Creaci¨® i mediaci¨® cultural

AJUDES A LA CULTURA. La discussi¨® sobre quins s¨®n els millors mecanismes per promoure la creaci¨® emergent est¨¤ sobre la taula arran de l'informe de la sindicatura i els retalls de la crisi. Obrim el debat.

Un dels reptes de la pol¨ªtica de subvencions seria l'adaptaci¨® dels mecanismes a una necessitat d'efic¨¤cia, agilitat, risc i confian?a

Respondre a les din¨¤miques de la creaci¨® contempor¨¤nia desborda els l¨ªmits de l'administraci¨®

Podem afirmar que, en els ¨²ltims anys, Catalunya ha estat una de les comunitats aut¨°nomes que ha desenvolupat un dels models m¨¦s renovadors de pol¨ªtica cultural, dedicant una atenci¨® especial a la creaci¨® contempor¨¤nia. Des del moment en qu¨¨ es va dotar l'Entitat Aut¨°noma de Difusi¨® Cultural de la missi¨® de fomentar la creaci¨® art¨ªstica i el pensament contemporani, aquesta va comen?ar a treballar en la creaci¨® de marcs d'acci¨® d'acord amb una realitat cultural i social complexa i en transformaci¨® constant. I va establir el seu espai lluny de la cultura espectacular i medi¨¤tica per treballar, des d'una visi¨® contextualitzada de la producci¨® cultural, en el reconeixement d'agents i artistes, en el suport, l'acompanyament i la consolidaci¨® dels seus projectes, en generar mecanismes de visibilitat i espais d'encontre amb la societat.

Per¨° l'experi¨¨ncia ens demostra que la necessitat de respondre adequadament a les din¨¤miques de la creaci¨® contempor¨¤nia, desborda els l¨ªmits que els mecanismes de l'administraci¨® comporten. Sens dubte es requereix molt de temps i treball, i ¨¦s necessari molt d'assaig-error per tal que el panorama cultural de Catalunya sigui el que imaginem tots els que treballem en aquest ¨¤mbit: des de l'administraci¨® fins a les entitats, els col.lectius i els creadors. ?s a dir, arribar a generar els entorns adequats perqu¨¨ el creador o l'investigador pugui desenvolupar el seu treball en llibertat, perqu¨¨ la producci¨® cultural circuli i es difongui al m¨¤xim, per ampliar els horitzons culturals i augmentar la capacitat cr¨ªtica de la societat. I perqu¨¨, en definitiva, les administracions que distribueixen els recursos acompanyin els projectes i estiguin en condicions de con¨¨ixer les seves expectatives, la seva evoluci¨®, les seves dificultats i els seus resultats.

Amb la creaci¨® del Conca (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts), s'ha avan?at pel que fa al tan necessari desenvolupament de pol¨ªtiques de suport a la creaci¨® amb independ¨¨ncia dels vaivens pol¨ªtics. Aix¨° hauria de permetre d'organitzar un treball coherent i a llarg termini, amb objectius i l¨ªnies d'acci¨® que no depenguin de canvis externs a la instituci¨®. Si b¨¦ aquesta independ¨¨ncia ofereix un marc adequat a les pr¨¤ctiques culturals, tamb¨¦ suposa enfrontar-se a una realitat que, per la seva pr¨°pia complexitat, requereix d'un proc¨¦s d'aproximaci¨® a l'especificitat de cada projecte, a les realitats de cada ¨¤mbit sectorial o local, que en fa especialment dif¨ªcil l'an¨¤lisi sota criteris quantitatius o objectius.

D'aquesta manera, tota estructura p¨²blica de gesti¨® cultural hauria de recon¨¨ixer que les pr¨¤ctiques art¨ªstiques avui requereixen un tipus d'intervenci¨® que afavoreixi la creaci¨® de nuclis aut¨°noms de producci¨® heterogenis i alternatius als convencionals. Per aix¨°, s'haurien de fomentar espais per a la investigaci¨®, el pensament, el debat i l'experimentaci¨®, respectant els temps de desenvolupament i les diverses escales de cada projecte. L'administraci¨®, els creadors i els agents culturals i socials han d'assumir conjuntament les tasques de recerca de renovades formes de finan?ament dels projectes, la millora de la gesti¨® d'aquests projectes, i elaborar plans a llarg termini incloent-hi previsions de finan?ament de futur i de benefici social. Distribuir i rebre recursos econ¨°mics p¨²blics ¨¦s una responsabilitat compartida, de la mateixa manera que ho ¨¦s l'exist¨¨ncia de fons per a projectes nous i emergents. Nom¨¦s la corresponsabilitat entre administraci¨® i societat civil pot fer-ho possible.

Paral.lelament als ajuts puntuals a projectes d'inter¨¨s cultural i social, ¨¦s necessari elaborar plans estrat¨¨gics generals i sectorials, treballant en xarxa amb agents externs. Documents impulsats i elaborats en els ¨²ltims anys a trav¨¦s de l'EADC, com la proposta de l'Estatut de l'artista o el pla integral del circ o la dansa, poden ser instruments clau en la implementaci¨® de l¨ªnies d'acci¨® adequades a la realitat de les pr¨¤ctiques art¨ªstiques i culturals.

Finalment, un dels m¨²ltiples reptes que ha d'afrontar la pol¨ªtica de subvencions seria, al meu parer, l'adaptaci¨® dels mecanismes existents cap a una necessitat d'efic¨¤cia, agilitat, risc i confian?a m¨²tua, que permeti avan?ar cap a un teixit cultural s¨°lid, independent i professional. S'han de crear programes de suport a la creaci¨® que siguin veritablement operatius, des de l'inici fins al final d'un projecte, garantint la transpar¨¨ncia i la gesti¨® correcta dels diners p¨²blics, que permetin aix¨ª mateix desenvolupar processos d'investigaci¨®, difusi¨® i experimentaci¨® sense haver d'anteposar els resultats, massa sovint for?ats, al desenvolupament natural del projecte.

*L'any 2004, la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya encarrega a l'Entitat Aut¨°noma de Difusi¨® Cultural la creaci¨® de programes per promoure la creaci¨® i el pensament contemporanis, fins a la creaci¨® del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que naixeria incloent-hi les mateixes funcions.