Qui no t¨¦ feina, el gat pentina

RAM?N HERREROS. ...

PERO, EN QU? SUE?AN?

Galeria Ren¨¦ Metras

Consell de Cent, 332, Barcelona.

Fins al 30 de maig

Pintar un gat no ¨¦s f¨¤cil, molts artistes han sucumbit en l'intent malgrat tenir m¨¤ i bones intencions. Una superf¨ªcie tova i peluda sempre ¨¦s complicat de representar. Potser nom¨¦s Foujita podia entretenir-se a fer, p¨¨l per p¨¨l, ufanoses b¨¨sties perses i assolir un resultat espl¨¨ndid. Sunyer, en canvi va optar pels siamesos, segurament perqu¨¨ eren el que m¨¦s s'adeia amb la sinuositat beix i compacta dels seus paisatges carnals. Actualment, Ramiro Fern¨¢ndez en pinta de tots colors, de ra?a i de carrer que tant li ¨¦s, i els escampa alegrement pels seus desimbolts interiors d'indiano.

A partir d'avui, Ram¨®n Herreros surt de l'armari per confessar-nos els seus amors impossibles: els gats, o m¨¦s ben dit: les gates, tal com precisa al text de presentaci¨® que ell mateix s'ha escrit. Despr¨¦s de diverses d¨¨cades d'exit¨®s treball sota l'estela de la geometria intu?tiva i freda de l'allunyat pintor Josep Llu¨ªs Jubany, a la que va voler conferir grandiloq¨¹¨¨ncia de mural i, alhora, calidesa de catifa, Herreros va abra?ar la figuraci¨® pels voltants de 1996. Un trencament formal per¨° no pas t¨¨cnic ja que ha continuat amb la seva paleta de colors i la forma peculiar d'aplicar-los a la tela. Les abstraccions decoratives van donar pas a unes figures planes i as¨¨ptiques, a mig cam¨ª entre Robert Llim¨®s —un altre desertor, ben rebut a la Sala Par¨¦s— i Alex Katz.

Ara, Herreros (Barcelona, 1947) s'endinsa en el m¨®n dels felins dom¨¨stics i assoleix una proximitat que no tenien ni les reiterades figures femenines ni els seus des¨¨rtics paisatges. I m¨¦s que acostar-se a l'excel.l¨¨ncia de Foujita o a la sensualitat de Sunyer, aquests gats —o gates— herrerians remeten directament a les sint¨¨tiques i estilitzades xilografies del c¨¨lebre gravador holand¨¨s Maurits Cornelis Escher realitzades el 1919, just quan estudiava arquitectura i arts decoratives a Harlem. De fet, els gats silenciosos i refinats que han enva?t les sales de la Ren¨¦ Metras semblen sorgir directament dels cartells, il¡¤lustracions i postals de l'Europa Central secessionista. Cent anys despr¨¦s, quasi sense canvis, encara ronronegen seductors esperant que alg¨² els pentini.

Un dels gats que presenta Ram¨®n Herreros a la Ren¨¦ Metr¨¤s.