L'escriptura com a simulacre

W O EL RECORD

DE LA INFANTESA

Georges Perec

Trad.: Margarida Casacuberta

L'Aven?

174 p¨¤gines. 18 euros

Georges Perec, fill de jueus polonesos emigrats i orfe des de molt petit, va morir prematurament fa vint-i-nou anys. Des de llavors la seva obra no ha parat de cr¨¦ixer, fins al punt que aquest escriptor ¨¦s fonamental per entendre la literatura del segle XX. Perec (Bordeus, 1936-Par¨ªs, 1982) va formar part de l'Oulipo. Aquest grup d'avantguarda es caracteritzava per assajar models de composici¨® liter¨¤ria basats en les f¨®rmules de la combinat¨°ria matem¨¤tica, conquerint per la via de la limitaci¨® i la l¨°gica fractal noves expansions en els processos de creaci¨®. Perec, acr¨°bata de l'estil, prestidigitador de la paraula i experimentador literari fins a l'¨²ltim al¨¨ sempre va esquivar els riscos inherents a la seva aposta avantguardista: l'amanerament, la logom¨¤quia o l'autarquia pr¨°pia d'algunes derivacions de la ludoling¨¹¨ªstica. Obres com Les coses, La vida (instruccions d'¨²s) o El segrest s¨®n calidoscopis textuals que conjuguen virtuosisme formal i subst¨¤ncia vital. La manca de sentimentalisme, la participaci¨® aparentment neutra en el proc¨¦s narratiu o la capacitat per descriure l'univers a partir d'una constel.laci¨® d'elements minimals han convertit aquest autor en un referent gegant¨ª. Ara, en traducci¨® excepcional a cura de Margarida Casacuberta, L'Aven? publica W o el record de la infantesa, novel.la que El Aleph havia tradu?t al castell¨¤ l'any 2003.

Perec sempre va esquivar els riscos inherents a la seva aposta avantguardista

A La vida (instruccions d'¨²s), publicada el 1978, Perec posa de relleu la impot¨¨ncia de tot acte narratiu a l'hora de captar i transferir la realitat. En aquesta novel.la Perec llega una po¨¨tica: la literatura enumera el m¨®n, per¨° sense sucumbir en cap moment a la desmesura d'intentar d'interpretar-lo. W o el record de la infantesa (1975) ¨¦s una obra que ja prefigura aquest mateix prop¨°sit tot remarcant el desnivell entre realitat i versi¨® de la realitat, revelant les falles que hi ha entre escriptura i mem¨°ria en aquelles obres que assagen el g¨¨nere impossible de l'autobiografia. W o el record de la infantesa presenta una estructura dual: la descripci¨® objectiva de la infantesa de l'autor corre en paral.lel a l'argument dels cap¨ªtols declaradament imaginaris que relaten la vida d'un desertor que adopta una identitat falsa, la d'un noi que presumptament ha mort en un naufragi prop de la Terra de Foc. Aquest doble relat ?que recorda la l¨°gica de sinergies present a Les palmeres salvatges, de Faulkner? ¨¦s un recurs d'amplificaci¨® de la versemblan?a. D'una banda hi ha la descripci¨® objectiva de la vida d'un autor que declara "no tinc records d'infantesa" i que per tant haur¨¤ de (re)construir-los a partir "dels paranys de l'escriptura". I de l'altra hi ha la ficci¨® deliberada d'un home que surt a la recerca de qui li ha prestat el nom i que descobreix una illa dominada per un r¨¨gim de vida concentracionari basat en el culte a l'esport. Objectivitat i ficci¨® reforcen la veracitat enmig d'una tessel.la feta de records, objectes, pistes, dades i paisatges. El nazisme que va perseguir l'autor i va eliminar la seva mare ho ha enva?t tot i es prolonga ara sobre el m¨®n imaginari de W. Com en una pintura de Balthus, Perec narra la impossibilitat de recuperar la p¨¤tria perduda de la infantesa. Com inspirada en el temps de Bergson, Perec sap que la mem¨°ria ¨¦s nom¨¦s un record de l'¨²ltim record, i que, per tant, sempre deforma una realitat amb prou feines conjurable a trav¨¦s del simulacre de l'escriptura. Sublim.