La monja de Diderot

Les monges han estat, al llarg de la hist¨°ria liter¨¤ria, tan lloades per uns quants -com ara Rilke, que les adorava-, com escarnides per d'altres. Els ha passat el mateix que als monjos: el fet que estiguin tancades en recintes tot sovint impenetrables i el fet, obvi, que el seu vot de castedat els prohibeixi la relaci¨® carnal, va despertar des de l'Edat Mitjana tota s¨¨rie de fabulacions sobre les inevitables irregularitats er¨°tiques, i d'altra mena, que es produ?en a les mongies. Boccaccio, per posar l'exemple m¨¦s universalment conegut de desprestigi de la moral de les monges, els va dedicar un dels contes m¨¦s divertits del Decamer¨® (III.1), que porta el nom del jardiner que es fa passar per mut, Masetto de Lamporecchio -nom que despr¨¦s Da Ponte recolliria en el seu llibret per a Don Giovanni, de Mozart-, i que, aprofitant aquesta suposici¨®, adoba totes les monges del convent, inclosa la mare superiora, cregudes que el pobre jardiner no explicar¨¤ mai a ning¨² aquelles cosetes. Tampoc no caldria recordar all¨° que l'Arxiprest d'Hita, Francesco da Barberino o l'Aret¨ª diuen de les institucions conventuals femenines. A partir del segle XVII, la l¨ªrica de tall popular espanyola va oscil¡¤lar entre preuar les monges bellament -"Ya vienen las monjas | llenas de toronjas | con su caballito blanco | deslumbrando el campo"- i ultratjar-les, especialment arran el fet hist¨°ricament demostrat que algunes monges dels temps moderns guanyaven un sobresou ensenyant, sempre darrere les reixes, aquells pits tan blancs que deuen tenir, tan menuts i desitjables de tan verges: "Est¨¢ la mongica | en el monasterio; | sus teticas blancas | de so el velo negro. | No m¨¢s, | que me matar¨¢s". Aquesta bellesa del pit de les monges ¨¦s el que va originar uns pastissets italians que es deien "petto di nonna", ¨¦s a dir, "pit de monja", que a Catalunya van derivar, per senzilla etimologia popular, en la falsa expressi¨® "pets de monja": es venen a moltes pastisseries del pa¨ªs.

Com ¨¦s sabut, no hi ha hagut segle modern m¨¦s procliu a la literatura llibertina, les novel¡¤les er¨°tiques i els contes lascius que el XVIII. Per aix¨° un podria pensar, quan trobi a les llibreries l'obra de Denis Diderot, La monja -Barcelona, Adesiara, 2009; excel¡¤lent traducci¨® catalana d'Elisenda Galobardes-, que topar¨¤ amb una mostra m¨¦s d'aquest subg¨¨nere de la literatura narrativa que va fer, i encara fa, les del¨ªcies dels lectors, especialment els francesos, que s¨®n, no perqu¨¨ s¨ª, els que es van inventar la fabulosa hist¨°ria amorosa de "la monja portuguesa". Si el lector hi espera aix¨°, quedar¨¤ decebut. Diderot ¨¦s un dels monstres de la literatura francesa de tots els temps, i tan monstre, al seu segle, com Voltaire. Com aquest, endem¨¦s, Diderot va ser un mestre de la novel¡¤la, i, tot i que va escriure un notabil¨ªssim ?loge de Richardson, va superar a aquest, amb escreix, bo i reprimint tot element sentimental i llagrim¨®s a les seves novel¡¤les, mirant sempre d'escriure, per damunt de tot, obres que s'aguantessin per la pura for?a de l'estil, de l'estructura narrativa i, molt especialment, de la mat¨¨ria narrada i el to que s'hi adopta.

La hist¨°ria ¨¦s senzilla: una joveneta de la qual sabrem, al cap d'unes quantes p¨¤gines, que ¨¦s filla il¡¤leg¨ªtima, ¨¦s destinada pels seus pares d'adopci¨® a la vida mon¨¤stica. En la primera experi¨¨ncia, al convent de Sainte-Marie, Suzanne Simonin es nega a prometre els vots que s¨®n del cas, per a gran esc¨¤ndol dels presents. Torna a casa, i els pares no triguen a enviar-la a un altre convent, a Longchamp, en qu¨¨ la noia es troba voltada d'una colla de col¡¤legues, tirant a s¨¤diques, que la insulten, la sotmeten a tota mena de vexacions, i fins i tot la torturen. Surt viva de l'experi¨¨ncia, i al capdavall va a parar al claustre de Sainte Eutrope, lloc en qu¨¨ es trobar¨¤ sotmesa a una altra diguem-ne arbitrarietat: la superiora se n'enamora, la sedueix, o doblega la noia amb eloq¨¹¨¨ncia, i hi t¨¦ certes relacions no precisament d'alta volada er¨°tica, per¨° amb un grau inequ¨ªvoc de lesbianisme. Al final, la noia fuig per cames.

La narraci¨® ¨¦s una confessi¨® semi-epistolar, sembla que amb un rerefons hist¨°ric, enviada a un amic i confident, el Marqu¨¨s de Croixmare, a qui s'adrecen les ¨²ltimes p¨¤gines a mena de prefaci a posteriori. Com hem dit, Diderot sempre es comporta amb un dec¨°rum narratiu extraordinari, m¨¦s refinat encara que el de Candide: aqu¨ª Voltaire va atacar l'optimisme leibnizi¨¤ i, amb sarcasme, els jesu?tes; a La monja s'hi ataquen els costums dels centres eclesi¨¤stics de reclusi¨®. Per¨° all¨° que m¨¦s interessava Diderot -nom¨¦s aix¨ª s'ent¨¦n que fes la lloa de Pamela, de Richardson- no eren les brut¨ªcies ni l'anticlericalisme m¨¦s tronat, sin¨® entrar a fons en la naturalesa humana -en la trag¨¨dia de veure una voluntat individual sotmesa al poder d'una instituci¨® avalada per l'Esgl¨¦sia- i desmuntar, des de dintre mateix d'aquesta instituci¨®, les hipocresies i les malignitats que s'hi trobaven. Si hagu¨¦s tirat pel dret, La monja no seria l'obra mestra que, sens dubte, ¨¦s.