"Les ONG s¨®n cosa del passat"

Gustau Ner¨ªn (Barcelona, 1968) torna d'una de les llargues estades que fa habitualment a Guinea Equatorial, el seu pa¨ªs d'adopci¨®, amb un altre llibre sota el bra?. I no un de qualsevol: un mastegot contra les ONG i la col.laboraci¨® en la l¨ªnia de flotaci¨® de la bona consci¨¨ncia occidental. Blanc bo busca negre pobre (La Campana, 2011) ¨¦s un llibre decididament pol¨¨mic i destinat a aixecar polseguera. Ner¨ªn, un dels nostres millors africanistes, no deixa canya dreta en una cr¨ªtica demolidora contra l'acci¨® humanit¨¤ria i la cooperaci¨® europees a l'?frica.

"Fa temps que pensava per qu¨¨ els que viatgem per l'?frica no ens posicionem sobre un fet que ¨¦s un secret de domini p¨²blic: la cooperaci¨® s'ha sobrevalorat i, en molts indrets del continent, la pres¨¨ncia de les ONG no nom¨¦s no alleuja els problemes, sin¨® que els agreuja; per tot arreu es veuen projectes abandonats o que no han funcionat mai". Ner¨ªn pren una cervesa i parla suaument mentre llan?a andanada rere andanada. Tothom rep: Oxfam, Intervida, Metges sense Fronteres, Aldeas Infantiles SOS, Save the Children, Mendiluce, les caravanes solid¨¤ries... "Les ONG han omplert l'?frica de vividors —es parla de coopulaci¨®—, de plans d'ajuda estructural que en realitat causen cat¨¤strofes, de gent que es ven per aconseguir un tot terreny, de cooperaci¨® que oculta la imposici¨® de determinades pol¨ªtiques".

Ner¨ªn considera que la cooperaci¨® serveix de manera priorit¨¤ria com a afirmaci¨® col.lectiva del primer m¨®n, "si pots donar ¨¦s que tu est¨¤s b¨¦, que tens poder, i que ets collonut". Critica que les ONG reforcen "la imatge estereotipada d'una ?frica passiva". I opina que el problema d'arrel ¨¦s que des d'Europa es cregui que "es pot ensenyar als africans com es poden desenvolupar".

"S¨®c conscient que el meu llibre no caur¨¤ gens b¨¦ a alguns. Espero que tamb¨¦ hi hagi gent que el miri com una cosa edificant". Ner¨ªn est¨¤ conven?ut que el m¨®n de les ONG "ja ha passat el seu zenit, ja no s¨®n indiscutibles, la gent ja no hi creu tant". "Va ser un fenomen que aqu¨ª va arribar molt tard, el boom va ser als anys noranta, quan ja feia 30 anys que hi treballaven. El proc¨¦s a Espanya tamb¨¦ va ser m¨¦s r¨¤pid; en poc temps, s'ha passat d'una gran ingenu?tat a posar-les en dubte. I no han aconseguit arrelar-hi tant. Poca gent hi col.labora: un 11% de manera regular en comparaci¨® amb el 56% a Gran Bretanya. A moltes els calen grans aportacions p¨²bliques que les desvirtuen, algunes de fins al 95%".

L'africanista sentencia que les ONG "encara tardaran a desapar¨¨ixer, per¨° com a referents del desenvolupament no duraran, s¨®n cosa del passat".

Es t¨¦ aquesta visi¨® negativa, anti ONG, a l'?frica? "De manera incipient, hi ha un gran cansament, massa projectes fallits". I qu¨¨ passa amb l'?frica, que no acaba d'aixecar el vol? "?s un problema combinat, t¨¦ una her¨¨ncia molt inc¨°moda, i ¨¦s v¨ªctima de les pol¨ªtiques nord-sud, per¨° ¨¦s veritat que ells, els africans, no s'han sabut organitzar i plantar cara. En fi, nosaltres no podem ser molt cr¨ªtics, venim d'una dictadura de quaranta anys. El problema del desenvolupament ¨¦s propi. Ning¨² no et pot fer desenvolupar, o ho fas tot sol o els altres no creen res de s¨°lid".

Li demano a Ner¨ªn sobre l'eco que ha tingut a Guinea la mort del naturalista Jordi Sabater Pi. Diu que cap. "No n'ha quedat mem¨°ria", es dol. Parlem de Floquet de neu. "Ell s¨ª, ¨¦s un referent, tots els guineans saben la hist¨°ria d'un goril.la blanc que es van endur els catalans per fer diners". Quan li dic que Jordi Portabella, el l¨ªder municipal d'ERC aleshores al capdavant del zoo, pretenia llan?ar les cendres del goril.la des d'un helic¨°pter sobre la selva guineana, mou el cap de manera desaprovadora. "Hi hauria hagut un bon embolic. L'haurien acusat de bruixeria. Els guineans s¨®n molt sensibles a aquestes coses..."