Ad¨¦u, Vallcarca

Vallcarca, un dels barris m¨¦s singulars de Barcelona, est¨¤ irreconeixible. Enderrocs, obres i solars buits dibuixen l'actual fesomia dels seus carrers (molt) pendents. La vella i boh¨¨mia Vallcarca —"un insuperable gueto espiritual", en paraules del poeta Juan Eduardo Cirlot (Barcelona, 1919-1973)— ens diu ad¨¦u per sempre. Desconegut encara per molts barcelonins, aquest barri ubicat entre turons va passar per llargues ¨¨poques d'aband¨® i d'oblit. Malgrat aix¨°, era impossible no sentir-se atret per l'urbanisme ca¨°tic (fruit d'una orografia plena de desnivells) i per l'atmosfera de petit poble que es respirava all¨¤ fins fa poc. De nou, l'as¨¨psia del ciment guanya la partida. A sota quedar¨¤ enterrat un p¨°sit cultural que mereix que es recordi, una hist¨°ria de Vallcarca i un entorn immediat que t¨¦ com a convidats, entre altres, el compositor Arnold Sch?nberg i els pioners dels graffitis.

El compositor Arnold Sch?nberg va ser dels ve?ns ol.lustres del barri La zona ha estat el lloc de resid¨¨ncia d'un gran nombre d'escriptors

L'art urb¨¤ va convertir els seus carrers en un museu de 'graffitis' realistes pre-Banksy Les cases llu?en petits detalls d'estil modernistes seguint la moda del temps

A Heterod¨°xia. La reforma, o millor dit, la transformaci¨® urban¨ªstica que des de fa mesos s'est¨¤ fent al barri, es concentra amb m¨¦s intensitat a l'avinguda de Vallcarca (i l'entorn) i a la zona del viaducte, on va viure el poeta Rub¨¦n Dar¨ªo el mateix any que va donar a l'impremta una de les seves darreres grans obres, Canto a la Argentina (1914). Per¨° l'estada que va tenir m¨¦s impacte en la cultura local va ser, sens dubte, la del compositor i pare de la t¨¨cnica dodecaf¨°nica Arnold Sch?nberg, que va viure durant gaireb¨¦ un any, entre el 1931 i el 1932, en una casa de la Baixada de Briz. All¨¤, el genial Sch?nberg va compondre Mois¨¦s i Aar¨®n, ¨°pera que va quedar inconclusa.

Passat el temps, l'any 1956, va ser precisament el poeta i cr¨ªtic d'art Juan Eduardo Cirlot qui va rescatar dels llimbs la pres¨¨ncia del compositor a Vallcarca. Per reivindicar aquella fita, Cirlot va voler recordar-lo en un homenatge organitzat a la mateixa finca on va residir el m¨²sic. Va ser una sort de funeral laic al qual van assistir entre d'altres, Antoni T¨¤pies, Albert Manent i Josep Soler. Mesos despr¨¦s, Cirlot va publicar una de les seves obres cabdals, el poema en prosa La Dama de Vallcarca, recollit en el llibre Cirlot en Vallcarca (Alpha Decay) juntament amb altres textos de l'autor que il.lustren la seva relaci¨® amb aquesta contrada barcelonina.

El llibre tamb¨¦ inclou un article-glossa de la seva filla, Victoria Cirlot, escriptora, editora i professora de literatura medieval de la Universitat Pompeu Fabra, a m¨¦s d'un recull de fotografies del barri a c¨¤rrec de Manel Armengol. "L'estada de Sch?nberg va convertir Vallcarca en un lloc de peregrinatge pels amants de la m¨²sica. El meu pare va percebre aquell lloc com un paisatge simb¨°lic i fins i tot hi va complir l'ideal surrealista de l'objet trouv¨¦, en el seu cas un tros d'arbust cremat que va conservar a casa. Vallcarca, passat el temps, encara gaudia de part de la seva singularitat, tal com vaig poder constatar quan preparava els materials del llibre. Lamentablement, a Barcelona ja no queden molts d'aquests espais", apunta Victoria Cirlot.

