Sherwood Anderson

El "Premi Llibreter" ¨¦s una feli? iniciativa del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya, antiga de fa quasi deu anys, que ha viscut moments "pol¨ªtics" enormement reveladors. Ara fa cosa de tres anys, si no em falla la mem¨°ria, el jurat d'aquest premi dimitia en bloc afirmant que la presidenta del gremi, que no fa gaire va ser reelegida per al c¨¤rrec contra la candidatura de l'ampl¨ªssim Guillem Terribas, de Girona, els pressionava per aconseguir que la literatura en llengua catalana hi fos premiada m¨¦s espessament. El cert ¨¦s que un autor catal¨¤ l'ha guanyat poques vegades, per¨° aix¨° no hauria de preocupar a cap bon amant de la literatura -mat¨¨ria universal des de fa almenys cinc segles-, ni tan sols a qualsevol catalanista que s¨¤piga en qu¨¨ consisteix la traducci¨® liter¨¤ria, el m¨¨rit que comporta, i el favor enorme que li fa a un pa¨ªs amb una tradici¨® narrativa tirant a escassa: aquests haurien de pensar que, en ser premiat un bon llibre escrit originalment en la llengua que sigui, s'eleva per art de m¨¤gia liter¨¤ria la qualitat de les lletres de casa nostra. Per a ocasions com les que desitjava la presidenta, ja existeix el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que, justament, sovint s'atorga amb una independ¨¨ncia absoluta respecte a la qualitat liter¨¤ria del que un hom o una don hagin pogut publicar: aix¨ª funciona el patriotisme. La literatura ¨¦s tota la resta.

"Una obra mestra d'un dels pares de la Lost Generation"

Aquesta proclama ve a tomb arran la concessi¨® del premi d'enguany a un llibre extraordinari de Sherwood Anderson (1876-1941; no s¨¦ per qu¨¨ els periodistes van difondre el latiguillo que el premi s'havia concedit a "un autor difunt"; ?¨¦s que no s'ha de poder premiar la traducci¨® d'un cl¨¤ssic que ha significat una fita en la hist¨°ria de la literatura mundial i significa una catharsis per a la nostra?), val a dir, Winesburg, Ohio , editat originalment l'any 1919. L'edici¨® catalana la trobareu a Viena Editorial, i la castellana a Acantilado, calentes totes dues i molt ben tradu?des. Hem dit que la proclama del primer par¨¤graf venia a tomb pel sol fet que Anderson, en aquest llibre, va aconseguir una cosa que, per culpa de tanta beateria patri¨°tica, a Catalunya s'ha aconseguit molt poques vegades: parlar dels avatars de la vida d'un poblet de 4.800 habitants -en el cas d'avui, perdut en el Middle West nord-americ¨¤-, i, alhora, oferir al m¨®n un llibre d'una dimensi¨® gaireb¨¦ c¨°smica -perqu¨¨ n'hi ha prou amb un sol ¨¦sser hum¨¤ perqu¨¨ despunti el cosmos, ¨¦s a dir, tota la vida, si un hi para atenci¨®-, sens dubte avalada per una capacitat de l'autor, pr¨°piament religiosa, de considerar les coses d'aquest m¨®n sempre a mig cam¨ª de dues circumst¨¤ncies: n¨¦ixer i morir.

Anderson ha estat sempre un gran desconegut entre els lectors catalans i castellans. Va succeir, possiblement, que fins i tot als Estats Units -lloc en qu¨¨ l'influent Lionel Trilling va desaconsellar-ne la lectura en un gest incomprensible en un cr¨ªtic de la seva intel¡¤lig¨¨ncia; a Pavese, en canvi, li agradava des de l'any 1931-, Anderson es vei¨¦s eclipsat per una s¨¨rie d'autors, gaireb¨¦ tots de l'anomenada Lost Generation, que, comptat i debatut, li ho devien gaireb¨¦ tot, i un bon tros a dos altres gegants tampoc gaire editats aqu¨ª: Theodor Dreiser i Sinclair Lewis, autor, aquest, d'un llibre que porta el mateix t¨ªtol del carrer en qu¨¨ passa tot el que es narra a Winesburg, Ohio: Carrer Gran . La fama merescuda de John Dos Passos, F. Scott Fitzgerald, Hemingway o Thomas Wolfe va deixar en segon terme uns quants llibres del nostre autor d'avui -de m¨¨rit especial ho s¨®n els dels anys vint-, que, veritablement, no sempre poden fer la compet¨¨ncia a U.S.A , El gran Gatsby , Els primers quaranta-nou contes o Del temps i del riu . Per¨° el fet ¨¦s que sense Anderson i Lewis, com hereus genials de Melville, de Whitman i de Twain, no hi hauria hagut les grans lleves de narradors nord-americans que admirem tant, i aix¨° val tant per a la Generaci¨® Perduda com per a Truman Capote, encara.

La proposta narrativa d'Anderson en aquest gran llibre no podia ser m¨¦s simple: agafar una vintena d'homes i dones del poble que hem dit, fer-los passar discretament pel sed¨¤s de la mirada del periodista George Willard, i exposar a la llum p¨²blica -el lector- tot all¨° que hi ha de secret, per¨° tremendament palpitant, en les vides d'aquests protagonistes en sfumatto que apareixen al llibre: un mestre d'escola ¨¦s perseguit pels benpensants del poble perqu¨¨ han conf¨®s la seva afecci¨® amb la peder¨¤stia; una mestra que jeu despullada al llit, llegint un llibre, ¨¦s espiada per un capell¨¤ protestant que veu capgirades totes les categories morals que posse?a; un botiguer treu de l'establiment, brandant una pistola, un viatjant que volia endossar-li qui sap quina modernitat; un home s'estranya de vetllar el cos de la seva mare perqu¨¨, segons que diu, ella era molt m¨¦s alta del que representa aquell cos al llit de mort. I aix¨ª tot el llibre. ?Havia Anderson llegit, abans d'escriure'l, els contes dublinesos de Joyce, publicats l'any 1914? Podria ser. Sigui com vulgui, el llibre ¨¦s tot ell una desfilada de revelacions i epifanies, en el sentit m¨¦s pr¨°piament religi¨®s i menys missaire de la paraula.