Sagrada Fam¨ªlia

La consagraci¨® per part de Benet XVI de la Sagrada Fam¨ªlia com a bas¨ªlica menor portar¨¤, a la curta o a la llarga, dues conseq¨¹¨¨ncies majors: una per a la pr¨¤ctica de la religi¨® cristiana, l'altra per a la imatge de la ciutat de Barcelona.

La primera conseq¨¹¨¨ncia t¨¦ a veure, d'entrada, amb les paraules del Papa abans de l'acte de consagraci¨® del temple: una defensa aferrissada del matrimoni i de la fam¨ªlia heterosexual, la mal dissimulada discriminaci¨® de les dones quant a una vida professional equivalent a la dels homes (les ennobleix, va dir, "la llar i el treball", que ¨¦s com dir: "el treball a la llar"), i l'anatema contra el preservatiu i tota pr¨¤ctica abortiva, inclosa, se suposa, la de noietes que de vegades queden prenys als catorze anys a causa de l'embranzida irresistible de l'amor. Aquesta doctrina ¨¦s calcada, per dir-ho aix¨ª, de la doctrina professada pels prohoms que van decidir, l'¨²ltim ter? del segle XIX, aixecar un temple a la metr¨°polis per expiar els pecats comesos no per ells, sin¨® pels anarquistes, els puteros i els avalotadors de la ciutat. Si sumem les dues coses, ¨¦s a dir, els fonaments ideol¨°gics ultraconservadors de l'erecci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia i les paraules igualment preconciliars de Benet XVI en l'acte "inaugural", per for?a hem d'arribar a la conclusi¨® que aquest temple se li far¨¤ antip¨¤tic a qualsevol bon cristi¨¤ de la ciutat. No ser¨¤ la "catedral dels pobres", sin¨® la dels turistes, i fins i tot pot succeir que la nova bas¨ªlica acabi exercint de contrap¨¨s del car¨¤cter progressista que, amb el temps, i no contra ell, ha assolit una de les "hist¨°riques" de Barcelona, la de Santa Maria del Pi.

La consagraci¨® assegura la perman¨¨ncia d'una 'c¨¤rcundia' d'arrels hist¨°riques

La segona conseq¨¹¨¨ncia d'aquella cerim¨°nia no t¨¦ a veure directament amb l'ordre del sagrat, sin¨® amb l'ordre de l'est¨¨tica, sempre entenent —i aqu¨ª el Papa la va encertar plenament en el discurs liminar— que l'art pot ser un coadjuvant preci¨®s de la religi¨®. La Sagrada Fam¨ªlia, com ha quedat expressat i argumentat de cinquanta mil maneres, des de fa m¨¦s de cent anys, per tota mena de professionals de les belles arts i de l'arquitectura, nacionals i internacionals, ¨¦s un monument airosament, s¨°lidament i indestructiblement malgirbat. No ¨¦s que s'hagi aixecat, des dels anys 1950, amb una arbitr¨¤ria indifer¨¨ncia respecte a la manera de treballar d'Antoni Gaud¨ª; no ¨¦s que les t¨¨cniques edificat¨°ries que s'hi fan servir siguin del tot oposades a la gosadia constructiva de l'arquitecte del Baix Camp; no ¨¦s que la fa?ana del Naixement presenti uns grups escult¨°rics ensucrats com un christmas de Ferr¨¢ndiz, mentre que la de la Passi¨® exhibeix el bo i pitjor d'un art escult¨°ric anor¨¨xic —Rodin hagu¨¦s viscut!—; no ¨¦s que els medallons dels evangelistes, a l'interior, semblin sem¨¤fors amb una enganxina al vidre; no ¨¦s que els vitralls "moderns" xoquin violentament amb els neog¨°tics: ¨¦s que tot plegat configura, possiblement, el monument m¨¦s ins¨°litament desgraciat que s'hagi vist i que es veur¨¤ a la Terra. Amb tot, milions d'afeccionats a l'espectacle —cosa que no es troba a Santa Maria del Mar, menys visitada, per¨° obra mestra de l'arquitectura g¨°tica—, es deleixen per visitar-lo: no els demaneu cap fe; basta l'immensa, impressionant i seductora panor¨¤mica de la lletjor, categoria est¨¨tica cada cop m¨¦s apreciada.

Sumem-ho tot: el temple amb prou feines ser¨¤ emprat per al culte lit¨²rgic; per contra, ser¨¤ utilitzat, m¨¦s com m¨¦s s'arbori, com a font d'ingressos monetaris: els uns directes, per tal d'acabar la f¨¤brica, els altres, indirectes, tot fent m¨¦s rica la ciutat, els mercaders, els restaurants i els venedors d'estampes. (No caurem en el f¨¤cil argument que derivaria de l'evangeli de Mateu 21, 12-13). Des del punt de vista de la religi¨®, la consagraci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia assegura la perman¨¨ncia d'una carc¨²ndia d'arrels hist¨°riques; des del punt de vista de l'urbanisme —com molt b¨¦ ha vist, a darrera hora, el senyor alcalde—, rebla l'eslogan: "Barcelona, la millor botiga del m¨®n", amb aquest altre, encara pitjor: "Barcelona, capital universal del kitsch".