ª. Veiem com es prepara l'entrevista (en realitat una s¨¨rie d'entrevistes), com cadasc¨² s'entrena pel seu compte i els diversos rounds. Frost comen?a perdent i despr¨¦s guanya per aguant i per un cop sorpresa, una mica com Rocky Balboa.

P. Tamb¨¦ hi ha alguna cosa d'aquells llegendaris torneigs d'escacs pel campionat del m¨®n, Fischer i Spassky, etc¨¨tera.

R. S¨ª, hi ha un gran sentit de l'espectacle, un joc de ments enfrontades, un art, una esgrima.

P. No ens queda una mica lluny aix¨° de Nixon?

R. Uf, de cap manera. Mira els subtemes: el directe a la televisi¨®, que actual!, la recerca d'estar al top -la societat no ens demana l'excel¡¤l¨¨ncia, sin¨® que ens sentim reconeguts, cadasc¨² en la seva branca: i jo coincideixo amb Yasmina Reza que buscar aquest reconeixement, l'¨¨xit, ¨¦s molt perill¨®s. I hi ha moltes altres coses que farceixen la pe?a: no nom¨¦s el Watergate, sin¨® Vietnam, Cambodja... els EUA van dir que hi havia, a Cambodja, bases nord-vietnamites, hi ha haver fotos que van servir de pretext a la invasi¨®: igual que a l'Iraq. Va b¨¦ veure com es repeteix la hist¨°ria. I la pol¨ªtica, el seu exercici, com el contingut ¨¦s cada vegada menys important i regeix m¨¦s la forma, i en aix¨° la televisi¨®, novament, ¨¦s fonamental. No hem d'oblidar que Nixon pot amb Kennedy, en el debat fonamental, per la imatge, per no anar ben afaitat. Els dos grans KO de Nixon a la televisi¨®, amb Kennedy i amb Frost.

P. Aix¨° dels dos muntatges...

R. Hem fet dos espectacles amb el mateix gui¨®. Un de realista, molt cinematogr¨¤fic, quan l'avi¨®t surt es veu el fusellatge, tot, a l'estil, salvant les dist¨¤ncies, de Lepage; i un altre de conceptual, seguint el principi de Peter Brook de teatre buit, en qu¨¨ l'important s¨®n els actors i la paraula. En aquest segon, unplugged, hi ha vuit actors (a l'altre n'hi ha 11) i nom¨¦s unes cadires i una maqueta d'avi¨®. M'agraden molt totes dues versions.

P. Aix¨° de l'avi¨®net ¨¦s recurrent, penso en el Juli C¨¨sar, quan es feia aquella el¡¤lipsi de la batalla de Filipos amb la can?¨® de The Doors: This is the end, my only friend, the end...

R. S¨ª, ¨¦s inconscient, hi deu haver alguna cosa de malalt¨ªs.

P. Ha vist la pel¡¤l¨ªcula de Nixon-Frost?

R. No, ni els actors tampoc no ho han fet. En canvi ells s¨ª que han vist, els l'he passada, l'entrevista real. Jo nom¨¦s n'he visionat uns segons. La reproducci¨® que n'han fet ¨¦s impressionant. Una feina actoral de primera. En sortir de la funci¨® al Lliure, el p¨²blic podr¨¤ veure les imatges reals en una pantalla.

P. T¨¦ sentit fer Nixon-Frost si existeix el film i la gravaci¨® de l'entrevista de veritat?

R. ?s clar, de fet l'obra de teatre va ser abans que la pel¡¤l¨ªcula. I una hist¨°ria es pot explicar amb diversos mitjans, i aix¨° sempre l'enriqueix. Pel que fa a l'entrevista real, hi ha m¨¦s coses en l'obra teatral: la preparaci¨®, la manera com es va pactar...

P. Sembla que ha pres inter¨¨s per la pol¨ªtica: Rock'n Roll abordava la Primavera de Praga.

R. B¨¦, he fet moltes obres que es poden catalogar sens dubte com a pol¨ªtiques al llarg de la meva carrera. D' Arbush de Zarzoso a Santa Joanna dels Escorxadors passant pels Shakespeare. Amb Rock'n Roll la difer¨¨ncia ¨¦s que transcorria en un context pol¨ªtic per¨°, a difer¨¨ncia de Nixon-Frost, els personatges eren de ficci¨®.

P. Qu¨¨ li sembla l'inici de temporada?

R. El veig potent. Per¨° aix¨° del Consell de les Arts m'espanta.

P. ?

R. ?s el "timo de la estampita". Es crea un organisme independent per a aix¨°? Per despr¨¦s intentar d'intervenir tots els partits? Resulta que els pol¨ªtics en el fons no volen perdre. poder Comencem amb la cultura i acabem amb la sanitat, es deuen dir.