Pallassos de pega

EL L?MIT DE LA FUGIDA

Jordi Condal

Edicions 62

64 p¨¤gines. 16,50 euros

El m¨®n dels pallassos desperta la simpatia dels qui encara disposen, en l'era web, d'un esqueix de sensibilitat. Amb les seves incontenibles ganes de fer riure, semblen vinguts d'un parad¨ªs perdut, on la ingenu?tat i la filantropia eren possibles. Com si, en ple segle XXI, aterressin d'un altre planeta, desorientats i vulnerables, per encomanar-nos una mica d'aquella puresa original. Les opinions dels pallassos —per recordar la magn¨ªfica novel¡¤la de Heinrich B?ll— poden ser tamb¨¦ un bon est¨ªmul per reflexionar sobre el contrasentit de l'exist¨¨ncia humana. O sobre la seva crueltat, com a Petita feina per a un pallasso vell, de Mat¨¦i Visniec.

A El l¨ªmit de la fugida, Jordi Condal (Barcelona, 1949) parteix de dos presumptes pallassos xerraires —els cl¨¤ssics Clown i August— per explicar-nos —segons diu la contraportada— com ¨¦s la societat actual. Resulta una hip¨¨rbole evident, perqu¨¨ els dos personatges s'embranquen en converses reiteratives, insubstancials, anodines, que no duen cap a res. De fet, arrenquen d'una pretensi¨® de transcend¨¨ncia que no pren cap mena de volada. Passa com aquells pallassos que es tornen insuportables perqu¨¨ s'entesten a ser-ho tot menys all¨° que s¨®n.

Condal envolta el text (Premi Recull de Teatre Josep Ametller 2010) d'una aur¨¨ola circense i metateatral, si ¨¦s no ¨¦s beckettiana i pirandelliana, que acaba essent foc d'encenalls. En les acotacions, molt prolixes, comenta els tres plans que se suposa que t¨¦ l'acci¨® de l'obra, on es barrejarien la ficci¨®, la realitat i la paranoia. Tamb¨¦ s'hi afirma que els personatges es troben en una mena d'espai claustrof¨°bic, des¨¨rtic. A m¨¦s, s'hi juga amb la interacci¨® amb el p¨²blic i l'efecte sorpresa. Tants ingredients i tan generosos es queden, a l'hora de la veritat, en bones intencions, ja que no es tradueixen en un codi dram¨¤tic efica?, atractiu. Pitjor encara: nom¨¦s s¨®n un embolcall ret¨°ric per a una hist¨°ria retroactiva d'est¨¨tica i de tem¨¤tica caduques.

Malauradament, de costat d'algunes perles escadusseres, la dramat¨²rgia catalana actual disposa de massa textos que no passen de mers exercicis o temptatives d'escriptura. Deu ser una constant hist¨°rica, en qu¨¨ el temps garbella el gra de la palla, per b¨¦ que aix¨° no treu la responsabilitat que tenen determinades inst¨¤ncies d'establir uns filtres de qualitat. D'una banda, els jurats dels premis teatrals, que potser podrien comen?ar a autoprestigiar-se amb m¨¦s declaracions (ben argumentades) de deserts. De l'altra, els directors de les col¡¤leccions de textos, que tamb¨¦ f¨®ra bo que es plantegessin de triar m¨¦s i millor, amb criteris d'exig¨¨ncia —expl¨ªcits i transparents—, i que deixessin d'abandonar-se als compromisos editorials o a l'endog¨¤mia m¨¦s nefasta.

En termes generals, posats a dir, ¨¦s ben de doldre que, amb tot el que passa al planeta Terra (o, si m¨¦s no, al nostre voltant), bona part dels dramaturgs en actiu —consagrats o debutants— faci l'efecte que visquin fora d'¨°rbita. O in albis. O, de vegades, massa preocupats per autopromocionar-se o estar a la moda de les escoles dominants. Entestats, en tot cas, a escriure all¨° que en podr¨ªem dir grosso modo una dramat¨²rgia de la inhibici¨®. D'una superficialitat inquietant, que corroboraria, al capdavall, les an¨¤lisis m¨¦s apocal¨ªptiques de Nicholas Carr.