"La creaci¨® no t¨¦ mai cim"

El cam¨ª de la creaci¨® musical t¨¦ un recorregut que no tindr¨¤ mai fi. El compositor empr¨¨n un viatge en el qual no trobar¨¤ un punt d'arribada. Ell mateix ¨¦s el dissenyador d'aquesta via per on transitar¨¤ pr¨¤cticament tota la vida. Podria semblar un caminar absurd al llarg de tants anys i sabent que no hi haur¨¤ un punt final, si no ¨¦s la mort. Aquesta aparent contradicci¨®, per¨°, fa que compondre sigui tan apassionant". Amb aquesta contundent sent¨¨ncia Xavier Benguerel (Barcelona, 1931) comen?ava ahir a la nit un parlament d'agra?ment en l'homenatge que li va retre la Societat General d'Autors amb motiu del seu 80¨¨ aniversari, que celebrava ahir. I ¨¦s que el compositor, fill de l'escriptor del mateix nom, t¨¦ clar que ser creador ¨¦s una aventura apassionant que compara amb una escalada en la qual ning¨² no t'atura, perqu¨¨, diu, "la creaci¨® no t¨¦ mai cim".

"Oi que no sembla que tingui 80 anys?", etziba amb coqueteria Xavier Benguerel al seu pis del Poblenou de Barcelona, barri on va n¨¦ixer el 9 de febrer de 1931. Es troba f¨ªsicament b¨¦, presumeix que hi veu perfectament despr¨¦s d'una operaci¨® de cataractes que, diu, li ha deixat la vista com nova, a excepci¨® de la presb¨ªcia, i proclama la seva satisfacci¨® per l'obra feta, m¨¦s d'un centenar de partitures, al llarg de 60 anys de vida creativa. Tot i aix¨ª, ¨¦s contundent quan afirma que Catalunya no ¨¦s bon lloc per a un compositor.

"?s un problema de cultura", assenyala. "Vivim en un pa¨ªs on la m¨²sica ¨¦s una assignatura optativa a l'escola, on no s'educa la sensibilitat dels nens i joves. Nom¨¦s preval el que ¨¦s comercialitat, ¨¦s per aix¨° que predomina la vulgaritat musical. I que quedi clar que no em refereixo a la programaci¨® de concerts de l'anomenada m¨²sica cl¨¤ssica. Parlo de fomentar la creaci¨® i la difusi¨® de les obres que es componen. I com a exemple posa la seva ¨°pera Yo, Dal¨ª, enc¨¤rrec del Ministeri de Cultura amb motiu del centenari, el 2001, del naixement del pintor, que el juny s'estrenar¨¤ al Teatre de la Zarzuela de Madrid i que, despr¨¦s, al setembre, es presentar¨¤ al Liceu de Barcelona. Creu que Alemanya, amb m¨¦s d'un centenar de coliseus l¨ªrics, hauria hagut d'esperar una d¨¨cada per estrenar una ¨°pera. Aqu¨ª, en canvi, escrius una partitura per a orquestra i quina possibilitat tens que s'estreni? S¨ª, la Simf¨°nica de Barcelona i Nacional de Catalunya van estrenant obres, per¨° no pas les que hauria d'estrenar. I al Liceu, quines ¨°peres s'estrenen i quina m¨²sica catalana, a part del Cant de la senyera, s'interpreta en un auditori que porta el nom de Palau de la M¨²sica Catalana? Deixem-ho, per¨°", talla. "Avui estic content. Em considero un home afortunat per haver-me pogut dedicar al que volia: fer m¨²sica".

I n'ha fet i n'ha estrenat, de m¨²sica, en Benguerel. "El 80% de tot el que he compost s'ha estrenat i la resta ¨¦s perqu¨¨ no he volgut", indica. "S¨®n obres fora de cat¨¤leg, de les quals no em penedeixo perqu¨¨ s¨®n el reflex de cada ¨¨poca, per¨° m'estimo m¨¦s que no es toquin". Amb motiu de l'homenatge d'ahir a la nit, per¨°, es va tocar per primer cop en p¨²blic una d'aquestes peces in¨¨dites, Sonata, partitura per a piano escrita el 1957 com un exercici mentre estudiava a Barcelona sota el mestratge de Crist¨°fol Taltabull.

"?s un treball escolar que s'acaba de gravar amb motiu de l'edici¨® d'un disc amb la integral de la meva obra per a piano", explica. "Primer dubtava que s'hagu¨¦s d'enregistrar, per¨° m'he sorpr¨¨s en escoltar-la. Cronol¨°gicament, de la primera a l'¨²ltima obra que inclou el disc hi ha un lapse de temps de 60 anys i, malgrat aix¨°, David Casanova, el pianista que les toca, afirma que hi troba elements que assenyalen que han estat escrites per una mateixa m¨¤", explica amb orgull.