Sorpresa maj¨²scula

En el panorama de les novetats liter¨¤ries apareixen, de tant en tant, valors del tot desconeguts fins en aquell moment que sorprenen de seguida per la seva alt¨ªssima qualitat. Llavors un lector sempre es pregunta: com ¨¦s que no tingu¨¦ssim not¨ªcia d'aquest escriptor? com pot ser que un llibre tan bo hagi trigat tants anys a ser tradu?t i arribar a les nostres llibreries? Aix¨° ¨¦s el que ha passat, als darrers anys, amb l'obra de Vasili Grosmann (Vida i dest¨ª), amb la d'Ir¨¨ne N¨¦mirovsky (Suite francesa, i moltes altres coses ja publicades), i el que avui succeeix amb l'extraordin¨¤ria novel¡¤la, del¨ªcia en especial per a tota persona amant de la cultura jueva, eslava i centreeuropea, La fam¨ªlia M¨¤shber, per ara nom¨¦s en castell¨¤, pr¨°leg i traducci¨® de Rhoda Henelde i Jacob Abecasis, Barcelona, Libros del Silencio, 2011. L'original va ser escrit en llengua jiddisch, i l'autor n'¨¦s Pinchas (o Pinjas, o Pinhas) Ka-h¨¤novich (1884-1950), que firmava amb el sobrenom Der Nister (literalment, "l'ocult", "el que s'amaga"), nascut a la ciutat ucra?nesa de Berd¨ªtxev, que ¨¦s la cr¨ªptica ciutat anomenada solament N. al nostre llibre.

"La fam¨ªlia M¨¤shber' ¨¦s una de les m¨¦s grans novel¡¤les publicades a Ib¨¨ria als darrers mesos"

La cultura i la literatura jiddisch ha donat obres excepcionals al llarg de la hist¨°ria d'aquesta llengua, que va comen?ar a forjar-se cap als segles IX-X i que, a partir del segle XVIII, aliada amb els moviments il¡¤lustrats del continent, va assolir una florida impressionant, de la qual nom¨¦s en queden brases a Israel i als Estats Units: en aquest darrer pa¨ªs va escriure en llengua jiddisch el premi Nobel Isaac Bashevis Singer: ning¨² no s'hauria de perdre la seva Ombres sobre el Hudson. ?s una llengua en qu¨¨ es barregen, aleat¨°riament, l'alemany, l'hebreu, paraules eslaves i alguna cosa m¨¦s, tot plegat testimoni dels vagareigs de la poblaci¨® jueva per terres de l'Europa ashkenaz¨ª, que s¨®n l'altre gran grup d'emigrats jueus d'Europa, al costat dels sefardites.

La fam¨ªlia M¨¤shber ¨¦s una novel¡¤lassa, que Kah¨¤novitx va escriure al llarg de molts anys, i de la qual, malgrat la suspic¨¤cia stalinista —per dir-ho en termes molt magn¨¤nims— va editar-se'n la primera part a Moscou, l'any 1939, i la segona, l'any 1948, a Nova York. Malgrat que a Nord Am¨¨rica i a Israel la literatura jiddisch ja posse?a a mitjan segle XX una molt rica tradici¨® i una bona acollida (casos de Singer, Grade, Trunk, Warshawski, Seg¨¤lovitx, i d'altres), el fet ¨¦s que gaireb¨¦ tots els seus valors encara estan, arreu, per descobrir: La fam¨ªlia M¨¤shber ¨¦s, en aquest sentit, una bona not¨ªcia que omplir¨¤ d'entusiasme tot amant de la literatura de deb¨°. Aix¨° vol dir que el llibre narra amb molt d'ofici les ventures i desventures, dubtes i passions, amors i desamors, ufana i davallada d'una fam¨ªlia de Berd¨ªtxev —Moishe, el pare, ¨¦s prestamista; son germ¨¤ ?lter ¨¦s un alienat amb atacs d'epil¨¨psia, que de sobte es converteix en sant; l'altre germ¨¤, Luzzi, ¨¦s un seguidor del corrent jueu il¡¤lustrat i del hashidisme de Najman de Bratislava—, als quals acompanya un personatge d'alt¨ªssim calibre literari, Sruli Gol, una mena d'Ulisses juda?tzat, astut, just i bonhomi¨®s; i, a m¨¦s, un reguitzell de personatges que completen el quadre d'una ciutat definida, des de la primera p¨¤gina, com a suma de tres nivells conc¨¨ntrics: el mercat, el barri burg¨¨s i els ravals mis¨¨rrims.

Potser per burlar la policia liter¨¤ria, temible, de Zhd¨¤nov —la que, al final de la seva vida, el va enviar a un gulag, on va morir—, l'autor condensa en una sola trama la mis¨¨ria dels pobres amb el benestar extorquidor dels usurers, els prestamistes, per¨° tamb¨¦ els rabins prepotents consolidats a la ciutat. No diguem res m¨¦s, perqu¨¨ el lector es sadolli a pler. Afegim-hi, tan sols, que la novel¡¤la diu, a la p¨¤gina 865, que el n¨¦t de la nissaga, Meirl, havia de fer-se c¨¤rrec, des del seu punt de vista, d'una continuaci¨® de la novel¡¤la que mai no s'ha trobat, per¨° que ¨¦s possible que existeixi en un o altre arxiu secret dels temps penosos de la URSS. Aix¨ª sembla que es desprengui d'aquesta an¨¨cdota: quan la policia va presentar-se a casa seva per detenir-lo, aquesta li va exigir a Der N¨ªster que els entregu¨¦s els manuscrits in¨¨dits que hi tingu¨¦s. L'escriptor va respondre als agents: "No els tinc, aqu¨ª, ni els hi donaria, perqu¨¨ no he escrit perqu¨¨ vost¨¨s em llegeixin".