On S¨®nar

Una nova edici¨® del S¨®nar i una nova aposta en els termes en qu¨¨ el festival s'ha anat definint amb el pas dels anys. Per al gran consum disposa de noms brillants amb una limitada vig¨¨ncia art¨ªstica i creativa. Despr¨¦s d'aquests, noms rutilants i carreres que ja van tenir zenit, s'obre la gran cornuc¨°pia del festival, aquell grup d'artistes amb una rellev¨¤ncia o possible inter¨¨s que val la pena de valorar. S¨ª, el S¨®nar t¨¦ els tics d'altres grans festivals, per¨° tamb¨¦, com pocs festivals, ofereix un fons d'armari i un cat¨¤leg de sorpreses i noms semidesconeguts que converteixen en pertinent la visita. Al sud dels Pirineus no nom¨¦s hi ha sol, cervesa i platja.

Les estrelles

Roxy Music. Qu¨¨ pot oferir que encara no hagi ofert? Ells tamb¨¦ han caigut en la febre de la reunificaci¨®. A favor: el glamur no t¨¦ edat. En contra: gaireb¨¦ tota la resta.

The Chemical Brothers. Havien de ser subministradors temporals de ritme i resulta que es mantenen en forma. S¨®n efectius en directe i l'¨²ltim disc no ¨¦s dels dolents. Un miracle? No, una excepci¨®.

Air. Finolis com nom¨¦s ho saben ser els francesos, cursis com tamb¨¦ nom¨¦s ho saben ser els francesos. Ballables, divertits i superficials com una car¨ªcia sense intenci¨® a ¨²ltima hora de la nit.

Plastikman. Un gosset verd, quan vol, un gos ballable quan ho desitja. Al S¨®nar hi va Hawtin sota l'¨¤lies d'un gos verd, Plastikman, i promet recuperar cl¨¤ssics. S¨ª, ell tamb¨¦.

Els veterans

The Sugarhill Gang. Qui no n'hagi sentit a parlar o no hagi sentit el seu Rapper's delight, no ha sortit de Corea del Nord els darrers trenta anys. Festa recitada.

Cluster. La cosa seriosa. Els m¨²sics alemanys han dit: "Despr¨¦s de perdre dues guerres seguides no pod¨ªem perdre res m¨¦s, o sigui que vam fer la m¨²sica que ens venia de gust". Quaranta anys els contemplen. Sense nost¨¤lgia.

Macromassa. Espanya no ha perdut dues guerres, aix¨ª que Macromassa s¨®n aix¨ª per ells mateixos. Fan m¨²sica experimental perqu¨¨ deuen ser dels qui dormen sense coix¨ª. Faran servir un m¨°dul audiogenerador Duy i un clarinet electrificat. Andr¨°mines d'abans.

Entre dues aig¨¹es

LCD Soundsystem. Barreja alegre i desacomplexada de ritmes agrestos que v¨¦nen del funk, house i punk. La cosa aspra. D'aqu¨ª un parell d'edicions seran estrelles.

Caribou. L'electr¨°nica ha estat sempre un camp abonat per a les fusions i Caribou varia de par¨¤metres a cada disc i a l'interior de cada can?¨®. Am¨¨ i agradable dins d'un ordre.

Broadcast. Actius des de l'any 1995 han aconseguit un reconeixement en l'escena electr¨°nica, els l¨ªmits de la qual no han traspassat.

Hot Chip. Electr¨°nica mel¨°dica una mica desconcertada. Nom¨¦s per escoltar el tema Alley cats ja valdria la pena veure'ls. Pop del segle en curs.

El planter del festival

Flying Lotus. Per estar al dia, quina estupidesa, s'ha de saber el que significa wonki ?no, no ¨¦s un insult? i aquacrunk ?no, no ¨¦s una xocolatina. Aquestes paraules d'improbable longevitat amaguen la miscel¡¤l¨¤nia d'estils que conformen la m¨²sica de Steven Ellison, un alquimista experimental que compon com si fos part del futur. Del millor del S¨®nar.

Hudson Mohawke. Un altre addicte a l'aquacrunk. Brillant mixtura d'electr¨°nica experimental, hip hop, R&B i dubstep. Amb nom¨¦s un disc ja ha generat prou expectaci¨® perqu¨¨ es mereixi passar pel S¨®nar. I grava per a Warp, segell assenyat per¨° no necess¨¤riament una pallissa.

King Midas Sound. Com si el so de Bristol s'hagu¨¦s reescrit atenent les claus dels sons urbans del nou segle. Can?ons mandroses que semblen dictades per una ment ennuvolada de c¨¤nnabis en una estaci¨® orbital. Sons obscurs, densos i fumejants murmurats i dits amb la velocitat del coral.

Speech Debelle. Speech Debelle (de nom Corynne Elliot) arriba des del sud de Londres amb un historial com¨² en els suburbis (males relacions entre pares i d'ella amb aquests). Malgrat aix¨°, el seu hip hop sona relaxat, suau i recitat, per¨° no escopit, sense presses, musical, melodi¨®s i amb tendresa jazzy. La seva veu resulta inusual per delicada. En l'onda de la paraula rimada made in UK, cal considerar tamb¨¦ el ja conegut Dizee Rascal i el debutant Professor Green.

J¨®nsi. La veu exasperant, celestial, de follet o de castrati ?marqueu-vos prefer¨¨ncia descriptiva? de Sigur R¨®s. Per¨° sense Sigur R¨®s. Un m¨®n gelat de bellesa sense arestes mel¨°diques.

Joy Orbison. De sentit de l'humor no li'n falta al nom escollit pel londinenc (zona Croydon, que ara est¨¤ en voga) Peter O'Grady. ?s un dels nois de moda, ocupa portades i omple pistes. Addicte al dubstep, t¨¦ un ¨¨xit al qual malgrat les aparences no li falten les vocals: Hyph Mngo. El m¨®n ¨¦s aix¨ª.