L'heterod¨°xia ¨¦s des de l'inici marca Vallcarca.

A Un 'Bloomsbury' casol¨¤. David Castillo va haver de reescriure moltes planes de la seva darrera novel.la El mar de la tranquil.litat (Proa), que ¨¦s tamb¨¦ una biografia de Vallcarca, el barri on va cr¨¦ixer. "A mesura que anava escrivint, l'Ajuntament enderrocava cases i m¨¦s cases. El paisatge de la meva novel.la i de la meva infantesa estava desapareixent", explica Castillo, qui considera fins i tot que all¨° que es troba el visitant quan surt de la parada del metro de Vallcarca ja no ¨¦s Vallcarca. "Ens hem quedat sense barri, sense aquella part que li donava identitat", afegeix Castillo.

"A Vallcarca i l'entorn, com el barri del Coll, ¨¦s on m¨¦s escriptors catalans han viscut per metre quadrat. La llista ¨¦s molt llarga i inclou autors com Mari¨¤ Manent, Joan Perucho, Joan Ferrat¨¦, Pere Quart o Joan Sales. No conec un altre territori de la geografia catalana on s'hagi donat aquesta concentraci¨®. No cal dir que si ja parlem del proper Carmel, entrem de ple en tot l'imaginari de la narrativa de Juan Mars¨¦", subratlla Castillo, una de les veus m¨¦s cr¨ªtiques amb el canvi de pell de la vella Vallcarca.

A la transformaci¨® urban¨ªstica en curs no hi ha projectat cap equipament cultural nou, malgrat que al districte de Gr¨¤cia afirmen que encara queda per assignar l'¨²s que tindr¨¤ un local de 2.000 metres quadrats ubicat a l'avinguda de Vallcarca i que es podria convertir en el Casal del Barri. Queda per veure, per tant, quina ser¨¤ l'oferta d'aquest local, perqu¨¨ els anuncis no sempre es compleixen. Per exemple, fa uns anys es va dir que la finca modernista Sansalvador —ubicada al Coll i un dels primers enc¨¤rrecs de l'arquitecte Josep Maria Jujol datat el 1909— es convertiria despr¨¦s de la seva restauraci¨® (ja gaireb¨¦ acabada del tot), en un centre d'investigaci¨® consagrat a l'obra de l'arquitecte. Finalment, la finca s'ha convertit en seu del Taller d'Hist¨°ria de Gr¨¤cia. En el futur es posaran en marxa visites organitzades dins de les rutes del Modernisme, un ¨¤mbit en qu¨¨ tamb¨¦ tenia alguna cosa a dir la Vallcarca derru?da.

A Modernisme humil i amb encant. En aquest recorregut per la mem¨°ria cultural de Vallcarca no podia faltar el Modernisme. A l'inici, quan formava part d'Horta, la poblaci¨® de Vallcarca estava integrada per dos grans grups d'habitants. D'una banda, hi havien els estiuejants, propietaris de petites torres i casetes que finalment van conformar la fesomia del barri ara per terra. D'una altra banda, la gent de la vall, amb interessos molt diversos, que reivindicava millors comunicacions per escapar d'un a?llament cr¨°nic. Les dist¨¤ncies es van salvar gr¨¤cies a la construcci¨® del pont de Vallcarca, un dels elements m¨¦s cridaners del barri.

Aquelles cases no podien defugir les modes del temps i estaven plenes de detalls modernistes que van convertir Vallcarca en parada obligada dels nombrosos estudiosos d'aquest corrent arquitect¨°nic. A m¨¦s, des de l'avinguda de Vallcarca s'agafa la baixada de la Gl¨°ria, el carrer que acaba en una de les entrades del Parc G¨¹ell, la que dona acc¨¦s a la part forestal del conjunt monumental i a alguns dels millors miradors per gaudir d'unes vistes espectaculars de Barcelona.

