"M'interessen les persones amb codi hum¨¤"

Tracta d'all¨° que ¨¦rem -ingenus- i d'all¨° que som -perdedors". Aix¨ª defineix Ferran Torrent (Sedav¨ª, 1951), Bulevard dels Francesos (Columna) el seu ¨²ltim llibre, una novel.la d'intriga entre militants, sindicalistes i policies, que viatja als grisos anys seixanta. No ¨¦s una obra qualsevol en la traject¨°ria liter¨¤ria del pare de Butxana. D'entrada, ¨¦s la m¨¦s extensa -t¨¦ 404 p¨¤gines- i la que li ha dut m¨¦s feina -sis anys.

S¨®n senyals de qui ha anat apujant-se el llist¨® de l'exig¨¨ncia des d'aquella La gola del llop (1983) que va fer a quatre mans amb Josep Llu¨ªs Segu¨ª i que fins ara ha culminat la trilogia que comen?¨¤ la multipremiada Societat limitada (2002), Esp¨¨cies protegides (2003) i Judici final (2006). La veta que va encetar aquesta radiografia cr¨ªtica de la societat valenciana actual t¨¦ una mena de continuaci¨® en aquest Bulevard ..., primera incursi¨® del Tigre de Sedav¨ª en una novel¡¤la sobre el passat no tan recent, hist¨°rica per dir-ho aix¨ª. Ha decidit mirar cap a l'etapa juvenil de la seva generaci¨®.

El 'Bulevard dels Francesos' s'endinsa en els grisos anys seixanta

"No sabia que en el franquisme alguns policies s'apiadaven dels torturats"

En una Val¨¨ncia imbu?da pel franquisme, tres joves (Josep, Felo i Teresa) es manifesten en contra dels m¨¨todes del Partit Comunista perqu¨¨ volen que aquest sigui m¨¦s radical. A Bulevard dels Francesos hi ha una altra trama -contempor¨¤nia- contada a trav¨¦s d'un mon¨°leg interior, que retrata l'urbanisme especulatiu, la destrucci¨® del paisatge i el desenc¨ªs, que fa conjunt amb la trilogia anterior. Amb aquesta dualitat planteja "la relaci¨® ideol¨°gica i moral entre dues ¨¨poques" i "el frac¨¤s d'una generaci¨®, la meva", aclareix Torrent, "en la que molta gent amb ideals fant¨¤stics s'ha fet milion¨¤ria" .

La hist¨°ria arrenca el 1962 amb la imatge d'uns vailets banyant-se en una s¨¨quia, "les piscines dels pobres". La primera redacci¨® la va fer a m¨¤ en quatre mesos. "No tinc tanta paci¨¨ncia per escriure! Vaig entrar com un elefant al despatx i d'all¨¤ no em va traure ning¨²", explica Torrent. "Per crear s'ha de tenir malaltia mental, si no la tens pitjor per a tu". Per¨° aix¨° va ser despr¨¦s de passar quatre anys investigant i documentar-se sobre una ¨¨poca de qu¨¨ a penes t¨¦ records, ja que tenia onze anys.

En la tasca de documentaci¨® ha estat clau el testimoni de l'Amparo Sancho, exfuncion¨¤ria de la Jefatura Superior de la Policia. "Ella em va explicar que hi havia seixanta dones treballant-hi. No ho hauria dit mai. Tampoc no sabia que entre els policies de la brigada criminal i els de la politicosindical hi havia una gran rivalitat. I que els de la brigada criminal podien arribar a tenir un detall amb els comunistes torturats, com ara passar-los un cigarret. Una de les tesis de la novel¡¤la ¨¦s que m'interessa la humanitat de les persones, i aix¨° no m'ha deixat caure en maniqueismes".

