"Lluit per sa terra fent can?ons"
Va amb camisa fosca, sabates aventureres, perilla, ulleres i barret d'ala ampla. Sembla un vaquer del Far West, per¨° arriba des de Mallorca. Tomeu Penya segueix fidel a l'est¨¨tica dels seus inicis en la m¨²sica. I aix¨° que el cowboy del country en catal¨¤ ja fa trenta anys que omple platees i places. Per celebrar tres d¨¨cades en l'escenari, publica Tomeu Penya. 30 anys despr¨¦s, un disc-dvd enregistrat en directe en el qual interpreta una selecci¨® de les seves can?ons rom¨¤ntiques. "Va ser dif¨ªcil triar es temes perqu¨¨ tinc 300 can?ons enregistrades, i gaireb¨¦ sa meitat s¨®n balades", afirma el cantautor, amb m¨¦s de 20 discos al mercat. La seva discogr¨¤fica tenia previst el projecte des de feia temps, per¨° el mallorqu¨ª es resistia a portar-lo a terme perqu¨¨ sempre tenia lletres noves per cantar. "En un altre moment haurien estat can?ons de bulla, per¨° un cantautor s'ha de regir pels sentiments", assegura Penya.
El mallorqu¨ª celebra 30 anys en la m¨²sica amb un disc rom¨¤ntic enregistrat en directe
Trempat i rialler, recorda que va descobrir molt aviat la seva passi¨®. "A n'es 12 anys feia de fuster a Manacor i ja somiava crear un grup de m¨²sica country, amb capell i botes. En aquell temps no tenia cap referent en especial, nom¨¦s ses bandes d'orquestres de ses pel.l¨ªcules del Far West. Es meus amics anaven a n'es cine a veure pistolers i jo a escoltar sa m¨²sica. Si no fos m¨²sic, no s¨¦ qu¨¨ seria, he fet de tot en aquest m¨®n, de guia tur¨ªstic, de tallador de pins, he tingut discoteques... per¨° sempre per poc temps", recorda el mallorqu¨ª.
Als 15 anys ja tocava en orquestres de rock. "Era s'¨¨poca del boom tur¨ªstic de Mallorca i cada hotel necessitava un grup, en qualque local havia d'entrar d'amagat per sa porta de darrere perqu¨¨ era menor d'edat", diu Penya. Molt aviat l'illa se li va quedar petita, i va rec¨®rrer Europa en companyia d'una guitarra. "Me'n vaig anar a Londres amb 12.000 pessetes, tot lo que havia pogut estalviar. I es primer vespre m'ho vaig barrinar tot. Aix¨ª que anava a n'es metro amb una guitarra de cinc cordes i cantava Guantanamera, Cuando sal¨ª de Cuba... Sa gent me tirava monedes", explica entre somriures. L'enyoran?a de la terra va ser m¨¦s forta que les ¨¤nsies de descobrir noves cultures, aix¨ª que va tornar a l'illa balear i va gravar el primer disc amb l'ajuda del rector del poble. "Nom¨¦s vaig vendre 18 c¨°pies!, a amics i familiars", diu. Per¨° no es va desanimar i nom¨¦s un any despr¨¦s, el 1982, va publicar el segon treball, C¨¤rritx i Roses. "En dues setmanes es van vendre 10.000 discos. All¨° va ser un fenomen i, a m¨¦s, cantant en mallorqu¨ª", declara alegre.
Va comen?ar a ser el plat fort de revetlles i festes d'estiu, per¨° no tot van ser gl¨°ries perqu¨¨ molts el van acusar de desvirtuar el folklore. "Periodistes culturetas i puristes. No volia adulterar es folklore, sin¨® innovar, que no qued¨¤s sempre lo mateix. Vaig incorporar castanyetes el¨¨ctriques, guitarra, baix i piano el¨¨ctric, bateria... I ¨¦s clar, me van posar a parir, per¨° van haver de callar perqu¨¨ a n'es final a poc a poc es va normalitzar", exposa amb veu ferma. El country en catal¨¤ tampoc seria el mateix despr¨¦s de les seves incursions mel¨°diques. "He aportat un gra d'arena per ajudar que s'idioma fos un poc m¨¦s conegut. Per demostrar que en mat¨¨ria de llengua som tan importants com els americans o els espanyols".
Si hi ha un tema constant en les seves can?ons ¨¦s l'estima a la terra i el record d'uns paisatges ara sepultats per blocs de ciment. "Es de sa meva generaci¨® hem conegut una illa molt diferent, verda, sense fum, amb lo just. Encara cant a aquella bellesa. Cadasc¨² t¨¦ sa seva manera de lluitar i sa meva ¨¦s aquesta. Lluit per sa terra fent can?ons. All¨° pol¨ªtic no m'interessa, nom¨¦s dic lo que veig. Estaria b¨¦ que tirassin m¨¦s de sa meitat d'hotels i els constru?ssin tots de nou, perqu¨¨ s¨®n un niu de rates i estan damunt la mar", reivindica.
Assegura que encara li queden infinites coses per fer. Est¨¤ aprenent a tocar el saxofon i el seu cap no atura d'imaginar lletres i compassos nous. "Faig feina cada dia, com un picapedrer. Me pas hores tocant instruments i passejant pel camp mentre don voltes a idees noves", diu el cantautor. El 19 de gener s'estrena a Palma un musical sobre la seva obra, interpretat per m¨¦s de 50 artistes. Despr¨¦s de superar un tumor, es troba ple de vitalitat i no pensa retirar-se."Equivaldria a morir-me, un m¨²sic pot tocar assegut i mentre compons no penses en s'edat que tens", conclou Penya.
Un home de conviccions
Tomeu Penya (Vilafranca de Bonany, Mallorca, 1949) i la seva visi¨® innovadora del folklore eren per alguns un fenomen de curta durada. Per¨° va mantenir les seves idees i el tercer treball, Coverbos, el va confirmar com a artista revelaci¨® el 1984. I no nom¨¦s en l'¨¤mbit musical: Trenc, un dels temes inclosos, era la seva aportaci¨® a la mobilitzaci¨® perqu¨¨ no s'urbanitz¨¦s la platja del mateix nom. Des del disc Illamor (1985) fins a Sa for?a d'una mirada (2004), gravat en l'¨¨poca de Jaume Matas, la den¨²ncia per aconseguir un urbanisme menys agressiu ¨¦s una constant en la seva obra.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.