Coses de bibli¨°fils

L'amic Joan Perucho em va explicar que, un dia, tot visitant un llibreter de vell a la ciutat d'Oxford, es va enfilar en una escala i, furgant a les prestatgeries m¨¦s altes —aquelles que ning¨² no mira—, va descobrir-hi la primera edici¨® de Pickwick, la primera novel.la de Charles Dickens. En baixar de l'escala, es va adre?ar al llibreter, que era amic seu de feia anys, va tirar l'exemplar damunt el taulell, amb desinter¨¨s i gran desimboltura, i va preguntar: "Qu¨¨ en voleu, d'aix¨°?". El llibreter, ¨°bviament, no estava al cas, perqu¨¨, si no, hauria posat aquell exemplar davant la mirada dels visitants, tota vegada que ¨¦s una raresa des de fa molt de temps: ¨¦s l'edici¨® princeps —publicada immediatament despr¨¦s que va haver sortit l'¨²ltima entrega de la novel.la a l'Evening Chronicle—, de Chapman and Hall, amb la portada (no la coberta) pr¨°pia d'aquesta primera edici¨®, ¨¦s a dir, la que mostra el r¨¨tol de la taberna del senyor Weller escrit en cockney: "Veller". Aquesta peculiaritat va desapar¨¨ixer en el segon tiratge del llibre, el mateix any 1837, per sempre m¨¦s, i aix¨° fa que aquesta edici¨®, quan es troba en un cat¨¤leg impr¨¨s o a internet, no baixi dels 12.000 d¨°lars.

La bibliof¨ªlia ¨¦s una de les manies m¨¦s belles que un ¨¦sser hum¨¤ port arribar a tenir

Perucho va esperar la resposta amb aire desmenjat. El llibreter li va dir: "Estimat amic, aix¨° se'n va a les 150 lliures". El nostre escriptor no en va tenir prou: "Mestre, fa anys que ens coneixem! No us sembla que ho podr¨ªem arrodonir, i deixar la cosa en 100 lliures? El llibre ¨¦s d'un tiratge secundari: no porta cap de les peculiaritats de l'edici¨® primera de deb¨° —les portava totes—, que ja tinc." Com ¨¦s del cas, llibreter i escriptor van iniciar una llarga barata: si el llibreter deia: "125", en Perucho atacava: "80!". Si l'altre baixava a 120, el catal¨¤ no es movia de 90. Al final, l'operaci¨® de compra-venda es va tancar per 110 lliures, una quantitat irris¨°ria, comparada amb els 12.000 d¨°lars que costa. No ve a tomb fer moralisme sobre aquesta q¨¹esti¨®, perqu¨¨ ¨¦s segur que el llibreter, per un descuit de l'antic propietari, potser n'havia pagat 10 lliures. L'important ¨¦s que el nostre escriptor havia aconseguit la millor edici¨® que hi ha del Picwick.

Hi ha bibli¨°fils de Barcelona, com ell, que tenen meravelles: jo he vist l'edici¨® aldina (d'Aldo Manuzio) del plat¨® biling¨¹e de Marsilio Ficino (incunable, perqu¨¨ ¨¦s de 1486); he vist un dels rar¨ªssims exemplars d'Une Saison en enfer (1873), de Rimbaud, que t¨¦ un preu desaforat (17.000 d¨°lars), perqu¨¨ nom¨¦s se'n va salvar un centenar. He vist la primera edici¨® de la Hypnerotomachia Poliphili, de Francesco Colonna, llibre que ja ni surt als cat¨¤legs i que tenen, cada u per la seva banda, Umberto Eco i Jean-Claude Carri¨¨re, com expliquen en un llibre amen¨ªssim i intel.ligent que acaba de sortir: Nadie acabar¨¢ con los libros, Lumen, 2010. He vist molts elzevir, didot i ibarra (ah! el sal.lusti de 1772!), i he tingut una gran enveja dels que poden posseir-los.

La bibliof¨ªlia, que fa riure molta gent que no sap qu¨¨ significa la passi¨® pels llibres, ¨¦s una de les manies m¨¦s belles que un ¨¦sser hum¨¤ pugui arribar a tenir per oferir-se una alegria permanent. Un bibli¨°fil "singularitza" un llibre en la mesura que el treu d'un context indistint, i atorga a cada llibre una perdurabilitat i un amor tan llargs com la seva exist¨¨ncia. N'hi ha que es fan enterrar amb dues o tres joies per fer-los companyia a l'altre m¨®n: per¨° sap greu colgar, posem per cas, una B¨ªblia de Gutenberg de 1455. Ser¨¤ dif¨ªcil que aparegui un dia un nou exemplar d'aquesta B¨ªblia —jo, la veritat, m'estimaria m¨¦s tenir la manuscrita i il.luminada "del rei Wenceslau", per¨° es troba a Viena guardada sota molts panys: l'he tocada, posant-me guants.

Per¨° sempre queda l'esperan?a de trobar alguna cosa rara: no fa gaires anys, un mestre d'escola de no s¨¦ quin punt remot i polseg¨®s d'Espanya va dir als alumnes que portessin a classe, l'endem¨¤, l'exemplar del Quijote que tinguessin a casa, per llegir-ne trossos. N'hi va haver que no en tenien cap —ja passen, aquestes coses—, per¨° un noi que en va trobar un a les golfes de casa seva, seia empegue?t al pupitre perqu¨¨ li semblava que aquell exemplar que duia estava massa atrotinat. El mestre li va dir que no havia de tenir vergonya; que l'hi enseny¨¦s. El noi va desembolicar el farcell i va ensenyar al mestre la primera part del Quijote en l'edici¨® pr¨ªncep: Juan de la Cuesta, 1605, un veritable tresor, per fer caure d'esquena un bibli¨°fil, matar-lo i tot. El mestre va ser honrat i va dir al nen que crid¨¦s els seus pares. No s¨¦ com va acabar la cosa: o se'l van vendre pel preu de tres o quatre cases confortables, amb piscina i majordom pagat, o el noi se'l va quedar a casa bo i considerant-lo seu per a tota la vida. Si va ser aix¨ª, vet aqu¨ª el naixement segur d'un bibli¨°fil conspicu.

Si un dia s'acaba el paper, no ens salvar¨¤ Google ni els e-books: ens salvaran els llibreters de vell i les joies que conserven.