Un heroisme cre?ble

LA SENYORA CRADDOCK

W. Somerset Maugham

Traducci¨® de Laura Baena

Edicions de 1984

334 p¨¤gines. 18 euros

La senyora Craddock, escrita el 1900, reflecteix els ¨²ltims anys de l'Anglaterra del segle XIX. Com en tantes altres novel¡¤les emble-m¨¤tiques del XIX (Middlemarch, La dona de trenta anys, Madame Bovary, El roig i el negre, Emma, La fira de les vanitats...), a La senyora Craddock es recrea la tensi¨® pugna? que es d¨®na quan la naturalesa insubornable de les persones amb fortalesa de car¨¤cter s'enfronta a la mordassa de les convencions socials.

L'argument d'aquesta obra que forma part dels primers treballs literaris de William Somerset Maugham (Par¨ªs, 1874 - Ni?a, 1965) en aparen?a sembla respondre a les exig¨¨ncies d'un patr¨® novel¡¤l¨ªstic estereotipat: Bertha Ley, la protagonista, contrav¨¦ els preceptes classistes de l'¨¨poca i obeint nom¨¦s el dictat de la seva passi¨® amorosa decideix casar-se amb Edward Craddock, un home viril, fill d'uns masovers de la granja que ella va heretar despr¨¦s de la mort del seu pare.

'La senyora Craddock' desplega una an¨¤lisi penetrant i corrosiva de la societat del XIX

Somerset Maugham ofereix de tot i bo: estil ¨¤gil, elegant ironia, alta sensibilitat...

La senyora Craddock presenta un estil ¨¤gil i fluent, una ironia elegant, un gran domini dels temps narratius, brillants descripcions dels mons interiors dels protagonistes, di¨¤legs viva?os, un sofisticat joc de transgressions i contencions morals en el marc de l'¨¨poca victoriana, i sobretot l'exaltaci¨® de la sensibilitat d'una dona que busca refermar el seu concepte de vida enmig de l'entorn adotzenat que l'envolta. Quines s¨®n, doncs, les raons suplement¨¤ries que, amb relaci¨® a altres obres del XIX, poden emp¨¨nyer el lector a llegir aquesta novel¡¤la tradu?da ara al catal¨¤ per primera vegada i de manera excel¡¤lent per Laura Baena i ja tradu?da al castell¨¤ el 2000 (Alba editorial)? S¨®n, en primer lloc, raons d'ordre est¨¨tic i de plaer lector. I en segon lloc s¨®n raons associades al car¨¤cter exclusiu d'aquesta novel¡¤la, que supera tot manierisme. Continuadora del llegat de cr¨ªtica social dels universos literaris de William Thackeray i Charles Dickens, aquesta obra desplega una an¨¤lisi penetrant i corrosiva. I ho fa a trav¨¦s de la caracteritzaci¨® d'uns personatges que tenen la virtut d'encarnar un prototipus social: la beata senyora Gloover ("hem vingut a aquest m¨®n per mortificar la carn, no per satisfer-la"); el pragmatisme del tutor Ramsay; l'humor¨ªstic i tolerant sentit d'una de les pedres miliars de la novel¡¤la, Polly Ley, la tia de Bertha; el ranci estil aristocr¨¤tic dels Branderton i els Ryle; el dissolut cos¨ª Gerald, par¨°dia byroniana; o la mateixa Bertha, ep¨ªtom de la persona que es debat entre les seves altes ambicions i la realitat prosaica del seu entorn.

Gr¨¤cies a una estoica maduraci¨® narrativa dels fets, la novel¡¤la sap aturar-se ran del precipici i no caure en el sentit tr¨¤gic propi d'una Emma Roualt enfollida per la mediocritat del seu marit o d'una Madame de R¨ºnal assolada pel seu amant. Maugham ha passat pel filtre naturalista de Guy de Maupassant. I aix¨° significa que la vida de la poliglota, sensible i cosmopolita Bertha desembocar¨¤ en una lluita cre?ble i fins i tot resignada contra la realitat banal en qu¨¨ viu.

Casada amb un home de psicologia rasa, que badalla quan tots dos visiten la National Gallery i que triomfa com a pol¨ªtic gr¨¤cies precisament a descon¨¨ixer els l¨ªmits de la seva rudesa i ignor¨¤ncia, Bertha no s'abandona al foc fatu d'un amor exaltat, ni degenera en l'heroisme de sainet, sin¨® que empr¨¨n una solit¨¤ria i silenciosa resist¨¨ncia contra el primitivisme i els dogmes d'una ¨¨poca comparable a l'acci¨® dels corcs: dissimulada per¨° devastadora.