Gr¨¤cies a l'Amparo Sancho, continua Torrent, va poder evitar caure en l'error "dels activistes bons i els policies dolents". En aquest sentit, l'escriptor valenci¨¤, que viu al seu poble i s'entret¨¦ jugant a cartes al casino amb els amics de sempre -el contacte amb la gent ¨¦s essencial, diu- ressalta que a ell el que li interessa ¨¦s la qualitat humana de les persones.

Tamb¨¦ ha mantingut moltes converses amb antics policies i exm¨²sics de bandes musicals. "En aquella ¨¨poca a Val¨¨ncia, als pobles, tothom tenia algun familiar o amic que formava part d'una banda. Eren l'expressi¨® cultural m¨¦s important", afegeix.

Com passa en totes les narracions de Torrent, apareixen molts altres personatges, com l'honest comissari de policia Sebasti¨¤ Pi?ol o l'expeditiu cap de la brigada politicosindical de la ciutat, Vicente Rodrigo, que investiguen la mort d'una rica hereva, o tamb¨¦ el lladre de coll blanc, una vedet anomenada Carol i un negre de Mali, en Salif. "Per posar-los la cara m'inspiro en gent que conec perqu¨¨ necessito que tinguin gestos, i un rostre que se'm quedi", aclareix Torrent.

Al llibre tamb¨¦ apareix un comunista que delata quan el torturen. "Et poses a la seva pell i entens la seva feblesa. A mi em torturen i canto La Traviata!", exclama Torrent, ressaltant una de les seves figures liter¨¤ries predilectes, la del tra?dor". "Llegeixes sobre ells i penses: tra?dors?, en absolut! Ells van respondre a la seva ideologia, no pas al seu pa¨ªs de naixen?a!", continua, tot citant el que va ser l'assessor art¨ªstic de la reina Isabel II, Anthony Blunt, antic espia de la Uni¨® Sovi¨¨tica. "La figura del tra?dor no comprat m'interessa perqu¨¨ ¨¦s molt humana". El delator de la novel¡¤la es troba "sense cap eixida. Confessa per salvar la seva fam¨ªlia i la seva pell. El repudia tothom i nom¨¦s li queda fumar un cigarret darrere l'altre esperant el dia en qu¨¨ alg¨² se li acosti i li engegui un tret".

Un dels aspectes que destaca de la novel¡¤la ¨¦s l'actitud que va tenir el partit comunista amb els maquis. "La lluita ja havia acabat i ells es van trobar sols a la muntanya pensant... qu¨¨ fem ara? Es va crear una paranoia tal que els mateixos comunistes en van executar 18!". El Bulevard dels Francesos "planteja que les ideologies han fet molt de mal. L'estalinisme n'¨¦s un exemple clar". Per Torrent, el que compta no ¨¦s la ideologia sin¨® la solidaritat amb l'altre. "Conec molts delinq¨¹ents i tots tenen codi hum¨¤. I a d'altres que jo creia amb ideals no els vull veure ni en pintura", diu un home que es confessa "molt pessimista", per¨° que s'al?a del llit "intentant que cada dia sigui una sorpresa. Entre una copa de vi o pastilles prefereixo el primer".

L'elecci¨® del narrador en primera persona li ha servit per abocar all¨° del qu¨¨ est¨¤ fart. "La crisi econ¨°mica ha colpit la gent d'una manera brutal. No queda b¨¦ que ho digui, per¨° al meu poble estan patint m¨¦s les classes mitjanes que les baixes", explica el finalista del premi Planeta 2004 amb La vida en l'abisme .

Torrent ¨¦s un dels escriptors en catal¨¤ que m¨¦s ven, tot i "la complicaci¨® d'escriure en una llengua sense estat propi i sense un suport clar". Una societat biling¨¹e, continua, "hauria d'implicar poder escollir en quina llengua vols llegir o veure pel¡¤l¨ªcules al cinema".

L'escriptor de Sedav¨ª ja est¨¤ preparant el seu proper artefacte literari, del qual no vol avan?ar ni un detall. "El que puc dir ¨¦s el que estic llegint, Cualquier otro d¨ªa , de Denis Lehane".