'Domi manere convenit felicibus'

Des de l'1 fins al 5 de desembre es podia veure al Mercat de les Flors l'espectacle Living Room dancers, de la companyia de Nicole Seiler. Els qui hi anaven es trobaven amb uns prism¨¤tics a les mans, un reproductor mp3 i un pl¨¤nol del Poble-sec amb uns llocs numerats, al qual s'havia afegit els dibuixos d'una col.lecci¨® de fa?anes esquematitzades, i a continuaci¨® se'ls convidava a voltar pel barri i a mirar persones ballant a casa seva. ?s aix¨ª com ens ve al cap all¨° de: "conv¨¦ als feli?os romandre a casa".

?s la segona vegada en poc temps que a Barcelona hem pogut veure el carrer convertit en alguna cosa m¨¦s. El primer, el novembre passat, va ser al festival Liliput. En aquella ocasi¨®, petites botigues, instal.lades a les porteries d'algunes cases de la Ciutat Vella, oferien un espectacle performatiu fora del com¨² que feia interrogar-se sobre l'¨²s del carrer i els marges d'all¨° quotidi¨¤. En l'ocasi¨® que ens ocupa, la mirada havia de dirigir-se cap a dalt, a les plantes superiors, on en diferents finestres es veia ballar. Aquest era l'espectacle.

Els 'living room dancers' obliguen a convertir el carrer en una talaia dom¨¨stica

Els living room dancers obliguen a convertir el carrer en una talaia dom¨¨stica, per dir-ho aix¨ª. Alteren el que ¨¦s habitual. Si recorden la pel.l¨ªcula de Hitchcock, La finestra indiscreta, el protagonista dilata el seu petit apartament mentre observa el que passa a casa dels altres. De casa en casa. Per¨° aqu¨ª ¨¦s diferent, aqu¨ª mirem tamb¨¦ amb uns prism¨¤tics, per¨° ara ho fem des del carrer cap a l'interior de les cases, que participen aix¨ª en l'acci¨® del carrer. Resulta curi¨®s que, per unes hores, el Poble-sec sembl¨¦s Amsterdam, una ciutat en qu¨¨ ¨¦s inevitable mirar cap a les finestres, especialment a la nit. En aixecar la vista per sobre dels fanals, els cotxes i les voreres, papereres, bancs o paviments, tot, quedava en un lloc secundari: el carrer eren les finestres i el que passava a l'interior de les cases. Els interiors privats eren la ciutat, la seva acci¨® i el seu argument. Perqu¨¨ aix¨° pass¨¦s, era determinant el paper dels mp3. La m¨²sica permetia una connexi¨® individual entre l'observador i els interiors, m¨¦s poderosa que la visi¨®. Les finestres permetien veure, per¨°, tal com recordava el programa de m¨¤ que se subministrava als assistents, que el camp de visi¨® de les finestres t¨¦ unes limitacions i, per tant, accentua la possibilitat d'imaginar, de completar, el que passa fora del marc de visi¨®. No havia vist mai una cr¨ªtica millor de la transpar¨¨ncia en arquitectura!

Segons el RIBA (Royal Institute of British Architects), la recerca en l'¨¤mbit de l'arquitectura, per explicar-ho d'una manera molt simplificada, pot orientar-se de tres maneres diferents: cap a les obres d'arquitectura en si, cap als processos que les fan possibles, o cap a les accions, tant les que l'arquitectura indueix com les que influeixen en l'arquitectura. L'experi¨¨ncia de la qual els parlo avui ¨¦s clarament una d'aquestes ¨²ltimes. La seva oportunitat i actualitat rau en el fet d'haver-se fet sense esfor?os aparents i ser fruit m¨¦s de l'acci¨® que del disseny. Aix¨° inclou el no pert¨¤nyer a un espai definit, no tenir forma i semblar casual: ¨¦s un relat viu perqu¨¨ permet reunir les parts que el formen com es vulgui i interpretar-lo com es vulgui. Des del meu punt de vista, serveix per ressaltar el millor de la ciutat i per interrogar-nos sobre les relacions entre l'acci¨® i el disseny, especialment oportunes en una ciutat afectada sovint pel disseny innecessari.