"Quan escric, s¨¦ com acabar¨¤"

Ventura Pons (Barcelona, 1945) rep al seu despatx mentre repassa el correu ?les cartes manuscrites encara l'entusiasmen, tot i que t¨¦ un iPad al qual no fa gaire cas? i es mostra nervi¨®s davant de la imminent estrena de la seva darrera pel.l¨ªcula Mil cretins, dem¨¤ mateix. Com un principiant. Es tracta d'una cinta basada en el llibre hom¨°nim de Quim Monz¨®, de qui ja va adaptar El perqu¨¨ de tot plegat fa una quinzena d'anys. Per¨° "no tenen res a veure", subratlla. Passem d'un "fris minimalista" a una nova pel¡¤l¨ªcula estructurada en tres parts on els relats de Monz¨® estan lligats i relligats. A m¨¦s del nivell formal, Ventura Pons avan?a que la tem¨¤tica no ¨¦s la mateixa: "Hem passat de l'¨¨poca del riure a l'¨¨poca de l'angoixa, tot i que darrere dels textos del Quim [Monz¨®] hi ha mala llet, hi ha humor". El director catal¨¤ assegura que ens trobarem davant "d'un drama en format com¨¨dia".

Envoltat de records, de papers i de projectes, Ventura Pons assegura que en el seu negoci "cal humilitat" perqu¨¨ "de vegades hi ha pel¡¤l¨ªcules en les que creus molt i no funcionen". Despr¨¦s de 22 cintes estrenades, sap de qu¨¨ parla. I per qu¨¨ un llibre de Monz¨®, ara? Doncs "perqu¨¨ trobo que compartim el moment vital, les preocupacions", exposa. Pons agraeix al seu amic Monz¨® la bona disposici¨® en aquesta cinta i en l'anterior. Hi ha, a m¨¦s, una complicitat generacional i al director de cinema li ha despertat la curiositat la manera amb qu¨¨ l'escriptor ha abordat "la decrepitud".

De fet, ara, reduir a Ventura Pons a director de cinema ¨¦s equivocar-se. Perqu¨¨ a part del seu bagatge com a creador audiovisual, sempre associat a l'escriptura de guions i altres, cal afegir-hi la faceta d'escriptor. Com ell mateix diu, "aquest any, bessonada" ja que a m¨¦s de la pel.l¨ªcula tamb¨¦ presenta Els meus (i els altres) (Proa), unes mem¨°ries que no s¨®n gaire a l'¨²s perqu¨¨ es basen en hist¨°ries de setze persones, que van des de Mary Santpere al seu germ¨¤ Jordi, passant per Maria Aur¨¨lia Capmany o Joan Oliver. Es tracta d'un llibre escrit a raig, en un mes, on descobrim uns relats descriptius for?a vius. "Sempre he escrit", admet despreocupat Pons, que reconeix que "aquest llibre em surt aquest estiu passat, ning¨² me'l demana, per¨° es produeix perqu¨¨ estic una mica cansat". De qu¨¨? "Doncs de la situaci¨® del cinema a Espanya, no m'agraden com estan pensades les ajudes de la Llei del Cine, per¨° no vull entrar-hi", apunta.

Pons es defineix "compulsiu" i va d'un lloc a l'altre. Hi ha diverses converses dintre de la mateixa conversa, per¨° no es perd ning¨². Tornem al moll de l'os del seu proc¨¦s creatiu. "Quan escric, s¨¦ com acabar¨¤ la hist¨°ria", apunta el director barcelon¨ª com res. Bon conversador, el cineasta explica que sempre ha tractat les mateixes q¨¹estions, per¨° que amb el temps s'ha anat amollant als matisos que cada tema requereix. L'interessen "la necessitat dels altres i l'amistat que esdev¨¦ fam¨ªlia, una cosa que ha ajudat a trencar amb la fam¨ªlia tradicional d'arrel judeocristiana".

Tracta de no prendre's gaire seriosament a si mateix, per¨° de tant en tant etziba sent¨¨ncies improvisades com aquesta: "La creaci¨® et salva de la mediocritat". I quan se n'adona demana que "no sigui un titular, aix¨°, quina vergonya". Diu menys del que sap i es mossega la llengua. Gat vell. I no acaba de veure clar el model de cinema catal¨¤, el model de subvencions. "Per tenir Pa Negre, que ha estat un ¨¨xit, hi ha altres grans produccions com Bruc o Herois, per dir-ne algunes, que no han funcionat com s'esperava", dispara Pons. Creu que el seu tipus de cinema es complementa amb les grans produccions, per¨° alerta de certa saturaci¨® al mercat: "Hi ha hagut m¨¦s de 90 pel.l¨ªcules industrialment catalanes el 2010, s¨®n moltes; el territori que tenim pot absorbir el que pot, no gaire m¨¦s", sentencia el cineasta.