Purpurina i nitrat de plata

JOSEP MARIA SERT. L'ARXIU

FOTOGR?FIC DEL MODEL

Arts Santa M¨°nica. La Rambla, 7

Barcelona. Fins a l'11 de setembre

F. CATAL?-ROCA.

'ESPANYA, ANYS 50'

Galeria Eude. Consell de Cent,

278. Barcelona. Fins al mes

de setembre

JACQUES L?ONARD.

BARCELONA GITANA

Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona

Fins al 14 de gener del 2012

JOAN COLOM. ?LBUM

Foto Colectania. Juli¨¤ Romea, 6

Barcelona. Fins al 9 d'octubre

BRANGUL?

BARCELONA, 1909-1945

CCCB. Montalegre, 5,

Barcelona. Fins al 23 d'octubre

Durant els darrers mesos, la reubicaci¨® del patrimoni fotogr¨¤fic catal¨¤ est¨¤ sent un tema de constant actualitat. Part del fons d'Oriol Maspons, de m¨¦s de tres mil fotos, es conservar¨¤ al MNAC gr¨¤cies a les gestions de David Balsells que ¨¦s qui m¨¦s ha fet per recopilar la millor col¡¤lecci¨® p¨²blica de fotografia catalana del segle XX. Els clix¨¦s de Xavier Miserachs seran al Macba; les fotos, clix¨¦s i documentaci¨® de Joaquim Gomis, a l'Arxiu Nacional de Catalunya sota la gesti¨® de la Fundaci¨® Mir¨®; els negatius en vidre del pioner Joan Vilatob¨¤, a l'Arxiu Hist¨°ric de Sabadell. I junt amb els que ja han entrat fa temps en institucions, com els de Brangul¨ª, Massana, Catal¨¤ Pic, Godes, L¨¦onard, Ballell, Napoleon, Roisin, Toldr¨¢ Viazo, P¨¦rez de Rozas o, entre altres, Catal¨¤ Roca, els que gestionen els hereus dels respectius autors com ara Zerkowitz o Mas, el dels fot¨°grafs en actiu, el de Joan Colom del que encara se n'ocupa ell mateix, el perdut en part d'Agust¨ª Centelles, conformen el gran corpus fotogr¨¤fic catal¨¤ del segle XX, complex de conduir, guardar, coordinar i ben gestionar. Un enorme puzle fet de milions de tessel¡¤les que composen la imatge figurativa de la Catalunya contempor¨¤nia.

?s en aquest context que avui al mat¨ª, el Col¡¤legi de Periodistes convoca una taula rodona: "Qu¨¨ fem amb el Patrimoni Fotogr¨¤fica de Catalunya", amb el conseller Ferran Mascarell, el director de l'Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona, Jordi Serchs, la fot¨°grafa Pilar Aymerich i Laura Terr¨¦ que s'ocupa de l'arxiu fotogr¨¤fic del seu pare. T¨¦ sentit un museu de la fotografia, i sobretot en temps de crisi? El MNAC cobreix b¨¦ fins a la d¨¨cada de 1960, el l¨ªmit que li han acotat. De llavors en endavant, per¨°, nom¨¦s sembla interessar-se'n a petita escala algunes entitats privades com ara les fundacions Colect¨¤nia, Forvm, Rafael Tous i Vila Casas. El Macba nom¨¦s picoteja alguna cosa al¡¤legant, almenys fins ara, que no ¨¦s cap museu nacional, i per tant no t¨¦ cap obligaci¨® de ser m¨ªnimament representatiu. ?s un tema pol¨¨mic per al debat d'avui.

D'altra banda, en l'actual oferta barcelonina hi ha moltes exposicions de fotografia. El m¨®n dels gitanos vist pel paio Jacques L¨¦onard, a l'Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona. La de l'immens i fascinant fons Brangul¨ª de l'Arxiu Nacional de Catalunya, muntada al CCCB, de la que hi ha qui opina, i no va errat, que ¨¦s m¨¦s interessant l'espl¨¨ndid cat¨¤leg editat amb Telef¨°nica que no pas la posada en escena amb tiratges actuals massa ampliats que s'allunyen dels criteris hist¨°rics. Foto Colectania inaugurava ahir, amb un cop d'efecte, un ¨¤lbum de Joan Colom. I la Galeria Eude que, tot i haver estat distingida com una de les millors galeries barcelonines del 2010, nom¨¦s se salva de la crema quan obre els calaixos del rebost ben prove?t que va deixar la memorable Fina Furriol —ben assessorada per L¨ªdia Oliva—, i entra radiant i medi¨¤tica amb c¨°pies vintage de Catal¨¤ Roca com un avan? de la retrospectiva del fot¨°graf que es far¨¤ a La Pedrera, per¨° tamb¨¦ com un dej¨¤ vu de la que va presentar fa uns mesos la Galeria A34.

Finalment, hi ha la interessant¨ªssima exposici¨® que ha muntat Maria del Mar Arn¨²s a l'Arts Santa M¨°nica, amb les fotos que feia l'extravagant pintor Josep Maria Sert com a base dels enfarfegats i c¨¨lebres murals on representava tones de carn humana apilotada. Les c¨°pies d'¨¨poca procedeixen del seu model i ajudant en les feines de tramoia i fons daurats, L¨¦onard Mancini. Hi ha detalls velats d'artistes hist¨°rics que, quan afloren a la llum, permeten mirar-los amb nous ulls. ?s el cas de les fotografies de Sert de qui Eugeni d'Ors deia amb sarcasme que pintava amb excrements i purpurina. Els muntatges que el pintor fotografiava eren provisionals, escenes corp¨°ries que servien per realitzar l'obra definitiva en dues dimensions. Ara, per¨°, ho podem llegir com un proc¨¦s que passa a ser l'obra acabada. Un deliri a mig cam¨ª entre falla valenciana i pessebre napolit¨¤, semblant al que feia Gaud¨ª a la Sagrada Fam¨ªlia, amb ninots, maniquins i, sovint, amb el seu fidel col¡¤laborador, desinhibit, totalment despullat i francament sexi. Un m¨®n secret que resulta mil vegades m¨¦s interessant que els seus quil¨°metres quadrats de pintura de luxe pagada, naturalment, a preu d'or.