Salinger i la fama

Salinger i la fama

JORDI LLOVET

La reedici¨® de la traducci¨® catalana de Nine Stories , de J. D. Salinger, no podia haver estat m¨¦s oportuna: l'escriptor nord-americ¨¤ va morir el 27 de gener, a New Hampshire, als 91 anys. Seria ximple, en aquest cas, parlar d'una "mort irreparable", i encara m¨¦s inversemblant exclamar que "trobarem a faltar el seu somriure": primer, perqu¨¨ tenia males puces -una vintena de dones el van estimar amb tanta passi¨® com el van abandonar, exhaustes-; segon, perqu¨¨ Salinger s'ha assegurat la perpetuaci¨® dedicant-hi molt pocs esfor?os. ?s una garantia per a la superviv¨¨ncia d'un escriptor el fet de morir jove o su?cidat, per¨° encara ho ¨¦s m¨¦s haver demostrat una gran capacitat narrativa -vegeu The Catcher in the Rye , El vigilant al camp de s¨¨gol -, despr¨¦s escriure dues o tres coses m¨¦s, notables, i fer-se foned¨ªs, als anys 1960, per sempre m¨¦s. Pel que sembla, Salinger havia mostrat un inter¨¨s molt gran -potser no va arribar a vocaci¨®, per¨° ja es veur¨¤ en els papers p¨°stums- pel budisme i pel misticisme zen. Com ¨¦s sabut, aquesta mena de savis tenen una gran tirada a la discreci¨®; m¨¦s encara, a no fer res en aquesta vida, amb la idea que ja n'han tingut moltes i segur que en tindran m¨¦s: tota una filosofia antiexistencial.

Salinger va fer-se fam¨®s de tant defugir la fama

Una de les narracions incloses a Nou contes , l'antologia que hem dit (traducci¨® de Quim Monz¨®, Barcelona Emp¨²ries, 2009) ¨¦s "L'home rialler". Narra la hist¨°ria d'una colla de joves que juguen al rugbi o al beisbol, i que s¨®n acompanyats per un tal John Gedsudski, un noi una mica m¨¦s gran, que els explica la hist¨°ria de l'home rialler, una criatura deforme (una mena d'home elefant a la inversa), sense nas, nom¨¦s amb una gran cavitat al lloc dels narius i dels llavis, que, quan arrenca a riure, ho fa d'una manera d'all¨° m¨¦s fastigosa. La hist¨°ria ¨¦s una de les m¨¦s fines del recull; per¨° avui no en parlarem en tant que exemple de la manera de narrar -els amants de la "cr¨ªtica hidr¨¤ulica" hi veuran, sens dubte, una de les fonts de la narrativa del mateix Monz¨®- sin¨® com a met¨¤fora de la vida del desaparegut Salinger, ell mateix. La narraci¨®, en efecte, ¨¦s una d'aquelles hist¨°ries que en porten una altra a dintre, procediment habitual en Salinger, de manera que la segona queda entaforada dins de la primera. Podem imaginar que la vida de Salinger ha estat, igualment, una hist¨°ria for?a fabulosa -ni que sigui per desconeguda i misteriosa- ficada dins d'una altra hist¨°ria; en el ben ent¨¨s que la hist¨°ria encofurnada ¨¦s la hist¨°ria secreta de la vida de Salinger, mentre que la hist¨°ria principal, com sempre cal considerar en els avatars de la vida d'un escriptor, ¨¦s la seva literatura.

Aix¨ª sembla que ha anat la cosa. Un bon dia dels anys 1960, com s'ha dit, Salinger es va tancar a casa seva, sense que ning¨² no hagi sabut mai qu¨¨ caram va fer-hi, tot el dia, durant m¨¦s de cinquanta anys: sembla que escrivia de tant en tant -no s'havia de preocupar pels diners, perqu¨¨ no va parar de vendre la seva primera novel.la, que han llegit gaireb¨¦ tots els adolescents dels Estats Units, com a Fran?a han llegit L'?tranger , de Camus, a Anglaterra A Christmas Carol , de Dickens, i a Catalunya res-, diuen que va entrar cada cop m¨¦s a fons en les filosofies i la religi¨® hind¨²s, que feia solitaris, que menyspreava les seves dones incomptables -no totes de cop, sin¨® d'una en una, rabejant-s'hi per un instint de repetici¨® molt pertina?-, i que de vegades anava a comprar en un supermercat de la comarca, en espera que alg¨² li fes una de les poques fotografies de qu¨¨ disposem per etzibar-li un cop de puny: hi ha fotografies que ho demostren.

Sigui com vulgui, la manera d'actuar de Salinger, o de no actuar, s'assembla prodigiosament a la manera d'ocultar-se que ha caracteritzat un estol for?a innombrable d'homes savis al llarg de la hist¨°ria. Els orientals hi tenen m¨¦s tirada, ¨¦s cert; per¨° l'Occident ¨¦s ple d'exemples de persones que han fet una gran obra, o no l'han feta, i que s'han estimat m¨¦s no ser coneguts per ning¨² que assolir la fama i delectar-se amb la mel de les mundanes gl¨°ries. La m¨¤xima d'Epictet va ser: "Absteniu-vos", i tamb¨¦ "Amagueu-vos", com la de sant Antoni eremita. Aix¨ª mateix van pensar-ho gaireb¨¦ tots els estoics i els epicuris, despr¨¦s de la llambregada aristot¨¨lica. Horaci ens diu: "... mediocribus esse poetis. | Non di, non homines, non concessere columnae" ( Art po¨¨tica , 372-373). El Panormita, amic sicili¨¤ de Leo Battista Alberti, va escriure: "Deixeu que la fama arribi quan hagi traspassat | per tal que el seu soroll no m'entri a dins del cap". Montaigne, a l'ombra dels estoics, naturalment tamb¨¦ (vegeu Essais , II,16). Pascal i La Bruy¨¨re detestaven la gl¨°ria i els honors. Paul Val¨¦ry es va fer fam¨®s de tant menysprear la fama (com Salinger): vegeu els seus Cahiers . I Robert Musil, als Diaris (primera edici¨® valenciana, vol. II, p¨¤g. 254), la temia m¨¦s que un mal lleig.

Tot plegat, ara podran fer-se tantes hist¨°ries de Salinger (biografies?) com es vulgui, per¨° sempre quedaran tancades dins el clos de les seves hist¨°ries de deb¨°: les liter¨¤ries.