Aquests detalls modernistes, alguns molt humils per¨° amb encant, no estaven catalogats com a patrimoni i han tingut la mateixa sort que les cases on estaven situats. Malgrat aix¨°, Vallcarca continua formant part de les rutes modernistes gr¨¤cies a edificis com la Casa Comas d'Argemir, obra de Josep Vilaseca i Casanovas ubicada a l'avinguda de la Rep¨²blica Argentina.

La seva proximitat a zones verdes, com l'esmentada del Parc G¨¹ell o del Tur¨® de les Tres Creus —al qual s'accedeix via bifurcaci¨® per la mateixa entrada de la baixada de la Gl¨°ria—, segueix sent un reclam per atreure nous ve?ns que busquen tranquil.litat i alhora una certa proximitat amb el centre de Barcelona. ?s el cas del nou director de l'Orquestra Simf¨°nica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Pablo Gonz¨¢lez, que va triar aquest barri perqu¨¨ li permetia estar en contacte amb la natura. Gonz¨¢lez va descobrir despr¨¦s amb gust que Arnold Sch?nberg va ser durant un temps un dels residents il.lustres de Vallcarca, per¨° la cultura del barri no nom¨¦s ha viscut del passat. Tamb¨¦ ha creat tend¨¨ncies a base de graffitis.

A Bressol de l'art urb¨¤. Ai las, els graffitis, cosa delicada a Barcelona. Per¨° agradi o no, la ciutat va ser l'entrada a Espanya d'aquesta pr¨¤ctica. Els seus inicis daten dels anys vuitanta (sempre els vuitanta!), i es van donar al tur¨® del Carmel, a la zona de les velles bateries antia¨¨ries.

Aviat, els graffitis es van expandir per zones properes com Vallcarca, on encara en queden de molt interessants de caire realista. Durant els anys noranta, els graffitis de Barcelona van tenir un gran ress¨° internacional i la ciutat era citada com un referent mundial (a Internet queden rastres encara d'aquella admiraci¨®). Graffiters de diversos pa?sos es disputaven els anomenats Halls of Fame (murs de la fama) de la ciutat i Vallcarca en va ser un dels temples.

Tot aix¨° va acabar amb les pol¨ªtiques restrictives de l'Ajuntament que van convertir qualssevol d'aquestes expressions en il.legal. El debat es va tancar amb arguments de civisme; finalment s'ha considerat que tant un tag (les omnipresents signatures amb esprai) com un graffiti s¨®n la mateixa brut¨ªcia. Diversos col.lectius de creadors s'han queixat d'aquesta situaci¨® i sembla evident que s'hauria de tornar a obrir el debat tenint en compte el valor est¨¨tic d'aquesta disciplina. Raons no els en falta, perqu¨¨ en aquest moment hi ha moltes veus que assenyalen Banksy com l'artista viu m¨¦s important del nostre temps. A m¨¦s, els graffitis ja han comen?at a ser objecte d'estudi a les universitats i protagonistes de diversos treballs acad¨¨mics.

El regidor del districte de Gr¨¤cia, Guillem Espriu, diu que mai no ha tingut una reivindicaci¨® en aquest sentit i que, si li plantegessin, es podrien buscar solucions per oferir algun espai als graffitis sense incomplir la normativa. Per exemple, posant a disposici¨® parets que estan destinades a ser enderrocades, cosa que no afectaria una expressi¨® art¨ªstica que neix amb pulsi¨® de ser ef¨ªmera.

En qualsevol cas, l'art al carrer mai no ha estat ali¨¨ a Vallcarca. Ans al contrari, perqu¨¨ un dels elements m¨¦s visibles ¨¦s el gran mural que va fer Joan Barjau l'any 1988 a la paret mitgera dels n¨²meros 51 al 55 del carrer del Repartidor.

