Per qu¨¨? Quant? Qui?

DUES DONES DIVINES

TV-3

Dilluns a la nit

Lamentablement, la deriva de la senzilla i higi¨¨nica interrogaci¨® "Per qu¨¨?" que ha introdu?t l'entrenador del Real Madrid et pot fer semblar un rondinaire si l'apliques a altres coses de la vida. Per¨° veient Dues dones divines no se m'acut una altra expressi¨® educada. Per qu¨¨? T¨¦ un repartiment de primera fila: Rosa Maria Sard¨¤, Ver¨®nica Forqu¨¦, Vicenta N'Dongo... I res m¨¦s. Vol ser una com¨¨dia amb dolenteries, per¨° s¨®n tan innocents o poca-soltes que desmereixen el g¨¨nere.

En un esfor? tan descomunal com fallit per ser diferent, la s¨¨rie mira de posar la c¨¤mera a llocs poc habituals. Les narracions al cinema i la tele no tenen gram¨¤tica, per¨° tenen ret¨°rica i fer-li fer capgirells a la c¨¤mera no ¨¦s cap falta d'ortografia, per¨° si no tenen sentit... simplement ¨¦s pirot¨¨cnia. Els responsables d'aquesta malaguanyada s¨¨rie haurien de fer un cop d'ull a Sagrada Fam¨ªlia, que tamb¨¦ va fer TV-3, per aprendre qu¨¨ vol dir una narraci¨® poc rutin¨¤ria per¨° amb intenci¨®.

Realment ha de ser dif¨ªcil de creure's el que els actors han de fer davant la c¨¤mera i la sortida de molts d'ells ¨¦s exagerar descaradament els gestos, les expressions. Sembla que per sota d'all¨° que els obliguen a recitar t'estiguin dient que ells tampoc no s'ho creuen, que ho fan per seguir la broma. I quina mena de bromes? De veritat es pot pensar que enllitar-se amb Rafael de Casanova ¨¦s iconoclasta? Del repertori d'acudits que s'empelten en la llarga mitja hora de cada cap¨ªtol un em sembla elaborat: l'esfor? del personatge de Vicenta N'Dongo per salvar els pronoms febles, una esp¨¨cie en extinci¨®.

A la mateixa web del programa, els espectadors ja han manifestat amb els seus missatges la p¨¨ssima opini¨® que tenen del producte. Nom¨¦s faltava a Twitter que la productora presum¨ªs dels bons ¨ªndexs d'audi¨¨ncia (15,5%) per provocar encara m¨¦s la part indignada d'aquesta audi¨¨ncia. ?s clar que els motius s¨®n ben diversos. N'hi ha que sorprenentment estan enfadats perqu¨¨ "ens riem de nosaltres mateixos com si ens avergony¨ªssim de ser aix¨ª". Si "som aix¨ª" ens haurien d'agafar amb pinces. De catalans n'hi ha de moltes menes i no tots van clenxinats. Aquesta no ¨¦s la q¨¹esti¨®.

Per sobre dels adjectius m¨¦s o menys agressius planen els interrogants: com? (es va decidir emetre); qui? (va donar via lliure); quant? (ha costat); i, en definitiva, per qu¨¨?