Humanisme i democr¨¤cia

M artha C. Nussbaum ¨¦s una dona de notable intel.lig¨¨ncia —encara que all¨° notable, avui, ¨¦s que hi hagi persones intel.ligents, amb total independ¨¨ncia del g¨¨nere a qu¨¨ pertanyen— que ha fet una obra entre acad¨¨mica i divulgativa d'un gran inter¨¨s. Gr¨¤cies a la seva formaci¨® en lleng¨¹es i cultura cl¨¤ssica ha escrit llibres molt documentats sobre el m¨®n antic, com l'estudi sobre el De motu animalium d'Arist¨°til, de 1978, o The Fragility of Goodness: Luck and Ethics in Greek Tragedy and Philosophy, de 1986; gr¨¤cies als seus vast¨ªssims coneixements de teoria pol¨ªtica ha escrit diversos llibres de qualitat sobre aquesta mat¨¨ria; i a causa del prestigi de les emocions que escau a un pa¨ªs, els Estats Units, en qu¨¨ les emocions es reprimeixen, ha escrit, darrerament, dos o tres llibres fonamentats sobre el desig, l'amor, la causa femenina i la intel.lig¨¨ncia emocional: els primers em semblen for?a superiors. Armada, com Pal.las Atena, amb saviesa i aquest estri llanc¨ªvol que significa la feminitat davant un m¨®n encara governat especialment per mascles, Nussbaum s'ha convertit en una de les veus m¨¦s autoritzades i contundents de la intel.lectualitat nord-americana dels ¨²ltims dos decennis.

'Nussbaum creu que una societat ineducada en els valors human¨ªstics va cap al desastre'

Quan ja la v¨¨iem lliscar pel cam¨ª de llibres massa proclius a les q¨¹estions que s¨®n moda —aix¨ª ha passat en el m¨®n acad¨¨mic nord-americ¨¤ amb els cultural studies, despr¨¦s amb la gramatologia derridiana, m¨¦s tard amb la semiologia i finalment amb la psicoan¨¤lisi que Julia Kristeva ha escampat des de la seva posici¨® privilegiada a Columbia University—, Martha Nussbaum ens ofereix un llibre en qu¨¨ aborda altra vegada q¨¹estions arrelades en el pensament cl¨¤ssic, en la filosofia antiga de l'educaci¨®, en l'ess¨¨ncia de la democr¨¤cia i, ras i curt, en la preocupaci¨® que agafa qualsevol persona, al m¨®n occidental, quan percep l'estat de ru?na en qu¨¨ ha caigut l'educaci¨® p¨²blica i privada als ¨²ltims vint o trenta anys: Sense ¨¤nim de lucre, magn¨ªfica traducci¨® de Dolors Udina, Barcelona, Arc¨¤dia, 2011.

Les tesis del llibre no podien resultar-nos m¨¦s familiars, i resulten enormement oportunes en el moment en qu¨¨ una part de la ciutadania clama per una reforma a fons de la vida democr¨¤tica a les societats dels pa?sos m¨¦s desenvolupats. La tend¨¨ncia a formar persones molt ben preparades en camps molt limitats del saber, del coneixement o de les habilitats, ha fet que surtin de les escoles i de les universitats, m¨¦s com m¨¦s va, personetes amb un cabal d'idees i de sabers enormement prims. L'antiga idea aristot¨¨lica segons la qual l'educaci¨® ha de proposar-se, b¨¤sicament, el progr¨¦s del coneixement, una bona preparaci¨® per a la justa observaci¨® d'un codi de conducta social, moral i religiosa, i l'ensinistrament per a desenvolupar tasques professionals qualificades, aquesta idea, d¨¨iem, ha derivat cap a la cura obsessiva de la tercera premissa, en detriment de les altres dues, especialment de la segona: convertir els escolars i els estudiants universitaris en homes i dones preparats per assumir un lloc responsable en la construcci¨® de la democr¨¤cia en qualsevol pa¨ªs que en tingui.

La seva advocaci¨® per "produir una cultura de la discrep¨¤ncia individual" resulta avui d'una actualitat molt ¨°bvia: les nostres democr¨¤cies viuen m¨¦s del consens generat per una opini¨® comuna sense capacitat de discerniment que de l'assaonada aptitud per articular idees —tot escrivint-les sense faltes d'ortografia, si ¨¦s possible, cosa que els nostres ex¨¤mens de selectivitat comencen a passar per alt, amb preocupant indifer¨¨ncia—, i la preparaci¨® dels estudiants, al nivell que sigui, est¨¤ m¨¦s amo?nada per proveir els discents d'abilities que d'oferir-los saber, coneixement, solv¨¨ncia cr¨ªtica i consci¨¨ncia pol¨ªtica de qualitat.

Igual que podria haver-ho escrit un o altre autor d'un o altre pa¨ªs del m¨®n civilitzat, el menyspreu de les humanitats no far¨¤ altra cosa, segons l'autora, que donar arguments de pes —de fet, ingr¨¤vids— perqu¨¨ els governs, les finances i el mercat continu?n perpetrant les malifetes que sabem.