Barjau va poder tirar endavant el projecte gr¨¤cies a un petit ajut de les caixes d'estalvis i a la col.laboraci¨® de l'arquitecte Gabriel Poblet, ve¨ª de l'edifici. Feia poc, no m¨¦s d'un any, que s'havia pintat la primera gran paret mitgera a la ronda del General Mitre. L'autor va fer un homenatge al Parc G¨¹ell fent una versi¨® del famos¨ªssim trencad¨ªs de Gaud¨ª. Tot un visionari, si es veu la proliferaci¨® que ha tingut despr¨¦s el trencad¨ªs en els m¨¦s variats productes de marxandatge. El mural serveix tamb¨¦ per recordar la proximitat del Parc G¨¹ell, l'¨²nic que sembla immutable a la zona.

A Aband¨®. Els graffitis regnen en zones degradades. Aquest n'¨¦s l'¨¤mbit natural: les runes. Per aix¨° van proliferar tant a Vallcarca, perqu¨¨ era un barri abandonat per les institucions. La poblaci¨® del barri envellia i amb ella, tot el paisatge urban¨ªstic. No es va reformar gaireb¨¦ res i quan s'ha decidit de fer alguna cosa, la soluci¨® ha estat derrocar i comen?ar de zero.

Les cases abandonades, especialment les de la zona del carrer de la Farigola, van ser okupades i amb el temps Vallcarca es va convertir en "territori okupat", tal com diu Espriu.

Encara queden cases okupades, per¨° la majoria s'han convertit en descampats i solars en espera que la iniciativa privada repunti i 'creixin' edificis nous. Tal com est¨¤ el sector de la construcci¨® no ser¨¤ f¨¤cil, reconeixen al districte, per¨° bona part de la transformaci¨® de Vallcarca consisteix en obra p¨²blica. El regidor creu que es necessitaran com a m¨ªnim sis anys per acabar la nova avinguda de Vallcarca, i aix¨° si no hi ha m¨¦s restriccions econ¨°miques. La reforma, afegeix, ¨¦s molt complexa, perqu¨¨ el pla va acompanyat per processos d'expropiaci¨®, com el de La Casita Blanca, i de la construcci¨® d'edificis per reallotjar els ve?ns afectats, entre altres intervencions.

El col.lectiu okupa de Vallcarca tenia mala relaci¨® amb els ve?ns, per¨° van convertir el barri en un basti¨® del hard-rock i l'ska que atreia jovent alternatiu. Vallcarca es va convertir en l'Off-Gr¨¤cia i en referent dels fanzines contestataris: els antisistema van contribuir a signar la sent¨¨ncia de mort de la vella Vallcarca. Entre la gent que m¨¦s s'hi oposava es trobaven els nous ve?ns que s'havien anat instal.lant al barri i que volien posar fi a aquell entorn tan degradat. Perqu¨¨ cal recon¨¨ixer que la transformaci¨® de Vallcarca s'ha pactat amb les associacions de ve?ns del barri. Com la de Gr¨¤cia Nord-Vallcarca, que presideix Josep Montmany, que viu al barri des de fa 10 anys. "La part antiga de Vallcarca estava tan deteriorada, que no vam valorar el barri des d'una perspectiva de patrimoni. Nom¨¦s hi havia rates i okupes. En realitat, no ens haur¨ªem oposat a un altra mena de reforma, per¨° no se'ns va plantejar, ni nosaltres ho v¨¤rem pensar. ?s veritat que aquesta reforma canvia totalment l'aparen?a del barri, per¨° hem preferit que les coses estiguin netes sobre altres q¨¹estions". Doncs dit i fet, un altre lloc singular esborrat del mapa barcelon¨ª.

A Ad¨¦u, per¨°... I qu¨¨ ens queda? Doncs, prendre al¨¨ per coronar els seus carrers costeruts, recordar que Vallcarca i el Coll van ser el regne de l'Editorial Bruguera —la factoria dels somriures—, parlar amb la gent gran que recorda quan el barri era com un poble amb una espardenyeria i una vaqueria, gaudir d'algunes de les millors vistes de Barcelona, fer fotografies d'un m¨®n que s'acaba —hi ha molts fot¨°grafs aficionats que hi prenen instant¨¤nies— i desitjar, ¨¦s clar, que els ve?ns siguin molt feli?os amb la nova Vallcarca.